De fet, com ha apuntat Bernat Gasull, membre fundador de Plataforma per la Llengua, a Espanya "no hi ha cap llei estatal que afavoreixi el català per sobre el castellà", ja que la intenció clara és just el contrari, convertint la situació lingüística a l'Estat en un fet "excepcional" que no té res a veure amb realitats plurilingüístiques similars com Finlàndia, Bèlgica, Suïssa o el Canadà.
A tall d'exemple, Gasull ha mencionat fets com que "al Parlament espanyol està prohibit parlar en català malgrat que el reglament no ho diu", o el fet que el passaport "el tenim en 24 llengües, però no en català".
Per tot plegat, Plataforma per la Llengua denuncia que actualment es percep "una normalitat que no és tal", ja que "no hi ha cap llengua a la Unió Europea de les dimensions del català que no sigui oficial a la UE", raó per la qual ha considerat que no hi ha "alternativa a la independència si volem tenir els drets que tenen els europeus en matèria lingüística". Per això mateix l'acte ha comptat amb la presència de Julià de Jodar i Teresa Vallverdú com a representants de CUP i Junts pel Sí, respectivament.
Una balança molt desfavorable al català
L'informe "Balances lingüístiques" recull exemples de la utilització única del castellà, començant per la obligació de saber aquest idioma, els milers d'imposicions legals lingüístiques impositives, l'ús del castellà com a llengua preferent de l'Administració General de l'Estat, o l'ús d'aquesta llengua en segells, discursos oficials i juraments de càrrecs.
Així mateix també es reflecteix aquest "nacionalisme lingüístic" castellà en situacions com l'ús de la lletra "ñ" com a representativa de l'Estat, la realitat lingüística de les Forces Armades, el Registre Civil o l'Agència Tributària espanyola.
Informe Balances lingüístiques elaborat per Plataforma per la Llengua (pdf)
