Plataforma per la Llengua ha omplert les 200 butaques de la Casa de la Convalescència de Barcelona per debatre sobre el "supremacisme castellà". Coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O, l'entitat ha organitzat un seminari en què ha analitzat en profunditat "les fal·làcies i conseqüències" d'un supremacisme de la llengua castellana que, a parer seu, és una estratègia d'estat que té com a objectiu la substitució del castellà.

Les ponències de la jornada van ser impartides pels acadèmics Christian Stallaert, Juan Carlos Moreno Cabrera, Francesc Bernat i Ferran Suay. Tots ells van analitzar des dels seus àmbits d'expertesa les idees que basteixen el "discurs lingüístic del nacionalisme espanyol", que presenta el castellà com una llengua comuna de tota la població i que, des de les institucions estatals, mira de fer-ho realitat a través de lleis que "imposen el castellà i limiten els drets dels parlants d'altres llengües" pròpies de l'Estat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gLz5ejrC0oc[/youtube]
Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, va presentar el seminari amb un discurs de benvinguda en què va fer palès que el conjunt d'idees que el supremacisme castellà "han anat sempre juntes amb les mesures de repressió, minorització i residualització del català" i són "les que han justificat històricament l'actuació catalanòfoba de les institucions de l'Estat i el redactat discriminatori de les seves lleis".

Plana va contraposar aquesta realitat a la d'altres estats plurilingües, com ara Suïssa, Bèlgica o el Canadà, on "el nacionalisme d'estat mai no ha estat intrínsecament vinculat a la supremacia d'un grup lingüístic concret". Per contra, va apuntar Plana, a l'Estat espanyol "el nacionalisme oficial ha donat sempre al castellà un estatus simbòlic i uns drets superiors que a la resta de llengües".