Aquest diumenge comença la campanya electoral per elegir un nou president de la República Portuguesa. L’actual cap de l’estat, Anibal Cavaco Silva, conclou el seu mandat. Tres mesos després de les eleccions generals, que van suposar un canvi de govern a Lisboa, tornen a obrir les urnes per uns comicis plens d’interrogants. El 24 de gener hi ha la primera volta. Si cap aspirant supera el 50% dels sufragis, el 14 de febrer se celebrarà la segona volta.

Després de l’etapa de govern de dretes amb el primer ministre Passos Coelho, António Costa va aconseguir el suport del Partit Comunista i el Bloco d’Esquerda al seu govern monocolor del Partit Socialista. Un govern al qual li aniria bé conviure amb un president de la república proper. La bona notícia per Costa és que Cavaco Silva, polític conservador, abandona el Palau de Betlem, seu de la presidència, antiga residència reial davant de l’Atlàntic que recorda el passat imperial lusità. La mala notícia pot venir del fet que la fragmentació de candidatures a l’esquerra pot regalar la presidència als conservadors.

Hi ha set candidatures presentades, però són cinc les que jugaran un paper determinant. El bloc de centre dreta ha estat capaç, després de moltes especulacions, de bastir una única candidatura, la de l’exministre Marcelo Rebelo de Sousa. Veterà de la política portuguesa, surt amb avantatge perquè s’ha fet popular com a periodista i comentarista de l’actualitat. Milita al Partit Social Demòcrata. Ningú discuteix que, en el pitjor dels casos, passarà a la segona volta i serà, molt probablement, el candidat més votat.  

L'esquerra, dividida

L’esquerra es presenta dividida. El PS, en el govern, no es pronuncia oficialment a favor d’un candidat perquè en té dos que provenen del seu entorn: l’exministra María de Belem Roseira i António Sampaio de Nóvoa, rector honorífic de la Universitat de Lisboa. Aquest darrer és un independent que ha aconseguit el suport de tres expresidents: Mario Soares, patriarca del socialisme portuguès, Jorge Sampaio, qui fou també alcalde de Lisboa, i el general Ramalho Eanes, guardià de les essències de la Revolució dels Clavells i antic home fort de l’exèrcit que el 1976 va posar fi a la deriva radical del moviment d’abril.

Els altres partits d’esquerra presenten cadascun el seu propi candidat. El Partit Comunista dóna suport a Edgar Silva i el Bloco d’Esquerda a Marisa Matias, eurodiputada i vicepresidenta del Partit de l’Esquerra Europea. Són dues candidatures que ara per ara tenen poca força en les enquestes. Però si hi ha segona volta, comunistes i Bloco tindran molt a dir.

La popularitat de Rebelo de Sousa inquieta el camp progressista. Alguns sondejos apunten la possibilitat fins i tot que el candidat de dreta pugui arribar al 50% dels vots. Però si no és així, la segona volta serà moguda. Perquè l’esquerra portuguesa, tradicionalment molt dividida i caïnita, sol ser disciplinada en les eleccions presidencials.

A Portugal, el president de la república és elegit per un mandat de cinc anys i pot ser reelegit un cop. No té funcions executives, però tampoc és una figura cerimonial. Disposa d’atribucions d’arbitratge importants i pot dissoldre l’Assemblea de la República en alguns casos. L’elecció de Rebelo de Sousa afegiria un entrebanc greu al nou executiu d’esquerres que Costa ha aconseguit aixecar amb moltes dificultats.