L'Audiència de Girona ha condemnat Ismail Abouyaala a deu anys presó per homicidi i tinença il·lícita d'armes. La sentència considera provat que el vespre del 31 de gener del 2008 Abouyaala va entrar al Bar Mar Habar de Banyoles amb una barra de ferro en una mà i una pistola a l'altra. Allà es va trobar amb la víctima. Quan l'home es va aixecar de la taula per apropar-se a Abouyaala, el processat li va disparar dos trets, un contra el pit i l'altre a la zona abdominal. Els dispars li van causar la mort. La sentència aplica a Ismail Abouyaala dos atenuants, un per confessió i l'altre per reparació del dany.
Després que el jurat popular declarés culpable d'homicidi Ismail Abouyaala, l'Audiència de Girona l'ha condemnat a nou anys i tres mesos de presó per un delicte d'homicidi i a nou mesos més entre reixes per un delicte de tinença il·lícita d'armes.
La sentència recull que el dia dels fets, Abouyaala va entrar armat al bar. Allà hi havia la víctima a qui el processat va reclamar per 'parlar'. Quan l'home es va aixecar de la cadira i es va apropar cap a ell, Abouyaala el va disparar dues vegades amb la intenció d'acabar amb la seva vida. Els impactes de bala van ser a la zona del pit i a la zona abdominal.
Després de rebre el segon impacte, la víctima va intentar sortir del local però va caure a terra pocs metres després. 'Va agonitzar i va morir ràpidament', recull la sentència. Per a l'atac, Abouyaala va utilitzar una pistola semiautomàtica i, per això, li han aplicat un agreujant d'abús de superioritat perquè la víctima no tenia possibilitats de defensar-se de l'arma de foc. A més, el processat no tenia llicència ni permís d'armes i, per això, l'han condemnat per un delicte de tinença il·lícita d'armes.
En la sentència també li apliquen dos atenuants. Un perquè es va presentar voluntàriament a la comissaria de Banyoles, 'profundament afligit pels fets i confessant espontàniament la seva autoria'. Allà, va indiciar als agents on podien trobar la pistola que ell havia llançat després de l'ataca. El segon atenuant és de reparació del dany perquè després de l'homicidi va fer varis ingressos en favor de la família de la víctima i també els hi va donar una finca urbana que tenia al Marroc.