11
de novembre
de
2020, 13:54
Actualitzat:
14:25h
El govern espanyol afronta el primer round dels pressupostos amb la garantia que el superarà sense entrebancs perquè ni ERC ni Ciutadans torpedinaran la tramitació i Bildu ja ha anunciat el seu vot afirmatiu. Fins a set grups han presentat una esmena a la totalitat, però per ara, Pedro Sánchez té a l'abast l'aritmètica que fa mesos que busca per ampliar la majoria que va facilitar la seva investidura. Superat el primer assalt, començarà la contra rellotge per negociar els suports abans que acabi l'any.
La Moncloa aspira a assegurar-se el sí tant del grup de Gabriel Rufián com el d'Inés Arrimadas, que mantenen un veto creuat i fan reivindicacions antagòniques. Els primers reclamen més recursos per a Catalunya i els segons que es retiri l'esmena de la llei d'educació que fa desaparèixer el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Conscient, però, que la negociació serà llarga, el govern espanyol s'ha concentrat, per ara, en combatre argumentalment els grups que han presentat una esmena a la totalitat, especialment PP i Vox, però també JxCat, la CUP, el BNG, Foro Asturias i Coalició Canària.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha centrat el seu discurs en assenyalar la "irresponsabilitat" d'aquells que intenten vetar uns pressupostos que són "de país" i una urgència per afrontar la pitjor crisi sanitària, social i econòmica del segle. Acte seguit, s'ha concentrat en subratllar les virtuts que considera que tenen uns comptes que pivoten en l'arribada dels primers 27.000 milions dels fons europeus i que ha promès que rectificaran les polítiques d'austeritat que es van aplicar davant la crisi financera del 2008.
"És preocupant la incapacitat de l'oposició per entendre el moment excepcional del país", ha lamentat Montero, que mirant de punta a punta de l'hemicicle ha afirmat que els comptes aspiren a reflectir "la pluralitat democràtica" de l'arc parlamentari. L'as sota la màniga que portava era l'anunci de la rebaixa de l'IVA de les mascaretes del 21% al 4%, mesura àmpliament reivindicada des de l'oposició i que Montero ha justificat que arriba ara perquè té la garantia que Espanya no serà sancionada per la Comissió Europea per incomplir la directiva comunitària.
Montero ha defensat especialment les reformes en matèria de fiscalitat, episodi que ha estat fruit de discrepàncies amb Podem. Tot i que els de Pablo Iglesias han hagut de cedir en les seves pretensions inicials, la ministra ha destacat que es treballa en la línia d'una fiscalitat progressiva en la qual "paguin més aquells que més tenen" i, en canvi, es protegeixin les classes mitges i treballadores, així com les pimes i els autònoms.
Montero defensa la progressivitat fiscal
S'apujaran tres punts de l'IRPF per a les rendes de més de 200.00 euros i dos en l'impost per a les rendes del treball de més de 300.000, increment que la ministra ha subratllat que només afectarà al 0,07% dels ciutadans. També s'apuja un punt l'impost de patrimoni a partir dels 10 milions d'euros i ha defensat que pel que fa a l'impost de societats, la baixada del 100% al 95% les exempcions per dividends i plusvàlues afectarà a poc més de 1.700 societats de les més d'un milió que hi ha a l'Estat. Els pressupostos inclouen també un increment de l'impost a les begudes ensucrades comercialitzades als supermercats -no afectarà a l'hostaleria, on es mantindrà en el 10%, i incrementarà 3,8 cèntims per litre el preu del dièsel.
Montero ha reivindicat també els 239.000 milions que es destinaran en despesa pública gràcies a l'arribada dels fons europeus i que implicaran, per exemple, que es multipliqui per deu el pressupost del Ministeri de Sanitat. Les partides per a la sanitat pública s'incrementaran en un 75,3%. La ministra ha recordat també que es mantindrà la capacitat adquisitiva dels pensionistes i que s'apujarà el salari de 2,5 milions de funcionaris. També que la partida que més pujarà dels comptes és la de polítiques d'habitatge, que s'incrementarà en un 368% per a la rehabilitació i millora de l'eficiència energètica, entre altres mesures.
Amb aquesta carta de presentació, el govern de coalició espera sumar els suports suficients per aprovar els pressupostos al desembre. En les últimes hores, Ciutadans ha encarit el seu suport reclamant que es retiri l'esmena consensuada entre el PSOE, Podem i ERC per eliminar el castellà com a llengua vehicular de la llei d'educació. Caldrà veure, però, si es tracta d'una reclamació estètica per compensar que Arrimadas no presenti esmena a la totalitat. En tot cas, la ministra d'Educació, Isabel Celáa, ja ha acusat al PP i Ciutadans de pretendre un "retorn al passat" amb la seva bel·ligerància contra la nova llei. Els populars han anunciat, fins i tot, que recolliran signatures en contra de la norma que ha de desbancar la llei Wert.
ERC, per la seva banda, argumenta que és "lluny" de donar suport als comptes i reclama més inversió per a Catalunya, que ara per ara està prevista en el 16,5% i, per tant, de nou es queda per sota de l'aportació al PIB. Aquest és un dels arguments als quals s'agafa Junts per Catalunya per defensar l'esmena a la totalitat als comptes. Fins ara, els republicans han defensat que pensen negociar els pressupostos amb el govern espanyol perquè consideren que ha de ser un instrument "útil" per combatre la urgència sanitària, social i econòmica. Amb tot, els incomoda que en l'aritmètica també hi sigui Ciutadans, una presència que també incomoda Podem.
El periple negociador no estarà exempt de la pugna entre JxCat i ERC, que confrontaran estratègies aquest dimecres i dijous al Congrés amb la mirada posada en les eleccions del 14-F.
La Moncloa aspira a assegurar-se el sí tant del grup de Gabriel Rufián com el d'Inés Arrimadas, que mantenen un veto creuat i fan reivindicacions antagòniques. Els primers reclamen més recursos per a Catalunya i els segons que es retiri l'esmena de la llei d'educació que fa desaparèixer el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Conscient, però, que la negociació serà llarga, el govern espanyol s'ha concentrat, per ara, en combatre argumentalment els grups que han presentat una esmena a la totalitat, especialment PP i Vox, però també JxCat, la CUP, el BNG, Foro Asturias i Coalició Canària.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha centrat el seu discurs en assenyalar la "irresponsabilitat" d'aquells que intenten vetar uns pressupostos que són "de país" i una urgència per afrontar la pitjor crisi sanitària, social i econòmica del segle. Acte seguit, s'ha concentrat en subratllar les virtuts que considera que tenen uns comptes que pivoten en l'arribada dels primers 27.000 milions dels fons europeus i que ha promès que rectificaran les polítiques d'austeritat que es van aplicar davant la crisi financera del 2008.
"És preocupant la incapacitat de l'oposició per entendre el moment excepcional del país", ha lamentat Montero, que mirant de punta a punta de l'hemicicle ha afirmat que els comptes aspiren a reflectir "la pluralitat democràtica" de l'arc parlamentari. L'as sota la màniga que portava era l'anunci de la rebaixa de l'IVA de les mascaretes del 21% al 4%, mesura àmpliament reivindicada des de l'oposició i que Montero ha justificat que arriba ara perquè té la garantia que Espanya no serà sancionada per la Comissió Europea per incomplir la directiva comunitària.
Montero ha defensat especialment les reformes en matèria de fiscalitat, episodi que ha estat fruit de discrepàncies amb Podem. Tot i que els de Pablo Iglesias han hagut de cedir en les seves pretensions inicials, la ministra ha destacat que es treballa en la línia d'una fiscalitat progressiva en la qual "paguin més aquells que més tenen" i, en canvi, es protegeixin les classes mitges i treballadores, així com les pimes i els autònoms.
Montero defensa la progressivitat fiscal
S'apujaran tres punts de l'IRPF per a les rendes de més de 200.00 euros i dos en l'impost per a les rendes del treball de més de 300.000, increment que la ministra ha subratllat que només afectarà al 0,07% dels ciutadans. També s'apuja un punt l'impost de patrimoni a partir dels 10 milions d'euros i ha defensat que pel que fa a l'impost de societats, la baixada del 100% al 95% les exempcions per dividends i plusvàlues afectarà a poc més de 1.700 societats de les més d'un milió que hi ha a l'Estat. Els pressupostos inclouen també un increment de l'impost a les begudes ensucrades comercialitzades als supermercats -no afectarà a l'hostaleria, on es mantindrà en el 10%, i incrementarà 3,8 cèntims per litre el preu del dièsel.
Montero ha reivindicat també els 239.000 milions que es destinaran en despesa pública gràcies a l'arribada dels fons europeus i que implicaran, per exemple, que es multipliqui per deu el pressupost del Ministeri de Sanitat. Les partides per a la sanitat pública s'incrementaran en un 75,3%. La ministra ha recordat també que es mantindrà la capacitat adquisitiva dels pensionistes i que s'apujarà el salari de 2,5 milions de funcionaris. També que la partida que més pujarà dels comptes és la de polítiques d'habitatge, que s'incrementarà en un 368% per a la rehabilitació i millora de l'eficiència energètica, entre altres mesures.
Amb aquesta carta de presentació, el govern de coalició espera sumar els suports suficients per aprovar els pressupostos al desembre. En les últimes hores, Ciutadans ha encarit el seu suport reclamant que es retiri l'esmena consensuada entre el PSOE, Podem i ERC per eliminar el castellà com a llengua vehicular de la llei d'educació. Caldrà veure, però, si es tracta d'una reclamació estètica per compensar que Arrimadas no presenti esmena a la totalitat. En tot cas, la ministra d'Educació, Isabel Celáa, ja ha acusat al PP i Ciutadans de pretendre un "retorn al passat" amb la seva bel·ligerància contra la nova llei. Els populars han anunciat, fins i tot, que recolliran signatures en contra de la norma que ha de desbancar la llei Wert.
ERC, per la seva banda, argumenta que és "lluny" de donar suport als comptes i reclama més inversió per a Catalunya, que ara per ara està prevista en el 16,5% i, per tant, de nou es queda per sota de l'aportació al PIB. Aquest és un dels arguments als quals s'agafa Junts per Catalunya per defensar l'esmena a la totalitat als comptes. Fins ara, els republicans han defensat que pensen negociar els pressupostos amb el govern espanyol perquè consideren que ha de ser un instrument "útil" per combatre la urgència sanitària, social i econòmica. Amb tot, els incomoda que en l'aritmètica també hi sigui Ciutadans, una presència que també incomoda Podem.
El periple negociador no estarà exempt de la pugna entre JxCat i ERC, que confrontaran estratègies aquest dimecres i dijous al Congrés amb la mirada posada en les eleccions del 14-F.