El 17 de juliol de 2020 es va aprovar el protocol entre l’Administració de la Generalitat (Departament de Salut)i els ajuntaments de Girona i de Salt, per l’establiment de les bases d’implantació d’un nuo campus de salut a la Regió Sanitaria de Girona. On s’inclou el nou Hospital Universitari Dr  Josep Trueta, i la millora dels dispositius assistencials del sistema públic de salut planificat al seu àmbit d’influència territorial.
 
El protocol menciona que el nou Hospital Universitari Doctor Trueta ha de ser una nova concepció de centre de referència en “terciarisme” de la Regió que delimiten les comarques gironines, cosa que hauria de redefinir les funcions, també del Parc Martí i Julià i de tots i cada un dels hospitals anomenats comarcals.
 
El Clínic fa anys que apareix entre els millors, en la World’s Best Hospitals, el segon de d’Espanya, el 60é del món. Cal tenir present que EE.UU encapçala la classificació, amb trenta-tres centres d’accés restringit a una part de la població i la posició d’Hospitals d’Alemanya, França o Espanya ho són de la xarxa pública.
 
El nostre Best Hospital ho és tot i realitzar la seva activitat enfaixat en un edifici que fa anys que mostra la seva sobresaturació, tot i que algun dia haurem d’agrair als seus gestors la capacitat per treure profit de cada centímetre cúbic d’espai disponible. Barcelona compte amb altres Hospitals de nivell que no hem de relegar, però el Clínic mostra al món sencer la seva superació quotidiana
 
 
Després d’anys de debat polític, el darrer informe realitzat per arquitectes-urbanistes coneixedors de les necessitats funcionals d’un futur sempre canviant, han fet una proposta per ubicar el futur Clínic en les actuals pistes universitàries de l’UB, davant del parc de Cervantes, en un triangle que forma la intersecció de la ronda de dalt i la Diagonal.  No és fàcil en una ciutat que intenta organitzar-se entre una muntanya protegida i un mar que li recorda la seva mediterraneïtat i també els seus límits, encabir grans edificis d’equipaments i serveis i garantir-ne els seus accessos correctament dimensionats. Ara, però, ja hi ha una proposta i els governs, municipal i nacional, han de fer allò pel que han estat escollits, governar i fer possible el nou Clínic
 
Les avantatges de la proposta Clínic son indubtables. Solar en zona urbana, amb tots els serveis a l’abast, doncs una part dels accessos ja estan fets.
Una gran troballa en la dictadura del metro quadrat que viu sotmesa Barcelona des de fa dècades: 96.700 metres quadrats, on construir-hi 190.000 de sostre, en una alçada no menor de dues plantes.
 
La dimensió nacional del Clínic és indubtable, no només perquè rep pacients de tot el sistema sanitari català, sinó perquè atén pacients de tot el món amb patologies que requereixen d’equips molt especialitzats per a intentar guarir-les i això converteix l’Hospital Clínic en un element de projecció mundial, procedint, com procedeix de l’atenció de beneficència
 
Tampoc hi ha qualificatiu per a la situació de Girona, on l’expressió nou-Trueta ha esdevingut sinònim d’inoperància. La proposta sotmesa a consideració, son uns camps agrícoles. Uns 170.000 on construir 120.000, segons l’estudi que l’ajuntament ha posat a consulta. A Girona, amb una situació de disponibilitat urbanística no és tan complexa com la de Barcelona i potser no s’hauria d’esgotar el sol disponible i gaudir de la qualitat què dona l’espai lliure en els entorns urbans.

Un nou barri amb activitats biosanitària, biotecnològic, esportiu, universitari amb oficines i habitatges és una expressió que tots subscrivim, però no pot ser un auto-engany per a no posar fil a l’agulla per a substituir un edifici que s’ha deixat envellir just des del dia que es va pronunciar la paraula “nou”
 
Si a Barcelona estem parlant de l’hospital de major projecció nacional i de referència per a tot el sistema sanitari català, a Girona a l’entorn del debat d’ubicació, també cal adonar-se de la possibilitat de marcar objectius agosarats en matèria sanitària a les comarques gironines
 
La sanitat té problemes urgents, els sanitaris ja no podem més, però això no ha de ser l’excusa per ajornar un i un altre dia les grans inversions del futur proper, doncs cal canviar l’organització, consideració i reconeixement cap els científics i experts en els tracte de la ciutadania quan emmalalteix, i tornar a ser capdavanters en la prevenció que ens dona més vida i més qualitat de vida, però no podrem fer-ho sinó hi ha el coratge de fer realitat uns equipaments que ens recorden que en les quatre darreres dècades l’èxit del sistema sanitari català va consistir en modernitzar i posar a l’alçada dels temps els vells edificis d’una tradició catalana de mobilitat comarcal.
 
Dels governs ara n’esperem el compromís amb els centres que resolen grans patologies i ens salven d’una mort segura tan sols fa una dècada. El silenci i la inacció de l’administració en el camp científic és una derrota assegurada.