Ara que proliferen les crides al realisme, és saludable recordar els danys morals del sobiranisme màgic, del tot lesius per a l'estratègia independentista. L'últim exemple d'aquest discurs de tics il·lusoris és l'afirmació categòrica del retorn de Carles Puigdemont, alimentada en campanya i amanida per la grotesca recerca en maleters i claveguerams de la policia espanyola a instàncies de Madrid. El retorn i restitució de Puigdemont seria un acte de dignitat, però no s'endevina avui una possibilitat per fer-lo efectiu.

Conscients que la investidura de Puigdemont és una paret difícil de superar -sense que la mesa del Parlament i els diputats en pateixin les conseqüències-, Junts per Catalunya i ERC exploren una votació simbòlica al marge de la investidura, sense que Puigdemont se senti "sacrificat", com confessava a Toni Comín. El grup parlamentari del president el continua reivindicant en públic mentre Oriol Junqueras aposta per una presidència simbòlica i una d'efectiva, una solució que la CUP no necessàriament subscriurà, molesta pel desacord dels darrers dies. El govern espanyol ja ha avançat que no en permetrà cap de les dues.

Puigdemont és el símbol i el símptoma. Amb ell a Palau, l'independentisme va celebrar l'1 d'octubre i va arribar fins a la proclamació del 27 d'octubre, un trajecte tortuós amb un desenllaç que l'Estat no ha perdonat. Alhora, el seu retorn impossible a la plaça de Sant Jaume -condemnat com seria a la presó provisional- fa més evident el mur de l'Estat, alçat a partir de penes de reclusió, inhabilitacions i altres mesures cautelars que se succeiran en degoteig fins al març. Com a últim exemple, la denegació de llibertat a Joaquim Forn. Acatar no és suficient per sortir de la presó: a Forn no li ha servit de res desmarcar-se de la decisió d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart d'elevar el seu cas a l'ONU. Constatada, doncs, l'ofensiva judicial, és molt probable que el nou camí que emprengui l'independentisme es faci amb un Puigdemont condecorat, però absent.

L'oposició ataca Colau pensant en les municipals. L'alcaldessa va dosificar-se en la campanya del 21-D, un protagonisme selectiu pertinentment calculat. L'Ajuntament de Barcelona és la joia de la corona dels "comuns" -encara més després dels mals resultats de Catalunya en Comú i de la reculada de Podem a l'Estat- i Colau la vol protegir de les turbulències del procés. Però no ho ha aconseguit del tot. En contra del que segurament hauria preferit, Barcelona en Comú va trencar amb el PSC pel 155. La rancúnia dels socialistes l'ha deixada més sola al consistori, com s'ha demostrat aquest divendres en el tràmit de la qüestió de confiança, mecanisme obligat per aprovar els pressupostos. L'oposició ha passat a l'atac, tot i que no hi ha una majoria alternativa a l'actual govern (llegiu la crònica de Jordi Bes). A Colau, doncs, li pertoca fer brillar l'obra de govern -ha començat avui mateix, amb mesures per defensar els llogaters- i aprofitar el seu valor com a candidata si vol reeditar govern en les pròximes eleccions municipals. Queda un any i mig de mandat.

La Fórmula 1 es posa al dia. La decisió de prescindir de les hostesses en els grans premis de la competició més prestigiosa del món del motor resulta un pas significatiu per dignificar la imatge de la dona. La Fórmula 1 -com ja havia fet, per exemple, l'organització de la Volta Ciclista a Catalunya- ha arribat a la conclusió que la presència de models "decoratives" al paddock "està clarament en desacord amb les normes socials actuals". És interessant recuperar la veu de Raquel Muñoz, hostessa del Godó, que va denunciar les condicions de treball denigrants de les models en el torneig de tennis. En una entrevista a El Periódico, Muñoz lamentava aquest divendres que, encara avui, no es pot parlar clar pel perill de perdre la feina.    


Vist i llegit

L'ajornament del ple d'investidura ha fet trontollar la unitat de l'independentisme i també ha desfermat tribunes sobre el procés en clau de propòsit d'esmena. Són reflexions profundes, encertades i pertinents, formulades des de la més sincera autocrítica. Com la de David Miró al diari Ara, que posa el focus en "l'espiral del silenci independentista". El periodista insta el sobiranisme a aprendre la lliçó del 27 d'octubre per articular "un debat serè i transparent, amb més dosis de veritat i realisme". "Els discrepants van anar abandonant progressivament el nucli dirigent del procés fins que va quedar esporgat de tota dissidència", escriu el subdirector del rotatiu per referir-se a la presa decisions dels darrers mesos. Benvingut el periodisme crític, gens complaent amb el poder més proper, encara que arribi en temps de descompte.


     La frase de la setmana

"A veure si seré jo el culpable que el rei [Joan Carles de Borbó] financiï les seves caceres i amants amb diner públic". Pablo Rivadulla -conegut artísticament com a Pablo Hasel- va ser diàfan aquest dijous a l'Audiència Nacional. No es va retractar ni dels tuits ni de les cançons que ha escrit en defensa dels "drets democràtics", opinions que per a la Fiscalia són actes d'enaltiment del terrorisme, i calúmnies i injúries contra la Corona i les institucions de l'Estat. Segons Hasel, simplement descriuen "fets objectius" que considera "injustos". És una casualitat que la declaració de Hasel, assot de la monarquia, es programés la mateixa setmana que els poders mediàtics de Madrid han reactivat la campanya en defensa de la Corona, amb l'argument del 50è aniversari de Felip VI. La monarquia és avui l'últim argument de la unitat d'Espanya, com suggeria en aquest article Pep Martí.
 
 
El nom propi

"Amb l'exclusiva d'avui, el procés ha mort". Ana Rosa Quintana va presumir dimecres, en conversa amb Inés Arrimadas, d'haver clavat una estocada a l'independentisme amb la publicació dels missatges privats de Carles Puigdemont a Toni Comín, que han incrementat la sensació de debilitat del candidat. Certament, les imatges difoses al programa d'Ana Rosa Quintana -que permetien constatar la decepció de Puigdemont per la suspensió del ple del Parlament- han afegit complexitat a la investidura del candidat. "Suposo que tens clar que això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi", detallava el líder de Junts per Catalunya a Comín. Quintana pot brindar per l'exclusiva i, probablement, el sobiranisme visqui les hores més baixes, però seria presumptuós per part de la comunicadora pensar que amb un sol programa es pugui revertir la desconnexió emocional de molts catalans amb l'Estat. D'Ana Rosa Quintana en parla Toni Vall en la seva crítica televisiva. Sense embuts.

Els imperdibles

Per tancar la setmana, dues propostes culturals. La primera, l'exposició sobre Montserrat Roig que es pot veure al Born fins a l'abril. La mostra, comissariada per Manuel Guerrero, compta amb més de 300 documents originals, imatges i llibres per homenatjar l'escriptora, entregada a la recuperació de la memòria i la preservació de la dignitat col·lectiva, una lluita del tot contemporània. La segona recomanació és teatral. No us perdeu -tal com us proposa el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada- l'adaptació de Moby Dick que fa Josep Maria Pou a l'escenari del Teatre Goya. Bon cap de setmana!   

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?