20
de novembre
de
2021, 16:38
Actualitzat:
22
de novembre,
8:11h
L'any 1994, un seguit de periodistes i investigadors especialitzats en la història de l'URSS van asssistir a una conferència a l'ajuntament de Sant Petersburg. L'orador era un poc conegut tinent d'alcalde de la ciutat, que va analitzar la crisi de l'imperi soviètic amb molt d'aplom i fredor. Però enmig de les seves paraules traspuava el ressentiment de qui havia vist esfondrar-se el projecte pel qual havia treballat sent un funcionari del KGB, els serveis secrets russos. En un moment donat, el conferenciant va assegurar: "L'ensorrament de la Unió Soviètica ha estat la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX".
Entre els assistents hi havia un professor d'Oxford, Timothy Garton Ash, que va comentar de seguida que aquell personatge estava cridat a grans destins. Poc es podia preveure aleshores que aquell Vladímir Putin esdevindria l'home fort de la nova Rússia. Aquest és un episodi que el periodista Llibert Ferri explica a Putin trenta anys després del final de l'URSS (Edicions de 1984), un llibre que explica l'ascens del líder rus i els canvis produïts en la societat russa des de la caiguda del Mur.
El ressentiment, la humiliació per la fi de l'URSS, és un factor que ajuda a entendre la història recent de Rússia i l'hegemonia de Putin, segons l'autor, que compara el dirigent polític amb Stalin, el dictador que va governar de manera autocràtica la Unió Soviètica entre 1924 i 1953, establint una règim totalitari.
Una de les bones cartes del llibre és la informació que aporta de primera mà. Com quan explica el cas d'Aleksander Litvinenko, l'exespia que es va enemistar amb Putin i va acabar mort després de prendre un cafè que mai havia d'haver begut. Ferri va entrevistar la seva vídua, Marina, a Barcelona. La visió crítica amb el règim del president rus no encega l'autor, que també assenyala els punts foscos d'alguns dels seus enemics, especialment Boris Berezovski, l'oligarca que va tenir despatx al Kremlin en els anys corruptes de Boris Ieltsin i que es va convertir en el símbol del nou capitalisme d'amiguets que va emergir sobre les runes de l'URSS.
Ferri va ser el primer corresponsal de TV3 a Moscou, on va arribar el 1987, en plena era de la perestroika, quan un altre dels grans noms del passat soviètic, Mikhalil Gorbatxev, va intentar una obertura política i econòmica que, volent reformar el sistema comunista, se li va anar de les mans i es va endur alhora el PCUS i, de pas, tot l'imperi soviètic. El periodista va viure l'intent de cop d'estat del búnquer del Kremlin contra Gorbatxov, l'arribada al poder de Boris Ieltsin i l'inici de l'escalada de Putin al poder suprem.
Ferri va ser testimoni d'excepció d'aquells anys i de la crisi definitiva de l'edifici leninista. En el llibre s'aporten testimonis de primera fila que el periodista ha pogut entrevistar. Per això, per les seves pàgines hi passen personatges de la galeria de protagonistes que han escrit la història russa de les darreres dècades. Des del reformista Aleksander Iàkovlev, l'ideòleg de la perestroika, a Igor Ligàtxov, el líder dels immobilistes del PCUS, que no va poder evitar l'ensulsiada de l'URSS.
Però el que impacta més del llibre és observar com l'entronització de Putin es produeix en paral·lel a un seguit de crims que es van succeint -com l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia-, en la major part dels casos sense que se n'esclareixin els autors, enmig de la boira investigadora i la indiferència gèlida de la societat russa. El poder no dissimula massa i no estalvia emetre senyals que mostren que se sent omnipotent, com quan l'opositor Borís Nemtsov és cosit a trets a tocar del Kremlin. Un Nemtsov que l'autor també ha conegut bé. Ferri ha escrit un llibre que ajuda a endinsar-se en els enigmes de la realitat russa i que farà gaudir el lector interessat a saber-ne més d'un país encara força ignorat.
Entre els assistents hi havia un professor d'Oxford, Timothy Garton Ash, que va comentar de seguida que aquell personatge estava cridat a grans destins. Poc es podia preveure aleshores que aquell Vladímir Putin esdevindria l'home fort de la nova Rússia. Aquest és un episodi que el periodista Llibert Ferri explica a Putin trenta anys després del final de l'URSS (Edicions de 1984), un llibre que explica l'ascens del líder rus i els canvis produïts en la societat russa des de la caiguda del Mur.
El ressentiment, la humiliació per la fi de l'URSS, és un factor que ajuda a entendre la història recent de Rússia i l'hegemonia de Putin, segons l'autor, que compara el dirigent polític amb Stalin, el dictador que va governar de manera autocràtica la Unió Soviètica entre 1924 i 1953, establint una règim totalitari.
Una de les bones cartes del llibre és la informació que aporta de primera mà. Com quan explica el cas d'Aleksander Litvinenko, l'exespia que es va enemistar amb Putin i va acabar mort després de prendre un cafè que mai havia d'haver begut. Ferri va entrevistar la seva vídua, Marina, a Barcelona. La visió crítica amb el règim del president rus no encega l'autor, que també assenyala els punts foscos d'alguns dels seus enemics, especialment Boris Berezovski, l'oligarca que va tenir despatx al Kremlin en els anys corruptes de Boris Ieltsin i que es va convertir en el símbol del nou capitalisme d'amiguets que va emergir sobre les runes de l'URSS.
Ferri va ser el primer corresponsal de TV3 a Moscou, on va arribar el 1987, en plena era de la perestroika, quan un altre dels grans noms del passat soviètic, Mikhalil Gorbatxev, va intentar una obertura política i econòmica que, volent reformar el sistema comunista, se li va anar de les mans i es va endur alhora el PCUS i, de pas, tot l'imperi soviètic. El periodista va viure l'intent de cop d'estat del búnquer del Kremlin contra Gorbatxov, l'arribada al poder de Boris Ieltsin i l'inici de l'escalada de Putin al poder suprem.
Ferri va ser testimoni d'excepció d'aquells anys i de la crisi definitiva de l'edifici leninista. En el llibre s'aporten testimonis de primera fila que el periodista ha pogut entrevistar. Per això, per les seves pàgines hi passen personatges de la galeria de protagonistes que han escrit la història russa de les darreres dècades. Des del reformista Aleksander Iàkovlev, l'ideòleg de la perestroika, a Igor Ligàtxov, el líder dels immobilistes del PCUS, que no va poder evitar l'ensulsiada de l'URSS.
Però el que impacta més del llibre és observar com l'entronització de Putin es produeix en paral·lel a un seguit de crims que es van succeint -com l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia-, en la major part dels casos sense que se n'esclareixin els autors, enmig de la boira investigadora i la indiferència gèlida de la societat russa. El poder no dissimula massa i no estalvia emetre senyals que mostren que se sent omnipotent, com quan l'opositor Borís Nemtsov és cosit a trets a tocar del Kremlin. Un Nemtsov que l'autor també ha conegut bé. Ferri ha escrit un llibre que ajuda a endinsar-se en els enigmes de la realitat russa i que farà gaudir el lector interessat a saber-ne més d'un país encara força ignorat.