[nointext]
Riuverd és només un exemple de la tasca que s’està fent des de l’economia social i solidària a Catalunya en pro de la justícia social entesa com a model que persegueix la igualtat d’oportunitats i en el qual qualsevol persona pugui desenvolupar les seves capacitats.
[blockquote]L’economia social i solidària dona ocupació a Catalunya a 27.572 persones amb capacitats diverses i a 2.243 persones més en risc d’exclusió social[/blockquote]
L’economia social i solidària dona ocupació a Catalunya a 27.572 persones amb capacitats diverses en centres especials de treball i a 2.243 persones més en risc d’exclusió social en empreses d’inserció. Tant els centres especials de treball com les empreses d’inserció són models propis de l’economia social i solidària que s’organitzen a partir de les necessitats de les persones i no de l’acumulació de capital.
En aquesta línia, el 2019 és el tercer any que el Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat finança els anomenats Projectes Singulars amb l’objectiu de generar ocupació de qualitat a través de la creació de noves iniciatives empresarials en el marc de l’economia social i solidària. En els dos anys anteriors, el programa ha contribuït a l’ocupació de 622 persones i a la creació de 129 empreses de l’economia social i solidària.

L'equip de Riuverd durant una jornada de treball. Foto: Riuverd
Ocupació per a persones amb risc d’exclusió i reducció del malbaratament alimentari
Un dels Projectes Singulars que es finança en l’edició de 2019 des del Programa d’Economia Social és l’impulsat per la Fundació Espigoladors. Mireia Barba, cofundadora i responsable del projecte, explica com a partir d’un món globalitzat i hiperconnectat, amb reptes que desborden la dimensió local, es poden proposar solucions des de la proximitat que contribueixen a transformar aquests reptes més globals: “Tenim la visió de desenvolupar un model replicable i transferible, que impacti en la reducció del malbaratament alimentari, la millora de l’accés a una alimentació adequada i la generació d’ocupació per a persones en situació o risc d’exclusió social”.
Actualment a la Fundació Espigoladors hi treballen 24 persones de nacionalitats i cultures diferents, 20 de les quals són dones. “Un equip cohesionat i que creu fermament en les segones oportunitats, tant a dins com a fora de l’organització, per a totes les persones. Però també per a les fruites i verdures que no tenen cabuda en el mercat”, reflexiona Mireia Barba. L’enxarxament amb altres organitzacions de l’economia social i solidària de diferents territoris, tant nacionals com internacionals, i la voluntat de rèplica del propi model en altres entorns, els permet treballar des de la proximitat reptes que afecten al conjunt de la societat.
[blockquote]Espigoladors ha recuperat més de 189.000 quilos de fruita i verdura que d’una altra manera s’haurien malbaratat[/blockquote]
En els darrers tres anys, Espigoladors ha recuperat més de 189.000 quilos de fruita i verdura que d’una altra manera s’haurien malbaratat, transformant-la en productes amb un alt valor afegit i una marca pròpia: es-imperfect. Amb la seva activitat, la fundació a més ha evitat la generació de 48 tones d’emissions de CO2 i ha estalviat més de 120 milions de litres d’aigua.
"Les empreses o són socials o no haurien de ser considerades part de l’economia”
En la mateixa línia, des de Riuverd també són molt conscients que per poder donar resposta a les necessitats de les persones que ocupen en la cooperativa solsonina s’ha de partir d’un treball i una activitat econòmica sostenibles, entenent la sostenibilitat a tots els nivells, econòmic, social i mediambiental. “Oferim productes saludables i de proximitat, respectuosos amb les persones i amb el medi”, explica Jordi Corbera, que recorda que pràcticament el 100% de les melmelades que produeixen provenen de productes que també s’han rescatat del malbaratament.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wjHP8vrEwWI[/youtube]
"Nosaltres oferim productes locals, respectuosos amb les persones i el medi, però competim amb productes tres vegades més barats que els nostres, que porten el mateix nom, però que no han estat produïts des d’una lògica de proximitat i d’impacte social i ambiental positius”, destaca Jordi Corbera. Des de l’economia social treballen perquè productors, consumidors i administració assumeixin la seva part de responsabilitat. “Si s’apostés per la compra pública responsable, models com el nostre podrien esdevenir sostenibles i deixar de dependre de subvencions i, de retruc, l’ocupació que aquests models generen es multiplicaria de manera exponencial”, promulga Mireia Barba, d’Espigoladors.
Per a Mireia Barba, la solució passa per crear “un context on no calgués que existissin organitzacions de l’economia social catalogades com a tal, perquè les empreses, independentment del tipus de forma jurídica, o són socials o no haurien de ser considerades part de l’economia”. Un context, per tant, on el concepte de justícia social es convertís en innecessari perquè ja estaria suficientment incorporat en l’imaginari col·lectiu i esdevindria el fonament de qualsevol reflexió, decisió o acció que es desenvolupés. Un context, en definitiva, d’economia social i cooperativa.