Què amaga el «tot se sabrà» de Puigdemont?

La normalització de Junts com a soci a Madrid i les negociacions, encara opaques, amb el PP durant l'estiu expliquen el gir de Feijóo; el partit de l'expresident insisteix que no forma part de cap bloc i que, per tant, pot parlar amb tothom

  • Carles Puigdemont, en un acte a Brussel·les. -
Publicat el 12 de febrer de 2024 a les 18:50
No hi ha un pacte de silenci amb el PP, però la consigna és no dir res. Absolutament res. Tot allò que té a veure amb els contactes que es van produir a l'estiu amb l'entorn d'Alberto Núñez Feijóo s'ha acabat convertint en un tabú dins de Junts. "Si hem d'afegir alguna cosa, ja ho farem", assenyalava aquest dilluns el portaveu del partit, Josep Rius, després de la reunió de l'executiva, davant les múltiples preguntes sobre l'indult condicionat que Feijóo estudiaria de cara a la situació judicial de Carles Puigdemont. Un escenari plantejat per la cúpula del PP just l'endemà que l'expresident de la Generalitat deixés clar que el Parlament Europeu no investigaria la trama russa del procés si Junts hagués fet president Feijóo i que, algun dia, "tot se sabrà"

[noticiadiari]2/268640[/noticiadiari]
Què té a amagar el PP? Té Puigdemont algun as a la màniga que li permeti pressionar -de manera implícita o explícita- un Feijóo que s'ha fet un fart d'equiparar l'independentisme amb el terrorisme en les últimes setmanes? S'està assistint a una cerimònia de normalització dels interlocutors de cara a un escenari postamnistia que permeti a Junts alinear-se amb el PP? Aquestes són les claus per entendre què s'amaga darrere del "tot se sabrà" de l'expresident.
 

Canal de comunicació després del 23-J

El secretisme sobre els contactes de l'estiu implica que hi ha reunions -com la que van mantenir Esteban González Pons i Jordi Turull a casa d'un empresari barceloní- de les quals parla tothom, però que mai han gaudit de confirmació oficial. Sí que s'ha verbalitzat públicament una trobada entre Daniel Sirera -cap de files del PP a Barcelona- i un consultor que treballa per als populars amb Albert Batet i Josep Rius, dos lloctinents de Puigdemont. El senyal inequívoc que es va posar en marxa un canal de comunicació és que González Pons, habitualment un pitbull contra l'independentisme, va legitimar Junts com a interlocutor durant el mes d'agost. I aquest dilluns Rius ha reconegut que parlen "amb tothom", menys amb Vox. Per tant, també amb el PP.
 

Què podria fer el PP per Puigdemont?

La direcció dels populars va estudiar durant un dia l'amnistia, però la va descartar. De fet, l'ha acabat combatent per terra, mar i aire, amb manifestacions i maniobres al Congrés dels Diputats i al Senat. Amb l'indult és diferent, perquè és una potestat del consell de ministres. En aquest cas, però, Feijóo el circumscriuria al penediment de Puigdemont i al compromís de no tornar a promoure la independència de manera unilateral. Quina altra opció quedaria oberta? Els lligams del PP amb el poder judicial són notoris -l'ofensiva contra l'amnistia per part de l'alta judicatura ha anat en paral·lel a les mobilitzacions dels populars-, de manera que es podrien fer servir per relaxar la situació. Fonts de Junts neguen que això s'hagi arribat a oferir, però sí que admeten que hi va haver interès per desinflamar la situació penal de Puigdemont.
 

La conversa amb Manfred Weber

A finals de novembre, Puigdemont i el cap de files del PP a Europa, Manfred Weber, van coincidir en una gala celebrada pel diari Politico a Brussel·les. El mateix diari relatava que el líder a l'exili havia obert la porta a tombar els pressupostos de Pedro Sánchez i que, en algun punt del camí, es podien arribar a aliar per situar un president "independent" a la Moncloa. L'oficina de Puigdemont va negar que s'establís qualsevol "negociació", i va situar aquests escenaris en el marc de la "política ficció". Tanmateix, que els dos dirigents parlessin, i que ho fessin sense amagar-se, implica haver trencat el gel. Això no ha impedit, però, que l'Eurocambra opti per investigar la presumpta trama russa del procés, i que Puigdemont vinculi aquesta decisió a no haver investit Feijóo. Amb el líder gallec a la Moncloa gràcies a Junts, hauria passat? La pregunta té trampa, perquè si el PP hagués obtingut el suport de l'expresident, hauria perdut el de Vox.

[noticiadiari]2/265866[/noticiadiari]
 

Junts s'allunya dels blocs

El fet que el partit de l'expresident especifiqui que no formi part de cap bloc -ni del de la majoria que va investir Sánchez, ni el de l'oposició-, sumat a què defensi "parlar amb tothom", serveix per constatar que la porta a un acord amb el PP no es pot descartar. Junts va contribuir a portar Sánchez a la Moncloa, però el fa suar en cada votació i ha portat al límit la negociació de l'amnistia. "No funcionem a partir de pressions externes. Els nervis d'altres partits no ens afecten de cap manera. Tenim agenda pròpia a Madrid, i l'aplicarem peti qui peti. Ens és igual què diguin els jutges, els fiscals i alguns mitjans", ha assenyalat Rius. Encara que això, com va passar quan es va tombar l'amnistia, inquieti tant les bases com dirigents de l'estil d'Artur Mas.
 

És possible un acord?

Han passat pràcticament trenta anys des que Jordi Pujol i José María Aznar van segellar el pacte del Majestic com a principals responsables de CiU i del PP, respectivament. Junts no és Convergència -encara que bona part de la classe dirigent begui de la seva herència i ara hagi entrat de ple en la governabilitat de l'Estat-, a mitjan dècada dels noranta no existia Vox i el procés independentista encara trigaria anys a fructificar. Persisteixen les ferides de la DUI, de l'aplicació del 155 i les conseqüències de la persecució judicial, de manera que res fa pensar en un acord immediat. Però el reconeixement mutu en la interlocució i les cessions que destil·la el PP en privat indiquen un canvi de rasant que pot tenir conseqüències en el mig termini.