Sortir de l'oficina a les sis de la tarda, arribar a casa una estona després i obrir el telèfon mòbil per llegir l'últim mail que ha arribat. Decidir que millor no esperar a l'endemà a les nou i respondre'l des del sofà. En definitiva, no separar entre la vida laboral i la vida personal.

I el blurring no és més que això: que la línia que separa aquestes dues vides cada cop sigui més difusa i, per tant, hi hagi més barreja de la feina amb les hores lliures. Què hem de fer amb aquestes tasques que no es queden a l'ordinador de la feina i ens acompanyen també en la nostra faceta més personal?

La vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, assegura a RAC1.cat que el més important és tenir "moments de desconnexió" tant de la vida laboral com de la personal. "Vivim en un món on tot està força difuminat, no només la feina, i això es pot veure com una amenaça o un canvi de paradigma en què hi haurà reptes que caldrà afrontar", detalla l'experta.

Així, l'especialista defensa que hem de permetre'ns desconnectar de la feina davant del risc de patir estrès, ansietat o malestar personal. Tot i això, és conscient que no sempre es poden desatendre els distractors que ens arriben, i per això "cal ser conscients de quins podem atendre i quins no". 

És a dir, si ens permetem agafar una trucada important de la feina quan ja hem arribat a casa o respondre un mail quan ja s'ha acabat el nostre horari laboral, també hem de permetre'ns contestar el WhatsApp de la família sense patir durant la jornada laboral.

El risc de la difuminació és el de patir problemes de salut mental, ja que hi ha més dificultat a l'hora de posar límits, tant als altres com a nosaltres mateixos. Per tant, ens trobem davant d'un repte molt gran que requereix un esforç per decidir quins distractors ens interessen i quin no: "L'atenció i la concentració són uns béns molt preuats i són els principals amenaçats d'aquests distractors".