En què consisteix la fusió nuclear?
La fusió és una reacció que permet l'alliberament de l'energia acumulada en un nucli d'un àtom. A diferència de la fissió –que és el procés utilitzat a les centrals nuclears que coneixem-, l'alliberament d'energia es produeix en agregar dos nuclis lleugers per crear-ne un de més gran.En l'experiment realitzat amb èxit al Laboratori Nacional Federal Lawrence Livermore de Califòrnia el passat 5 de desembre, es van fusionar deuteri i triti –isòtops d'hidrogen- mantinguts en estat de plasma sobreescalfat amb heli, a partir de bombardejar-los amb 192 làsers d'alta energia. Aquesta font –el làser més gran del món- va permetre arribar a més de tres milions de graus centígrads simulant breument les condicions d'una estrella.
La reacció allibera un neutró i energia en el procés (i no genera residus radioactius). El Departament d'Energia ha anunciat que l'experiment va suposar invertir 2,05 megajoules d'energia i se'n van obtenir 3,15, és a dir, un guany net del 53%.
Per què es considera el “Sant Grial” de l'energia?
La fusió nuclear es considera el “Sant Grial” de l'energia. Consisteix en “imitar” el funcionament del Sol i altres estrelles, però de la teoria a la pràctica hi ha una gran distància. Fa més d'un segle que s'anuncia com una font d'energia neta, barata i il·limitada, però els investigadors no havien aconseguit fins ara resultats viables.Per què la fusió no pot ser una solució a l'emergència climàtica?
Una solució a la permanent crisi energètica -i de retruc a la climàtica- sempre ha generat un còctel d'esperança i escepticisme. Amb els resultats de la investigació al Laboratori Nacional Federal Lawrence Livermore es pot parlar de solució a l'emergència climàtica? La resposta, si més no a curt i mitjà termini, només pot ser negativa.En primer lloc, cal tenir en compte que “només” es tracta d'un resultat en un laboratori. Caldrà veure quines limitacions hi ha en escalar aquesta tecnologia i quins terminis posen sobre la taula per fer-ho. El The Washington Post parla de, com a mínim, una dècada -o més d'una- si “l'administració nord-americana continua amb inversions massives els propers anys”.
En segon lloc, actualment la fissió nuclear només representa el 10% de la generació d'energia mundial -per poder imaginar la magnitud de substituir totes les actuals centrals nuclears-. Finalment, i sense tenir en compte els elevats costos d'inversió, l'escenari difícil d'una descarbonització total el 2050 tot just permetria acostar-nos a l'increment d'1,5 graus de la temperatura, no pas evitar el canvi climàtic.
[patrociniImpacte]
