En el context econòmic i laboral actual, cada cop és més difícil separar la vida personal de la laboral. Potser part d'això també es deu al fet que, abans, no hi havia ni tanta facilitat ni tanta rapidesa en les comunicacions. A meitats i finals del segle XX els treballadors marxaven de casa i si els caps tenien algun problema, no podien enviar-los un WhatsApp perquè els hi resolguessis la situació ràpidament. Ara, sí. 

[noticiadiari]2/238860[/noticiadiari]

L'època en què vivim està marcada per un auge en la conscienciació sobre diversos temes com, per exemple, la salut mental. Així i tot, hi ha determinats sectors en els quals costa passar de la teoria a la pràctica i és ara que alguns departaments de recursos humans comencen a tenir-la en compte en les seves polítiques.

Fruit de la pressió que exerceix sobre els treballadors la fragilitat del món laboral d'avui, cada vegada són més les persones que pateixen una malaltia relacionada amb la seva activitat professional. Una d'aquestes patologies es coneix com "la síndrome del treballador bombolla" i és més difícil d'identificar que altres. T'expliquem en què consisteix exactament aquesta malaltia i com pots evitar-la.

[h3] El crit d'alerta: no desconnectar mai de la feina [/h3]
Els treballadors bombolla són persones que no són capaces de desconnectar de la feina i arrosseguen la jornada laboral al seu temps lliure, ja sigui quan surten de treballar en un dia laborable, durant el cap de setmana, les vacances o els festius. En definitiva: no dediquen les hores que haurien a descansar i passen el dia -o bona part d'ell- a pensar en la feina i tot el que podrien fer o no han fet. Sempre estan enganxades al seu telèfon mòbil, pendents de qualsevol notificació per sortir al rescat. Són, en resum, incapaces de separar la seva vida personal de la professional. Aquesta síndrome es pot accentuar si el treballador en qüestió teletreballa o si comença una feina nova.

[h3] Com podem evitar-la? [/h3]
La patologia del treballador bombolla es pot i s'ha de prevenir. Hi ha diverses maneres d'evitar-la, com per exemple: establir límits entre les hores en què es treballa i les que no -quelcom que es pot aconseguir establint establir uns horaris clars i gestionant bé l'estona que es dedica a cada cosa a la feina-, i aprendre a dir no, sempre de forma respectuosa i sense sentir-se culpable, ja que no treballar fora de l'horari laboral no és un luxe, és un dret. En cas que no siguem capaços de marcar barreres una situació que pot ocórrer un parell de vegades, es podria repetir i fins i tot cronificar.

Per prevenir la síndrome del treballador bombolla, hem de complir amb tot l'esmentat anteriorment i, a més a més, també és cabdal comunicar la nostra intenció i disponibilitat al cap o als responsables de l'empresa -quelcom especialment rellevant en els casos en què es treballi per compte propi- per evitar cremar-nos.

[plantillavirals]