📹 Quedar per barallar-se i penjar-ho a les xarxes: un fenomen entre menors que ja ha aterrat a Catalunya
— NacióDigital (@naciodigital) September 29, 2023
âœï¸ Informa @paumasoros https://t.co/ydIs798XfZ pic.twitter.com/ZzeeoaOJNm
S'hi poden veure els enfrontaments en què apareixen joves -majoritàriament menors- en diferents punts de la capital de la Garrotxa que miren i graven altres joves -principalment noies- barallant-se entre elles. En algun cas, el títol del vídeo inclou el nom i cognom de les persones que es barallen.
Un dels vídeos se situa al parc Miquel Martí i Pol d'Olot. S'hi veu més d'una desena de joves encerclant dues noies que es peguen. Ningú del voltant fa res per aturar-ho, sinó que, fins i tot, inciten a què es barallin més fort i riuen de la situació. "Clava-li puntades de peu!" o "Va, que tu pots!" són algunes de les expressions que se senten al vídeo. Finalment, apareix un jove més gran que les separa. En un altre vídeo apareixen dues noies agafant-se dels cabells enmig del carrer de la ciutat i, en un tercer, també hi ha dues joves barallant-se a la sortida d'un centre educatiu.
Un fenomen estès
Els casos d'Olot no són aïllats. Les baralles produïdes a la Garrotxa segueixen el mateix patró que altres fets que van començar a aparèixer al final de la pandèmia a l'Amèrica del Sud i que, en els darrers mesos, també han succeït a llocs de l'estat espanyol com Màlaga, Mallorca, València o Zamora. En tots els casos, les batusses es gravaven per ser difoses a les xarxes socials com, per exemple, en un grup obert de Telegram. La Policia Local d'Olot ha tingut constància d'aquests fets i ho ha traslladat als Mossos d'Esquadra, però la policia catalana ha explicat a aquest diari que no han rebut denúncies relacionades amb aquestes situacions. No obstant això, remarquen que no vol dir que no existeixin les baralles i demanen que, si algú les veu o detecta, que ho denunciïn.
«Si no surts a les xarxes, no existeixes»
Però quins són els motius que porten joves adolescents a barallar-se en públic i penjar-ho a les xarxes? Què hi ha al darrere d'aquest fenomen? El perquè d'aquests enfrontaments poden ser diversos, però segons els experts consultats per Nació tindrien molt a veure amb les xarxes socials i els seus efectes entre els adolescents. L'espectacularització, l'ús dels mòbils, i la construcció de la identitat, amb la variable del gènere, serien tres explicacions que podrien servir com a resposta al perquè d'aquestes situacions."Es tracta de l'espectacularització de la violència. Que quedin persones per barallar-se no seria molt nou, però quedar per fer-ho, gravar-ho i penjar-ho fa pensar que l'objectiu és la visualització a les xarxes socials", explica Jordi Collet, professor de sociologia de l'educació de la Universitat de Vic. En aquest sentit, afegeix que "una de les tensions més grans que estan posant les xarxes socials en els joves és que o surts a les xarxes o no existeixes". "Crec que aquest és un dels efectes més perjudicials de les xarxes socials. O hi surts, o no existeixes", raona Collet.
L'ús de la violència no és casualitat
Per fer més explosiva aquesta visualització, els joves utilitzen la violència. Per Collet, això no és casualitat. "Són generacions que tenen uns quants motius per estar enfadats", expressa. I apunta que hi ha joves que van tenir una infància amb la crisi econòmica, han patit la Covid, la guerra d'Ucraïna ha apujat preus, la sensació és que el futur no és gaire clar i hi ha una crisi climàtica molt evident. "La meva sensació és que són generacions amb una quantitat de pressions i complexitats molt grans i que hi hagi un malestar i ràbia no em sembla estrany", afirma el sociòleg.A més, segons el professor de la Universitat de Vic, és rellevant que les noies siguin les protagonistes de les baralles aparegudes a Olot. Afirma que això va en la recerca d'una identitat o en la construcció de gènere entre els joves: "Tradicionalment, aquest rol de violent era més vinculat a homes, però en tot cas, és rellevant que també apareguin grups de noies. Rols i actituds que històricament havien estat assumides o situades en el bàndol dels nois, ara ho fan noies".
I, ara què?
Davant aquests fenòmens juvenils, què cal fer? Com s'ha d'actuar? Quin paper hi juga l'escola i les famílies? Per al sociòleg de la Universitat de Vic, la solució és clara: fa una crida a ajuntaments, entitats de lleure, casals, instituts i famílies a crear espais perquè els joves puguin explicar què els hi passa i ser escoltats. "L'adolescència i la joventut són sempre processos de construcció d'identitat i de situar-se en un lloc del món. Tinc la sensació que aquestes generacions no ho estan tenint fàcil. Tenen coses molt importants a dir i no els hi estem fent cas", exposa Collet.El sociòleg relaciona les elevades xifres de suïcidis juvenils, trastorns mentals entre joves o autolesions amb fenòmens com el que s'ha detectat a la Garrotxa i altres ciutats de l'Estat. "Totes aquestes dades sobre suïcidis juvenils ens estan dient coses i fem com si no passés res. Cal obrir espais d'escolta de veritat, i donar veu i sortida a les persones joves. Això seria un primer pas i crec que l'estem fent poc", conclou.
