La polèmica al voltant dels supermercats 24 hores a Barcelona ha revifat aquest dijous després que s'hagin fet públics els resultats de la macroinspecció liderada per l'Ajuntament i amb la col·laboració amb altres administracions: han detectat 1.993 infraccions en els gairebé 200 establiments analitzats (cap n'ha sortit indemne). Més enllà del coneixement general que la majoria dels treballadors d'aquests comerços són migrants de l'Àsia Meridional, concretament del Pakistan, la propietat és desconegudai, fins i tot, invisible.
Consultat per Nació, l'Ajuntament de Barcelona afirma que no està en disposició de revelar-ne la titularitat ni de concretar si es tracta d'un gran propietari o de comerços familiars. Moltes són franquícies de supermercats coneguts, com Condis, Coaliment, Carrefour Exprés, Caprabo, Dia i Suma. Altres, però, no es presenten amb cap nom identificable i es limiten a indicar a la retolació que són un supermercat. Sigui com sigui, els Mossos, la policia espanyola i la Fiscalia de Catalunya vigilen el fenomen de prop, davant les sospites de l'actuació de màfies internacionals i tràfic de persones, com explica La Vanguardia. Fa uns mesos el diari va descriure una xarxa que ven un contracte en un supermercat, un permís de residència i un bitllet d'avió per venir a treballar des del Pakistan, l'Índia i Bangladesh.
Al seu torn, les associacions comercials relaten que els supermercats 24 hores actuen al marge de qualsevol afiliació i, com que no formen part de cap eix i actuen majoritàriament en locals llogats, admeten que no disposen de dades per recolzar les seves intuïcions. Sí que exigeixen, però, que s'asseguri el compliment de la normativa i demanen "les mateixes regles per a tothom".
En aquest sentit, el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, exigeix "equitat fiscal i comercial" per tal que no es traspassin els supòsits contemplats per cada llicència. El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, afegeix que no aposten ni recomanen aquesta mena de comerços perquè no van en la direcció de "l'excel·lència comercial" que atregui clients de proximitat i turistes. I l'Ajuntament es mostra determinat a fer complir la legislació amb mesures com les macroinspeccions, que celebren Puig i Jené.
Què és i què no és un supermercat 24 hores?
L’ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona estableix la distinció entre autoserveis, superserveis i els supermercats. Els dos primers són botigues amb un sistema de venda d'autoservei (que no vol dir que no hi treballin persones, sinó que és "parcialment autònom" i no cal necessàriament l'actuació del personal) i es diferencien principalment per la mida: entre 60 i 149,9 metres quadrats en el cas dels autoserveis, i entre 150 i 399,9 metres quadrats en el dels superserveis.
Els primers, a més, poden obrir les 24 hores del dia pel qual se'ls anomena supermercats 24 hores, i són els que copsen l'atenció de les autoritats. En aquest sentit, a l’Eixample el Pla d’Usos regula i limita si poden obrir nous autoserveis en funció de la densitat i quants n’hi ha al voltant en les zones regulades. Si bé, entre 2020 i 2024 s'han donat 544 llicències d'autoservei i 142 llicències de superservei al conjunt de Barcelona.
Què s'ha detectat amb la darrera macroinspecció?
La macroinspecció a gairebé 200 supermercats 24 hores durant quatre dies amb el barri de l'Eixample com a epicentre han acabat amb 1.993 infraccions en gairebé 200 establiments. 1.047 estan relacionades amb l'activitat que s'hi duia a terme. Les segueixen les infraccions de paisatge urbà i espai públic (564) i de salut pública (143). Els agents han trobat també 19 infrahabitatges i tenen sospites d'explotació laboral, pel qual han activat el protocol de Serveis Socials.
En set casos, els locals han estat precintats, mentre que en funció del tipus d'infracció, els responsables s'enfronten a sancions econòmiques de diversa duresa. De fet, n'hi ha que acumulen més d'una desena d'infraccions i el primer dia del dispositiu se'n van identificar 500 en només 29 establiments.