[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

No perquè intuíssim ja el que ens dirien, les dades deixen de ser greus: ja hi ha gairebé dos milions de catalans que es troben en risc de pobresa o exclusió social. L'estudi que ahir va presentar l'Idescat, l'institut públic d'estadística del Govern, és tan clar com alarmant.

El treball de camp es va fer el quart trimestre del 2020 i inclou les dades sobre condicions de vida en el moment de l'enquesta, però, en canvi, la informació sobre els ingressos, prestacions socials i condicions laborals es refereixen al 2019, quan encara no s'havien patit les dificultats econòmiques derivades del coronavirus. Així i tot, l'empitjorament en tots els indicadors ja és molt clar respecte el 2019 i les anteriors edicions de l'enquesta: hi ha 223.000 catalans més en situació de vulnerabilitat. A hores d'ara en deuen ser més. 

I encara una altra dada que, malauradament, és recurrent en totes les crisis econòmiques: augmenta la desigualtat i això perjudica especialment els joves, que carreguen el sarró argumental de la seva frustració i desafecció. Així, el 20% més ric va ingressar l'any passat sis cops més que el 20% més pobre. El 2019 eren 5,4 cops més. Segueix, per tant, augmentant la distància, en la línia del que va passar amb la crisi financera de 2008. Poden ser financeres, sanitàries o de qualsevol altra mena, però la tendència de qualsevol recessió és a perjudicar més a qui menys té. Les "oportunitats" sorgeixen per a qui més té.

Les estretors derivades del coronavirus, que ha afectat de forma singular el sector dels serveis, que en les darreres dècades ha tingut un pes creixent a Catalunya, explica les xifres malgrat els ajuts directes o indirectes que hi han posat les administracions. Però és evident que no n'hi ha hagut prou. Si no hi ha un canvi més de fons, de la forma de repartir i generar la riquesa, la petjada pot ser encara més profunda perquè el nostre model segueix costa avall cap a la insostenibilitat.

En un context com l'actual el diàleg social i les polítiques públiques han de servir, sense deixar de denunciar de forma activa els dèficits competencial i fiscal, per corregir les desigualtats i posar remei a l'empobriment d'una part de la població. A casa nostra hi ha qui no pot treballar i qui fent-ho no en té prou per poder-se emancipar o arribar a final de mes.

Aquests dies de cinquena onada veiem com tornen les restriccions i de quina manera els poders públics ens tornen a dir què podem fer i què no, com ens hem de comportar, a quines hores hem de sortir de casa o com ha de ser el nostre oci. I, encara que a vegades falti transparència i coherència en unes decisions que acaba validant o no la Justícia, ho acceptem perquè entenem que la salut pública és ara un bé superior.

La sortida justa de la crisi i frenar la desigualtat, que vol dir una vida digna i donar a tothom les mateixes opcions de sortir-se'n, també mereixen atreviment dels governants i, si convé, mesures contundents. Hi ha dades que justifiquen canvis en la regulació de sectors estratègics i en la fiscalitat, una aposta per posar al dia la nostra indústria i per la sostenibilitat, o embridar el creixement desmesurat i amb poc valor afegit. Les tenen damnut la taula. 
 

---

Avui no et perdis

» Quasi 2 milions de catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social; per Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Salvador Macip: «No sé per què no hem reaccionat abans»; per Irene Montagut.

» Hi ha excepcions per saltar-se el toc de queda?; per Jordi Velert.

» La Unió Europea desaconsella fer turisme a Catalunya; per Jordi Velert.

» Els presos es retroben amb Vic: «Gràcies, gràcies i gràcies!»; per Pere Pratdesaba.

» Flaix de fotos de l'homenatge a presos i represaliats a Vic; per Adrià Costa Rifà.

» L'independentisme es retroba al bressol de l'1-O; per Oriol March i Bernat Surroca.

» Microsoft denuncia que l'Estat ha emprat un nou programa d'espionatge a Catalunya; per Jordi Velert.

» Fil directe: «Entre el divorci i la generositat»; per Oriol March.

» Opinió: «Soroll blanc»; per Jonathan Martínez.

» L'exalcalde de Sant Just renuncia a la gerència de Collserola arran del concurs irregular; per Sergi Baixas.

» Opinió: «Memòria d'un moviment»; per Carme Porta.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l