11
de juny
de
2023, 10:06
Actualitzat:
10:06h
Al Vaticà ja comencen a circular els noms sobre qui serà el successor de Pere. L'operació intestinal a la qual s'ha sotmès el Papa ha reobert les especulacions sobre l'estat de salut de Francesc, que arrossega diversos episodis hospitalaris des que el juliol del 2021 va ser sotmès a una cirurgia també intestinal. La darrera intervenció al centre Gemelli de Roma es va produir el març i la inexactitud del primer moment, quan la Santa Seu va parlar d'una revisió rutinària quan es tractava d'un ingrés d'emergència, va desfermar totes les alarmes. En aquesta ocasió, el Vaticà ha informat d'una obstrucció intestinal que ha requerit una ràpida intervenció. Francesc s'està recuperant, segons els metges que l'atenen, i romandrà uns dies al Gemelli.
Com sempre que un Papa d'edat avançada té complicacions de salut, es desfermen les especulacions sobre un proper conclave. Més enllà de com evolucioni el pontífex, l'Església viu un debat intens entorn la política de Francesc. També dins del catolicisme hi ha una forta polarització entre defensors i detractors del Papa argentí i sobre com ha d'evolucionar el catolicisme. Hi hagi conclave aviat o no, observar els cardenals que poden liderar les diverses faccions és un bon exercici per radiografiar la cúpula de l'Església. El Col·legi de Cardenals està format per més de 200 dignataris, però són només els 120 amb menys de 80 anys els que poden votar i ser elegits. Aquests són alguns dels noms que circulen entre els anomenats vaticanòlegs.
Si s'hagués de citar un papable per damunt dels altres, aquest seria Luis Antonio Tagle. Sobre el paper, ho té gairebé tot, tret potser d'una edat encara "jove" per un papable, ja que farà 66 anys en pocs dies. Tagle és considerat proper a Francesc. És filipí, en un moment en què el catolicisme veu l'Àsia com un graner de vocacions. Coneix la cúria vaticana, ja que està en el dicasteri d'Evangelització a Roma. I té experiència de govern en una gran arxidiòcesi, ja que va ser arquebisbe de Manila.
El principal problema de Tagle és que ja fa molts anys que apareix en els mitjans com a papable. Massa temps sota els focus no ajuda. A més, va ser president de Càritas Internacionalen un moment en què es va produir el cessament del director executiu per ineficàcia. En tot cas, tractant-se de cardenals, el terme "progressista" sempre s'ha de situar en el seu context.
Un altre nom que apareix com a emergent actualment és Matteo María Zuppi, arquebisbe de Bolònia, que és president dels bisbes italians. Amb 68 anys, el Papa l'acaba d'enviar a Kíiv per sondejar possibles vies diplomàtiques per posar fi a la guerra. És certament una peça estratègica en l'actual cúpula de l'església. I té el suport de la influent Comunitat de Sant Egidi, un moviment evangelitzador que aposta per l'ecumenisme i les activitats per la pau i que va ser sondejat pels líders independentistes per mediar en el procés. La Comunitat serà un dels "grans electors" del conclave. En contra de Zuppi: ja fa molts anys que no hi ha un Papa italià.
S'esmenta també el nom de Jean-Claude Hollerich, 65 anys, cardenal i arquebisbe de Luxemburg. Presideix l'episcopat europeu i s'ha pronunciat per avançar en l'obertura envers la comunitat homosexual. Se'l situa a l'esquerra dels anteriors. La seva elecció seria vista amb hostilitat per tot el bloc conservador. A més, té un altre handicap: és jesuïta i dos papes jesuïtes seguits sembla excessiu.
Hi ha al Col·legi de Cardenals un reducte de prelats furibundament ultraconservadors, com el nord-americà Raymond Burke i l'alemany Ludwig Müller, que han fet guerra interna contra Francesc. Però és difícil que un conclave elegeixi algú que s'hagi significat contra el Papa anterior. Els papables més citats entre els conservadors són d'un altre perfil. Com Peter Erdö, arquebisbe de Budapest, de 71 anys. Un prelat de perfil suau que ha fet de mediador entre Roma i el govern de dreta populista de Viktor Orban.
Robert Sarah és possiblement el somni humit dels més contraris a Francesc. De 78 anys, de Guinea-Conakry, és un teòleg forjat en els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI i partidari d'una ortodòxia estricta. Seria el primer sant pare de raça negra. A diferència dels Burke i Müller, mai ha aixecat la veu contra el Papa. Un altre nom que sol circular en cada llistat de papables és el nord-americà Timothy Dolan, arquebisbe de Nova York, a qui es podria descriure com un conservador afable.
Si el conclave es produís abans d'un any, algunes figures de pes encara remenarien la cua. Fregant els 80 anys, el canadenc Marc Ouellet (amb 79) i l'austríac Christoph Schonborn (de 78) són noms entorn els quals es va especular molt en el passat. És difícil que siguin papables de sortida, però podrien ser-ho en cas de divisió o bloqueig. Tots dos van col·laborar amb els papes anteriors i després amb Francesc. Tots dos són uns "centristes", de fons conservador però que s'han ressituat. En el cas de Schonborn, ha advocat per una obertura de l'Església en matèria de doctrina familiar i respecte dels homosexuals, un dels temes que més divideix els cardenals.
Francesc va fer el seu darrer consistori (nomenament de cardenals) l'agost passat. Alguns dels qui foren designats van ser rebuts amb molt d'interès mediàtic. Entre ells hi va haver Giorgio Marengo, un missioner que treballa a Mongòlia des de fa vint anys i que és el cardenal més jove del Col·legi. De 49 anys, es diu d'ell que ha vist créixer la comunitat catòlica en aquell país asiàtic, que era pràcticament inexistent i avui ja supera el 2% de la població. Se'l considera progressista. A favor seu té l'èxit de la seva tasca missionera. En contra, precisament la seva edat, que auguraria un pontificat massa llarg, sempre un entrebanc en un Col·legi de Cardenals que busca els equilibris de tot ordre.
El nord-americà Robert McElroy, arquebisbe de San Diego, de 69 anys, és una altra de les darreres incorporacions al Col·legi de Cardenals. És un prelat que ha generat debat a l'Església, ja que s'ha pronunciat de manera agosarada en favor de l'ordenació de dones per exercir com a diaques i ha reclamat una obertura a la comunitat LGTBI, així com que no es retiri la comunió als polítics catòlics proavortament. Tot i que McElroy ha aconseguit protagonisme mediàtic i és una estrella ascendent en l'episcopat nord-americà, la condició de papable se li pot escapar precisament pels seus posicionaments massa explícits.
De noms no en falten. Però com sol succeir, és molt possible que el successor de Francesc no estigui entre els citats. Francesc ha eixamplat la geografia dels cardenals en un Col·legi cada cop més internacionalitzat. Molts purpurats provenen ara del que el Papa anomena les peripècies, com Chibly Langlois, el primer cardenal d'Haití, o el de Kinshasa, al Congo, Fridolin Ambongo, sovint fora dels radars informatius. I l'Esperit Sant mai ensenya les seves cartes.
Com sempre que un Papa d'edat avançada té complicacions de salut, es desfermen les especulacions sobre un proper conclave. Més enllà de com evolucioni el pontífex, l'Església viu un debat intens entorn la política de Francesc. També dins del catolicisme hi ha una forta polarització entre defensors i detractors del Papa argentí i sobre com ha d'evolucionar el catolicisme. Hi hagi conclave aviat o no, observar els cardenals que poden liderar les diverses faccions és un bon exercici per radiografiar la cúpula de l'Església. El Col·legi de Cardenals està format per més de 200 dignataris, però són només els 120 amb menys de 80 anys els que poden votar i ser elegits. Aquests són alguns dels noms que circulen entre els anomenats vaticanòlegs.
Els progressistes: Tagle, Zuppi, Hollerich
Si s'hagués de citar un papable per damunt dels altres, aquest seria Luis Antonio Tagle. Sobre el paper, ho té gairebé tot, tret potser d'una edat encara "jove" per un papable, ja que farà 66 anys en pocs dies. Tagle és considerat proper a Francesc. És filipí, en un moment en què el catolicisme veu l'Àsia com un graner de vocacions. Coneix la cúria vaticana, ja que està en el dicasteri d'Evangelització a Roma. I té experiència de govern en una gran arxidiòcesi, ja que va ser arquebisbe de Manila. El principal problema de Tagle és que ja fa molts anys que apareix en els mitjans com a papable. Massa temps sota els focus no ajuda. A més, va ser president de Càritas Internacionalen un moment en què es va produir el cessament del director executiu per ineficàcia. En tot cas, tractant-se de cardenals, el terme "progressista" sempre s'ha de situar en el seu context.
Un altre nom que apareix com a emergent actualment és Matteo María Zuppi, arquebisbe de Bolònia, que és president dels bisbes italians. Amb 68 anys, el Papa l'acaba d'enviar a Kíiv per sondejar possibles vies diplomàtiques per posar fi a la guerra. És certament una peça estratègica en l'actual cúpula de l'església. I té el suport de la influent Comunitat de Sant Egidi, un moviment evangelitzador que aposta per l'ecumenisme i les activitats per la pau i que va ser sondejat pels líders independentistes per mediar en el procés. La Comunitat serà un dels "grans electors" del conclave. En contra de Zuppi: ja fa molts anys que no hi ha un Papa italià.
S'esmenta també el nom de Jean-Claude Hollerich, 65 anys, cardenal i arquebisbe de Luxemburg. Presideix l'episcopat europeu i s'ha pronunciat per avançar en l'obertura envers la comunitat homosexual. Se'l situa a l'esquerra dels anteriors. La seva elecció seria vista amb hostilitat per tot el bloc conservador. A més, té un altre handicap: és jesuïta i dos papes jesuïtes seguits sembla excessiu.
Els conservadors: Sarah, Erdö
Hi ha al Col·legi de Cardenals un reducte de prelats furibundament ultraconservadors, com el nord-americà Raymond Burke i l'alemany Ludwig Müller, que han fet guerra interna contra Francesc. Però és difícil que un conclave elegeixi algú que s'hagi significat contra el Papa anterior. Els papables més citats entre els conservadors són d'un altre perfil. Com Peter Erdö, arquebisbe de Budapest, de 71 anys. Un prelat de perfil suau que ha fet de mediador entre Roma i el govern de dreta populista de Viktor Orban. Robert Sarah és possiblement el somni humit dels més contraris a Francesc. De 78 anys, de Guinea-Conakry, és un teòleg forjat en els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI i partidari d'una ortodòxia estricta. Seria el primer sant pare de raça negra. A diferència dels Burke i Müller, mai ha aixecat la veu contra el Papa. Un altre nom que sol circular en cada llistat de papables és el nord-americà Timothy Dolan, arquebisbe de Nova York, a qui es podria descriure com un conservador afable.
Els clàssics
Si el conclave es produís abans d'un any, algunes figures de pes encara remenarien la cua. Fregant els 80 anys, el canadenc Marc Ouellet (amb 79) i l'austríac Christoph Schonborn (de 78) són noms entorn els quals es va especular molt en el passat. És difícil que siguin papables de sortida, però podrien ser-ho en cas de divisió o bloqueig. Tots dos van col·laborar amb els papes anteriors i després amb Francesc. Tots dos són uns "centristes", de fons conservador però que s'han ressituat. En el cas de Schonborn, ha advocat per una obertura de l'Església en matèria de doctrina familiar i respecte dels homosexuals, un dels temes que més divideix els cardenals.
Els nous cardenals
Francesc va fer el seu darrer consistori (nomenament de cardenals) l'agost passat. Alguns dels qui foren designats van ser rebuts amb molt d'interès mediàtic. Entre ells hi va haver Giorgio Marengo, un missioner que treballa a Mongòlia des de fa vint anys i que és el cardenal més jove del Col·legi. De 49 anys, es diu d'ell que ha vist créixer la comunitat catòlica en aquell país asiàtic, que era pràcticament inexistent i avui ja supera el 2% de la població. Se'l considera progressista. A favor seu té l'èxit de la seva tasca missionera. En contra, precisament la seva edat, que auguraria un pontificat massa llarg, sempre un entrebanc en un Col·legi de Cardenals que busca els equilibris de tot ordre. El nord-americà Robert McElroy, arquebisbe de San Diego, de 69 anys, és una altra de les darreres incorporacions al Col·legi de Cardenals. És un prelat que ha generat debat a l'Església, ja que s'ha pronunciat de manera agosarada en favor de l'ordenació de dones per exercir com a diaques i ha reclamat una obertura a la comunitat LGTBI, així com que no es retiri la comunió als polítics catòlics proavortament. Tot i que McElroy ha aconseguit protagonisme mediàtic i és una estrella ascendent en l'episcopat nord-americà, la condició de papable se li pot escapar precisament pels seus posicionaments massa explícits.
De noms no en falten. Però com sol succeir, és molt possible que el successor de Francesc no estigui entre els citats. Francesc ha eixamplat la geografia dels cardenals en un Col·legi cada cop més internacionalitzat. Molts purpurats provenen ara del que el Papa anomena les peripècies, com Chibly Langlois, el primer cardenal d'Haití, o el de Kinshasa, al Congo, Fridolin Ambongo, sovint fora dels radars informatius. I l'Esperit Sant mai ensenya les seves cartes.