Evitar la «nostàlgia del passat»: Francesc davant la prova del Via Crucis

El Papa ha superat la Setmana Santa més complicada del seu pontificat, després de superar un ingrés clínic per problemes de salut, amb una crida a superar "divisions" mentre els rumors pel seu futur agiten el Vaticà

Francesc rentant els peus als presos aquest dijous
Francesc rentant els peus als presos aquest dijous | @vaticannews_es
07 d'abril de 2023, 11:07
Actualitzat: 11 d'abril, 13:01h
Aquesta Setmana Santa ha estat una de les més rellevants del pontificat de Francesc, amb molts missatges amb significat. El papa Francesc sembla haver superat, si més no, la primera estació d'un Via Crucis particular i vol dir coses. Com tots els pontífexs d'edat avançada, ha de suportar la pressió que els envolta en el que sembla que és el tram final d'un papat. Als seus 86 anys, quan acumula un seguit d'entrebancs de salut -que inclouen una operació de còlon el 2021- i després de romandre ingressat tres dies per una bronquitis, Francesc ha reassumit les seves funcions.
   
Finalment, el Papa va desmentir les pitjors especulacions i després de dormir tres nits al Gemelli de Roma, va reaparèixer pletòric i somrient. "Continuo viu", va dir, en una frase que potser anava dirigida a sectors de l'Església. Això sí, amb els mateixos problemes de mobilitat dels darrers temps. Ho ha fet, alhora, amb la voluntat de deixar algunes coses clares dins de l'Església. Això és el que està passant a Roma. 


Opacitat i contradiccions

L'anunci que Francesc seria ingressat al Gemelli va sorprendre i també va preocupar. Perquè va anar acompanyada de l'opacitat i les contradiccions pròpies de la Santa Seu quan es tracta d'informar de la salut dels papes. En un primer moment, el 29 de març, el Vaticà va assegurar que es tractava d'un fet rutinari. Una aproximació falsa, ja que immediatament es va anul·lar l'agenda del pontífex. La veritat era que Francesc va patir una bronquitis acusada i, evidentment, inesperada. Com sol succeir en aquests casos, voler ocultar la veritat només va servir per fer créixer l'alarma. 


La Setmana Santa, una prova d'esforç

Per Francesc, el que li ha passat el posava davant un moment perillós: just davant de Setmana Santa, quan l'agenda del Papa és més intensa i la seva paraula guanya en significat, dins i de cara enfora de l'Església. Si el Papa no hagués pogut presidir els oficis aquests dies, per força la seva autoritat s'hauria ressentit i els rumors d'un final de pontificat s'haurien estès. Un tipus de maledicències que irrita profundament Francesc. Els moments més intensos de la Setmana Santa per un Papa són la Missa Crismal (quan es beneeixen els sants olis), la cerimònia de rentar els peus, el Via Crucis de Divendres Sant al Coliseum -que finalment no va presidir- i la Missa de Resurrecció de Diumenge Sant, amb la posterior benedicció urbi et orbi. Francesc les presidirà totes i d'aquesta manera calla part de les maledicències sobre un pontificat esgotat. 


Un discurs molt polític

Aquest dijous, a la Missa Crismal, Francesc es va despenjar amb una homilia molt política, entesa dins dels paràmetres de l'Església. Al Papa se li va entendre tot. Parlant de la necessitat de preservar la "fragància de l'Esperit Sant", es va referir a les fractures internes a l'Església, reclamant posar fi a les "hipocresies clericals" i invocant "l'harmonia" dins del catolicisme. El Papa va assegurar que "es peca contra l'Esperit quan ens convertim en elements de divisió" i "no s'ha d'embrutar la unció de l'Esperit amb la desunió i les polaritzacions". En un missatge molt significatiu, va clamar explícitament contra les posicions conservadores al referir-se a la necessitat d'evitar la "nostàlgia del passat"

 
Retorn als orígens: rentar als peus als presos

En un altre missatge rellevant, Francesc ha volgut tornar a la presó on va fer la cerimònia de rentar els peus fa ara tot just deu anys. Ha estat aquest dijous, al centre penitenciari del Casal del Marmo, als afores de Roma. És allí on va anar poques setmanes després de la seva elecció com a Papa, en un gest que va donar molts senyals de per on volia enfocar el seu govern davant l'Església. Després dels dies a l'hospital, Francesc ha tornat a la primera hora del pontificat, tot recordant el contingut social de la seva pastoral i la seva identificació amb els sectors més vulnerables. Rentar els peus als presos és una manera de refermar la seva idea d'una Església que és "hospital de campanya" per als qui pateixen, una de les seves frases definitòries.


Rumors interessats

La ràpida recuperació del Papa ha emmudit fins a cert punt els xiuxiuejos sobre la fi d'una etapa i la possibilitat d'un proper conclave. De fet, en les primeres hores del seu ingrés es va arribar a especular amb la possibilitat d'un infart. Però els rumors no callen. Aquests dies, des dels sectors contraris al Papa, circula la brama de noves iniciatives imminents de reforma. Com podrien ser noves disposicions per limitar més la possibilitat de fer missa seguint el ritus tradicional. Un tema aquest que sempre inquieta un nucli ultraconservador. De moment, però, Francesc allunya el seu pontificat de la Passió. 
Arxivat a