Lapidació de Sant Esteve, obra del pintor Rembrandt Foto: Rembrandt El 26 de desembre del 2012 serà feiner a les Illes Balears. La tradicional “segona festa de Nadal” s’ha suprimit d’un cop de ploma, per decret. El Govern Balear va designar, el passat mes de maig, les quatre festivitats anuals de, diguem-ne, designació autonòmica: Reis, Dijous Sant, dilluns de Pasqua i... el dia de les Illes Balears, que commemora l’Estatut (“diada insulsa, sense tradició i sense gens d’adhesió popular”, apuntava recentment el seu bloc el lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni). No n’hi caben més. La resta ja ve triada per l’estat. Després hi ha l’apartat local, però para de comptar.
El 20 d’octubre, el Govern Bauzà ratificava l’acord del seu predecessor: el segon dia de Nadal havia quedat definitivament exclòs del calendari oficial. Alfons Llorenç, periodista, incansable divulgador de la cultura popular i col•laborador d’EL TEMPS des de la seva secció “Trossos i mossos”, és contundent a l’hora de les valoracions. “El fet que a Castella no els diga res Sant Esteve sembla que signifique que a nosaltres, tranquil·lament, ens el poden llevar”.
Sant Esteve és, per a la tradició cristiana, el primer dels màrtirs: segons el Nou Testament, va ser triat pels apòstols per gestionar els béns de l’església primitiva. Va morir lapidat,l’any 37. “De fet”, destaca de seguida Llorenç, “a la catedral de València, on hi ha totes les relíquies que et pugues imaginar -no debades fou dipositària, en emprèstit, del tresor de la Corona-, hi tenim una de les pedres amb les quals, diuen, el van martiritzar. I un queixal del protomàrtir, també”. No ens estem de res.
Reportatge complert El Temps
