Tots Sants, el Dia dels morts, Halloween... Festes tradicionals basades en el record dels difunts i que s'han instal·lat al calendari de múltiples països de diverses regions del món. Si bé, a Catalunya celebrem també una altra tradició autòctona i amb més de tres segles d'antiguitat: la Castanyada. Les paradetes omplen els carrers del país i la tardor s'expressa en tota la seva esplendor.
Què és la Castanyada?
Aquesta festivitat pròpia de Catalunya ha esdevingut un tret característic del país. Consisteix en la rebuda de la Castanyera, representada com una dona vella, vestida amb roba d'abrigar humil i un mocador al cap. En l'actualitat, els seus successors són els comerciants de castanyes que se situen als carrers d'arreu i venen paperines d'aquesta fruita.
Quan i per què se celebra la Castanyada?
La Castanyada se celebra la vigília de Tot Sants, la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, tot i que en alguns indrets també l'endemà, el Dia dels difunts. Amb tot, no es limita a una única jornada i dies abans, les escoles i els carrers ja s'omplen de castanyes, panellets i moniatos.
Quin és el seu origen?
Tots Sants i les altres festivitats mencionades tenen l'origen en el sistema de creences dels antics celtes, i és en aquest marc on se situa també l'origen de la Castanyada, tot i que no es pot concretar gaire més. La interpretació popular hegemònica diu que la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels que calia resar per les ànimes dels morts fins a la matinada.
Per aquest motiu, se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any; castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la Castanyada, i un símbol, la Castanyera.