Pensar en una infidelitat és pensar que una de les dues persones de la parella li ha posat les banyes sexualment a l'altra. I sí, aquesta és una manera de ser infidel, però no l'única. La sexòloga Núria Jorba, en una conversa al Versió estiu de RAC1, ha explicat que hi ha molts altres tipus de traïcions i enganys que es poden considerar infidelitats i que, de bon tros, són més freqüents que les sexuals.
"La infidelitat més habitual en parella és l'econòmica", ha assegurat aquest divendres a la tarda. Què vol dir? Enganyar l'altre en temes de diners: o per l'herència rebuda i no comunicada, o per estar guanyant més diners de les que reconeixes, per treure diners d'un compte comú sense que l'altre s'adoni, o fins i tot per tenir un compte personal sense que l'altre ho sàpiga.
Pel que fa a les sexuals, les més conegudes, Jorba assegura que n'ha vist de molt llargues: "El màxim que he vist és mantenir un amant durant 14 anys". A més, assegura que s'han de separar aquelles que són puntuals, és a dir "d'una nit, no buscades", de les "mantingudes", amb intenció.
A internet s'hi troba de tot, també infidelitats. Les eròtiques, també força conegudes, són aquelles en què hi ha una tercera persona però mai de manera física: "Són xats o fotos eròtiques que no portem a la realitat". Però més enllà d'aquestes, amb les xarxes socials han aparegut les infidelitats vitals. En què consisteixen? Mentides que tenen l'objectiu d'enganyar o amagar aspectes de la vida importants, com ara l'edat, una malaltia o una propietat que fem veure que és nostra quan en realitat no és així.
Ja per acabar, la sexòloga també ha parlat de les microinfidelitats. Conductes petites, gairebé invisibles, però que poden molestar la parella. Anar sense l'anell de casat en públic, parlar amb una exparella o no mostrar que tens parella a les xarxes pot acabar sent una microinfidelitat.