Catalunya ha estat històricament un territori dinàmic, tant en l’àmbit social com en l’organització administrativa. Al llarg dels darrers dos segles, el mapa municipal ha experimentat grans transformacions, amb fusions, segregacions i canvis de nom que han fet desaparèixer antics municipis i han donat lloc a noves configuracions territorials.
Una de les fites clau en aquesta reestructuració va ser l’aprovació, l’any 1857, d’un dels primers censos de població de la història d’Espanya. Fins aleshores, l’administració local es basava en ciutats, viles i parròquies o petits llogarets, sovint sense una delimitació clara més enllà dels mateixos nuclis habitats. Amb aquesta nova normativa, es va establir un criteri poblacional mínim per al manteniment dels municipis: les parròquies que no assolien els trenta caps de casa havien d’agrupar-se en termes municipals més grans. Això es va traduir en nombroses agregacions de pobles petits a ciutats més grans o en la fusió de diverses parròquies per formar nous municipis.
Aquest procés de transformació es pot analitzar a partir del cens de 1857, documentat per l’Institut Nacional d’Estadística i el Ministeri d’Administracions Públiques. Recentment, les xarxes socials han recuperat un mapa històric publicat a Wikimedia que mostra la divisió municipal de Catalunya l’any 1897. Amb una simple ullada, es poden identificar noms que ja no existeixen en l’actual llistat de municipis, així com d’altres que han canviat de denominació o que s’han integrat en poblacions més grans.
Aquesta evolució administrativa ha estat constant al llarg del temps, responent a canvis demogràfics, econòmics i polítics. El mapa de Catalunya s’ha anat redibuixant segons les necessitats del moment, deixant un llegat que, tot i les modificacions, segueix formant part de la identitat de cada poble i ciutat. Fem un repàs per diferents punts del territori català per descobrir els principals canvis.
Barcelona
Durant els darrers dos segles, la ciutat de Barcelona ha experimentat una expansió significativa mitjançant la incorporació de municipis veïns. El 1897, sis municipis van ser annexats: Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts. Posteriorment, Sant Joan d'Horta es va unir el 1904, i Sarrià, juntament amb Vallvidrera, el 1921. Aquests antics municipis, ara convertits en barris, han mantingut la seva identitat i característiques pròpies dins la ciutat comtal.
Berguedà
Per exemple, el municipi de Sant Salvador de la Vedella va desaparèixer sota les aigües del pantà de la Baells i el seu territori es va integrar a Cercs. També hi ha casos com el de Palmerola, que es va unir a la Pobla de Lillet, o el de la Rodonella, annexat a Montmajor. Aquests canvis responen a reorganitzacions administratives, despoblació o grans obres d’infraestructura que han transformat el territori berguedà.
Bages i Moianès
L’aprovació del cens de 1857 va suposar la creació formal dels termes municipals al Bages i al Moianès. Fins aleshores, l’organització es basava en parròquies i comunitats disperses. La nova normativa va forçar la fusió de molts d’aquests nuclis en municipis més grans, establint la base de la divisió territorial actual. Amb la reorganització, municipis com Sant Pere de Marfà es van annexar a Castellcir, mentre que Fals es va integrar a Fonollosa. D’altres, com Monistrol de Calders, es van constituir com a municipis independents.
Lleida i Ponent
Al llarg de la història, Ponent ha experimentat nombrosos canvis en els seus termes municipals. Per exemple, Su es va integrar a Navès, mentre que Riner va perdre part del seu territori en favor de Solsona. Vilanova de la Barca també va ser afectada per aquest procés de reestructuració. Aquestes modificacions es van fer per millorar la gestió administrativa i garantir serveis bàsics a poblacions amb poca demografia.
Camp de Tarragona
Municipis com La Canonja van ser annexionats a Tarragona el 1964 i no van recuperar la independència fins al 2010. D’altra banda, Bonastre va perdre territori en favor de Roda de Berà, i Pira va veure com el seu terme es modificava amb Passanant i Belltall. A més, municipis com Vilallonga del Camp i la Pobla de Mafumet han mantingut la seva identitat malgrat les transformacions administratives.
Garrotxa
Antics municipis com Bassegoda, Toralles i Capsec van ser integrats en altres poblacions de la Garrotxa per adaptar-se a les reformes administratives. Aquests nuclis, tot i la seva desaparició com a entitats municipals independents, conserven elements del seu passat en forma de masies, esglésies i records històrics.
Maresme
Pobles com Olzinelles, Montnegre i Hortsavinyà van desaparèixer abans de la Guerra Civil, mentre que Montgat es va independitzar de Tiana el 1933. Alguns municipis han canviat de nom, com Sant Vicenç de Llavaneres, ara Sant Vicenç de Montalt, o Calella de la Selva, ara Calella. També s’han afegit formes com “de Dalt” o “de Mar” per diferenciar localitats.
Osona
Per exemple, Sant Hipòlit de Voltregà va ser annexionat a les Masies de Voltregà el 1841, però posteriorment va recuperar la independència. També hi ha casos com Sant Martí de Riudeperes, que es va integrar a Calldetenes, o Sant Genís de Taradell, avui part de Taradell. Aquests canvis responen a reorganitzacions territorials per adaptar-se a les necessitats administratives i demogràfiques de cada època.
Baix Montseny
A la zona del Baix Montseny, l'any 1927, els municipis de Montnegre i Olzinelles van perdre la seva independència i van ser annexats a Sant Celoni. Montnegre comprenia Sant Martí de Montnegre, Sant Cebrià de Fuirosos i la Batllòria, mentre que Olzinelles estava format per masos al voltant de l'església de Sant Esteve d'Olzinelles i el poble de Vilardell. Segons l'historiador Josep Maria Abril, aquesta annexió voluntària es va deure a la complexitat creixent de l'estructura municipal i a factors econòmics i demogràfics, ja que aquests municipis tenien poca població i només la Batllòria presentava una estructura urbana definida.
Granollers
El municipi de Llerona, que al segle XIX incloïa les parròquies de Llerona, Corró d'Avall, Corró d'Amunt i Marata, va canviar el seu nom oficial a les Franqueses del Vallès el 18 de febrer de 1913. Aquesta modificació es va produir en el context d'una reordenació del mapa municipal de Catalunya, motivada per la creixent importància de les eleccions municipals i la necessitat d'una administració local més eficient.
Terres de l'Ebre
A les Terres de l’Ebre, d’observar el mapa se’n desprèn una evidència: en l’últim segle i quart el mapa ebrenc va quedar trasbalsat pels processos de segregació. El terrabastall més gran en este període va ser per a Tortosa, que no només va perdre el mar, sinó gairebé la meitat del seu immens terme.
Terrassa i el Vallès Occidental
Sant Pere va ser un municipi independent fins al 1904, quan va ser annexionat a Terrassa. Tot i la integració administrativa, el barri ha mantingut viva la seva identitat gràcies a la implicació del veïnat i la conservació del seu patrimoni històric i cultural. Amb una forta consciència de comunitat, Sant Pere continua reivindicant el seu passat com a poble i la importància de la seva història dins del conjunt de la ciutat.
Costa Brava
La Costa Brava també ha vist desaparèixer alguns municipis històrics, sovint absorbits per poblacions més grans a causa del creixement urbanístic i turístic. En molts casos, aquests antics pobles han quedat com a barris o zones disperses dins dels municipis actuals, però han perdut el seu reconeixement administratiu.
