La renda per habitant va augmentar un 4,6% l'any 2021 amb relació al 2020 i es va situar en 18.356 euros, encara un 0,5% inferior a abans de la pandèmia, però amb un creixement a totes les comarques, segons dades l’Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya). El Barcelonès es manté com la comarca amb la renda per habitant més elevada, 20.293 euros, però els creixements percentuals més grans es produeixen al Solsonès (8,3% més), el Pallars Sobirà (7,5%) el Tarragonès (7,3%) i també al Montsià (7,8%), tot i que manté la renda familiar disponible per habitant més baixa de Catalunya.
La renda per habitant del Barcelonès supera en un 10,6% la mitjana catalana (18.356 euros). La segueixen el Vallès Occidental (19.125 euros), el Baix Llobregat (18.927 euros), el Garraf (18.660 euros), el Vallès Oriental (18.543 euros) i el Maresme (18.427 euros) com a comarques amb la renda més alta. Per contra, el Montsià (13.938 euros), l'Alt Empordà (14.339 euros), la Noguera (14.381 euros), la Terra Alta (14.408 euros) i l’Alt Urgell (14.416 euros) són les comarques que van tenir una renda més baixa.
Pel que fa a les dades en municipis, se n'han estudiat 465, els que tenen més de 1.000 habitants. L'estudi d'Idescat conclou que 133 se situen per sobre de la mitjana catalana. Matadepera (amb 30.684 euros per habitant) és el municipi amb el nivell de renda més elevada, un 67,2% superior a la mitjana catalana, seguit de Sant Just Desvern (26.910 euros) i Fornells de la Selva (26.222 euros).
A l’altre extrem, se situen un grup de vuit municipis que tenen una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana catalana: Riba-roja d’Ebre (12.736 euros), Roses (12.656 euros), Almacelles (12.591 euros), Salt (12.512 euros), Castelló d’Empúries (12.424 euros), la Jonquera (12.414 euros cadascuna), Aitona (12.257 euros) i Lloret de Mar, amb 12.252 euros.
Un any després del confinament
Idescat ha publicat aquest informe amb dades de la renda familiar disponible el 2021, les dades més actuals publicades fins al moment. Llavors, Catalunya (i el món sencer) estava encara amb restriccions de la pandèmia tot i que ja s'havia superat el confinament, era un moment de preocupació pel que fa a l'economia de moltes famílies a Catalunya.
Totes les comarques augmenten, encapçalades pel Solsonès (8,3%) i tot seguit el Montsià (7,8%), mentre que les comarques amb menors creixements són la Ribera d’Ebre (1,8%) i l’Aran (0,8%). Més del 93% dels municipis de Catalunya de més de 1.000 habitants mostren un creixement positiu de la renda per habitant l'any 2021.
L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2021 s’explica pel creixement dels principals components dels recursos: la remuneració d’assalariats va créixer un 8,0%, l’excedent brut d’explotació un 8,4% i les prestacions socials un 0,8%. Respecte als usos, les cotitzacions socials han incrementat un 5,4% i els impostos un 8,7%, amb dades d'Idescat.
Creixen tots els indicadors
En relació amb els principals ingressos de les famílies, la remuneració d’assalariats representa el 59% d’aquests recursos i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès i el Vallès Occidental són les comarques amb la proporció més alta de rendes salarials, amb un 62,6% i un 62,0%, respectivament. Les comarques amb menor pes d’aquest component són el Berguedà (49,2%) i la Terra Alta (44,4%).
Els ingressos derivats de les prestacions socials són el 22,0% dels principals recursos i es mantenen per segon any consecutiu com el segon ingrés amb més pes, després de la remuneració d’assalariats. El Berguedà és la comarca que presenta un major pes d’aquest component (31,6%), seguida de la Terra Alta (29,0%) i el Ripollès (28,1%). D’altra banda, el Pla de l’Estany (18,9%) i la Cerdanya (17,1%) són les comarques amb la proporció de prestacions socials més baixa.
Finalment, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen per al conjunt de Catalunya el 19,0% en relació amb els principals recursos. La Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (31,8%), seguida del Pallars Sobirà (29,0%).
En l’àmbit municipal, Guissona se situa com el municipi amb el percentatge més elevat d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (72,0%), seguit dels Pallaresos (71,0%). Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, la Vall de Boí (41,7%) i el Port de la Selva (34,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts respecte a la seva composició de recursos. Finalment, pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet és el municipi on el pes d’aquest component sobre el total dels principals ingressos és més elevat (40,7%), seguit de Cercs (37,9%).