Quique Bassat ha estat un dels científics que ha assessorat el govern espanyol en el retorn dels nens a les aules aquest dilluns. Investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i l'ISGlobal, és també coordinador del grup de treball de l'Associació Espanyola de Pediatria. En aquesta entrevista radiografia la sisena onada, reclama que es faciliti la tercera dosi als professionals de les aules i adverteix que cal no abaixar la guàrdia contra el virus.
- Està ben encarrilat el retorn a l'escola?
- Sí. Era important que no es prenguessin decisions diferents pels nens que pels adults. Estem en una fase en què estem prioritzant el retorn a la feina i la normalització econòmica, per davant fins i tot de la normalització sanitària, i sembla que amb els nens tornem a caure en el mateix parany i plantegem coses negatives per ells. Tenen tot el dret a tornar a l'educació presencial, és molt bo per ells i per la seva salut mental. Ja hem vist que quan no han tingut educació presencial han patit i, per tant, era necessari que tornessin a les aules. El que també serà important en aquest context epidemiològic tan dolent és que s'apliquin de manera rigorosa totes les mesures de prevenció.
- Hi havia hagut relaxament?
- Crec que sí, en el mes de desembre, tant per les escoles com per part de les famílies. Hi havia molts nens que arribaven malalts a les escoles i això afavoria la transmissió del virus. Per això va haver-hi brots. Si es fan les coses bé, les escoles són un entorn segur.
[blockquote]"Ara ja no hi ha excuses que no tenim suficient informació sobre la seguretat de les vacunes"[/blockquote]
- Algun consell especial als pares sobre el qual s'hagi d'insistir?
- Donaria dos consells. Que aquells que no hagin vacunat els seus fills els vacunin. Ara ja no hi ha excuses que no tenim suficient informació sobre la seguretat de les vacunes. Un 30% dels nens menors de 12 anys catalans ja s'han vacunat. Els pares que encara tinguin dubtes poden preguntar als altres pares. Tenim milions de nens d'aquesta edat que s'han vacunat a tot el món. Podem estar molt tranquils que aquestes vacunes són segures. I el segon consell seria que un nen malalt no vagi al col·legi. El mes de setembre, quan hi havia molts altres virus respiratoris i la prevalença de la Covid era molt baixa, molts nens amb mocs no en tenien i va haver-hi molta relaxació. Ara la situació és molt diferent. Davant qualsevol nen amb símptomes, ara hem de pensar que si no es demostra el contrari, és covid.
Quique Bassat, pediatra i epidemiòleg vinculat a ISGlobal. Foto: Àlex Marín
- Continua pensant, com ha manifestat en diverses ocasions, que les escoles han de ser el darrer de tancar?
- Penso el mateix. Ara mateix, tancar les escoles seria contraintuïtiu de la política que s'està fent d'escurçar els aïllaments i d'afavorir que tothom torni a la seva feina. Només concebria tancar les escoles si es tanca tot. Convindria insistir, d'altra banda, en la vacunació del personal docent i dels professionals de les escoles. Els hem estat demanant molts sacrificis en els darrers temps, sacrificis que van molt més enllà de les seves responsabilitats pròpies. Ells són docents o professionals que treballen a les escoles, no haurien de ser, a més, vigilants de la salut o controladors de l'ús de mascaretes. I no els estem oferint una contrapartida, com seria que rebessin la tercera dosi ràpidament. Hi ha molts docents que tenen menys de quaranta anys i que no són elegibles per rebre la tercera dosi.
- Caldria que rebessin la tercera dosi?
- Si volem mantenir les escoles obertes, que crec que és una aposta que tenim molt clara tots, com a mínim els hauríem d'oferir la possibilitat de rebre la tercera dosi. Això no s'ha explicat i els docents es queixen, lògicament. Primer, del risc que tenen. Estan cansats. Són l'altre gran grup, a més dels sanitaris, que arrosseguen un cansament important. Arribarà un moment en què tothom podrà rebre la tercera dosi, però jo crec que demanar als professionals de l'escola l'esforç d'obrir les classes amb una incidència de 2.500, com a mínim hauríem de prioritzar-los perquè poguessin rebre la tercera dosi de forma exprés perquè estiguin protegits. Com deia fa pocs dies la secretària de Salut Pública Carmen Cabezas, tots els que han rebut la dosi de reforç tenen un risc quinze vegades més baix d'entrar en una UCI. Toca posar-la i toca prioritzar unes persones que estan més exposades.
- Cada cop més veus assenyalen que, ara sí, estem al final del túnel. Però donar-ho tant per fet pot ser un error?
- La societat està necessitada de notícies positives. Ja portem dos anys desastrosos en tots els sentits. És en aquest sentit que interpreto jo aquests missatges continus que ara el virus és més lleu, que això és el principi del final, però hi ha una discordança molt clara entre el que la gent percep que està passant en el seu entorn i el que està passant als hospitals. Per mi, és molt greu que estiguem llançant aquests missatges positius mentre el sistema hospitalari està col·lapsant.
[blockquote]"Isabel Díaz Ayuso és el contraexemple de què s'ha de fer en una pandèmia"[/blockquote]
- S'estan emetent missatges equivocats?
- Estem donant una imatge de tranquil·litat a la població que no és la real. És molt probable que aquesta variant sigui benigna i que marqui el principi del final. Però donar missatges tan positius quan des d'atenció primària i els serveis de salut sentim les veus d'alarma per mi és una discordança massa gran. Des del meu punt de vista, primer hem de solucionar aquesta sisena onada. Amb l'excepció de casa nostra, on sí que s'han pres mesures agressives, a la resta de l'estat pràcticament s'han tancat els ulls i s'ha esperat que això passés sol. La realitat és que tenim una incidència que va escalant cada dia. Tenim 2.500 d'incidència a escala estatal, tenim 130.000 casos al dia, pràcticament, 32.000 a Catalunya. No som al principi al final sinó en plena pujada de la sisena onada. A Catalunya, si més no, hem estat valents i hem afrontat que s'havien de fer coses. S'han adoptat mesures impopulars però necessàries.
- Dins de l'estat, Catalunya ha tingut una estratègia més clara?
- N'estic absolutament convençut. També és veritat que és la comunitat que té el sistema sanitari més pressionat, la que té l'ocupació de les UCI més alta i on el sistema sanitari està llançant unes alarmes més clares.
Quique Bassat, durant l'entrevista, al Turó Park. Foto: Àlex Marín
- No és un entusiasta de l'estratègia seguida per la Comunitat de Madrid.
- Crec que en un llibre de salut pública o d'epidemiologia es podria utilitzar el cas d'Isabel Díaz Ayuso com a contraexemple de què s'ha de fer en una pandèmia. Contínuament ha proposat el que era contraintuïtiu del que els experts en salut pública proposarien. Quan s'havia de tancar l'oci nocturn i la restauració, ella ho mantenia obert. Recomanava prioritzar la vacunació dels cambrers. Tot ha estat un seguit de propostes sense cap ni peus. A Catalunya el Govern s'ha envoltat d'un grup d'experts, els ha escoltat, ha ponderat les seves propostes i en molts casos les ha seguit.
[blockquote]"A Catalunya, hem estat valents i s'han adoptat mesures impopulars però necessàries"[/blockquote]
- Vostè s'ha sentit escoltat?
- En el tema de les escoles, que és on he donat la meva opinió, representant els pediatres espanyols, totalment. Se'ns ha escoltat i com a estat espanyol, vam ser exemple de la reobertura de les escoles i la presencialitat, que ha estat contínua des del setembre del 2020. Molts països, amb l'onada que va venir després de Nadal, van tornar a tancar les escoles i nosaltres no les vam tancar, que crec que era el que tocava fer. Hi havia evidència científica que recolzava aquesta decisió i, en aquest sentit, s'ha fet molt de cas a la ciència i als tècnics.
- L'equitat en salut ha estat sempre una de les seves preocupacions. La pandèmia ha deixat més al descobert la desigualtat en aquest àmbit?
- Ho ha fet públic. La pandèmia ha estat l'evidència més clara per entendre les iniquitats en salut que hi ha a escala mundial. La distribució de vacunes és el gran exemple, però no només la distribució. Hi ha molts països africans que no tenen la suficient quantitat d'oxigen per tractar la gran majoria de malalts de covid que s'hospitalitzen. Ara mateix tenim un 10% aproximadament de la població africana correctament vacunada i dues terceres parts de la població europea, i que en el moment que apareix òmicron, es posi el dit a l'ull als països africans com si fossin els culpables quan han estat transparents i els primers a comunicar-ho al món és una prova més de com tanquem els ulls al que està passant al sud. Seguim tenint un problema molt gran. En el moment en què va aparèixer l'òmicron, tothom es va omplir la boca dient que era per les desigualtats en la distribució de les vacunes, i una setmana més tard ja ningú en parlava. Els mecanismes existeixen i funcionen bé, però hi ha països que no reben les vacunes i se'ls havia promès resoldre el problema.
- I com és possible que això no es pugui gestionar amb èxit? És qüestió de voluntat política?
- Això és una tragèdia que ve de molt abans de la pandèmia i sempre ha estat així. Les malalties infeccioses no han importat mai als països rics des del moment que han deixat de ser un problema per ells. Afortunadament, perquè alguna lliçó positiva n'hem d'extreure, si una cosa ha deixat clara aquesta pandèmia és que les malalties infeccioses poden trasbalsar el món en qüestió de dies. Ho vam veure el gener del 2020. El llegat d'aquesta pandèmia hauria de ser que ens hem de preocupar de tot el que passa al món.
- I després d'aquesta pandèmia, pel que fa a l'equitat en salut, és una mica més optimista?
- No. La societat té una memòria molt curta i, per desgràcia, si ni tan sols amb l'arribada d'òmicron i l'oportunitat que ens va donar que es detectés per primer cop a Àfrica del Sud i Botswana, hem resolt el problema que arribin més vacunes on són necessàries, en plena crisi, quan acabi la crisi, per desgràcies, els països pobres tornaran a ser oblidats. Som molt egoistes i, tot i que existeixen mecanismes i iniciatives molt clares per visibilitzar la situació que viuen els països més pobres, a ningú li importa. Un exemple és la malària, una malaltia en què jo treballo. Mentre no hi ha malària en els països rics, ha deixat de ser una prioritat. Tenim 600.000 persones que moren cada any de malària.
[blockquote]"Si una cosa ha deixat clara aquesta pandèmia és que les malalties infeccioses poden trasbalsar el món en qüestió de dies"[/blockquote]
- Fa 23 anys que una estada a Moçambic el va impactar. L'Àfrica l'ha canviat?
- Sí. Vaig tenir una vocació africanista abans fins i tot de tenir una vocació de metge. Tenia molt clar als 12 i 13 anys que volia treballar a l'Àfrica, i no tenia ni idea de què treballaria.
- I com li va venir aquesta vocació?
- D'un viatge d'oci que vaig fer amb la família. A Tanzània. Em va fer veure unes coses que em van xocar molt i em van venir ganes de fer-hi feina.
Quique Bassat: "Vaig tenir una vocació africanista abans fins i tot de tenir-la com a metge". Foto: Álex Marín
- Tanzània era dels països més estables, oi? Va tenir un dels grans líders africans, Nyerere.
- Sí, Julius Nyerere. Era un dels grans líders clau dels que hi va haver en el procés de descolonització, com NKrumah a Ghana, que van dirigir la independència de molts països africans. On he estat més lligat és a Moçambic, on vaig anar per primer cop el 1998 com a estudiant de medicina.
- En un terreny una mica més filosòfic, l'ha sorprès l'aparició de corrents antivacunes tan visibles?
- En aquests moments, a diferència potser del que passava fa uns anys, qualsevol té instruments per disseminar les seves idees. Qualsevol negacionista pot filmar-se i declarar coses mentint obertament assegurant que determinats científics han dit una cosa o l'altra. Això circula com la pólvora i és molt difícil d'aturar.
- Que les noves tecnologies siguin emprades per difondre idees medievals li crida l'atenció?
- És un pas enrere claríssim en l'evolució humana. Sembla que teníem molt més clares certes coses fa cinquanta anys que ara i això va en paral·lel amb altres idees obscurantistes o negacionistes tan surrealistes com el terraplanisme. Com negar l'evolució. La tasca dels científics ha de ser també una tasca pedagògica i contribuir a restar aquests missatges que no ajuden a avançar.
