[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Som en temps de reconstrucció i també de reajustar moltes coses, d'operar molts canvis. En la lluita contra la crisi climàtica però també en aspectes com les polítiques d'igualtat o el mercat laboral. Uns assumptes que tiben les relacions al Govern, que sembla que ja ha passat pàgina de la possible ampliació de l'aeroport del Prat, tal com ens explicava la consellera Teresa Jordà, però també a l'executiu espanyol, que corre el risc d'embarrancar amb la derogació de la reforma laboral.

Canvis, reajustaments i també reconstruccions. Dels espais polítics i de les confiances. Avui us n'expliquem dues. D'una banda les formacions independentistes, que es reuneixen de forma periòdica i informal per reconstruir la seva agenda. Fins ara, la divisió entre els diversos actors ha fet que cap de les vies i instruments que es plantegen tingui opcions de prosperar. Organismes que havien de ser unitaris i dotar el moviment d'una mirada llarga, com el Consell per la República, corren el risc d'esdevenir de part i irrellevants políticament. I eines que podien ser útils, com la taula de diàleg, no ho seran si tothom no hi posa tot l'esforç, tot l'atreviment i tota la generositat. Els detalls que donen Oriol March i Joan Serra Carné són sucosos i ajudaran a entendre en quin moment són les parts.

Hi ha feina a l'independentisme que és a dins al Govern o que li dona suport, però també en els marges més moderats. Avui la líder del PDECat, Àngels Chacón, celebra una conferència que pot ser el darrer intent de l'espai oficialment hereu de CDC de sobreviure políticament. Els nacionalistes plantejaran una refundació que vagi més enllà de les sigles del PDECat, molt castigades per l'escissió de Junts, pels vells casos de corrupció i per haver quedat fora del Parlament a les eleccions de febrer, i que sigui capaç d'articular un independentisme liberal o conservador i també moderat. Estan convençuts que l'espai hi és, però fins ara cap de les opcions que han intentat agafar aquesta bandera se n'ha sortit. Ni Unió a les eleccions del 2015 ni el PDECat a les de febrer d'aquest any. El projecte que lidera Chacón, que a hores d’ara té en els alcaldes el seu principal actiu, necessita renovar objectius i expectatives si no vol desfer-se com un terròs de sucre a les municipals.

I seguint amb les reconstruccions, dues més de les estructures de poder autonòmiques. El conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, serà avui als Matins de TV3 i abordarà els canvis en el model policial que el Govern vol pactar com a mínim amb els comuns i la CUP per impedir imatges com les dels desnonaments amb la Brimo o la dissolució violenta d'algunes manifestacions. Els sindicats policials i el major Trapero no ho veuen gens clar. En vaig escriure aquesta opinió.

Cal posar al dia el model policial i també és urgent la renovació i revitalització dels mitjans públics, importants per la nostra llengua i el nostre imaginari col·lectiu i que fa anys que tenen el consell d'administració de la CCMA caducat i delmat amb totes les inconveniències internes i externes que això comporta. Ahir l'humorista Peyu va denunciar haver patit censura a la televisió pública pel seu to irreverent però també masclista amb la reina d'Espanya i la seva filla. El fet alimentarà una polèmica que no ajuda TV3 en un moment molt delicat.
 

---

Avui no et perdis

» Partits i entitats refan confiances en reunions setmanals per definir el futur del procés; per Oriol March i Joan Serra Carné.

» Chacón es disposa a refundar el centre catalanista amb el PDECat en segon terme; per Oriol March.

» Entrevista a Teresa Jordà: «El debat al Govern sobre l'ampliació del Prat està tancat»; per Oriol March i Lluís Girona.

» Badalona, la ciutat d'esquerres que ha vist créixer l'albiolisme; per Lluís Girona.

» Fil directe: «PP i PSOE, sempre d’acord»; per Germà Capdevila.

» TV3 censura un fragment de «Bricoheroes» i en Peyu el publica: «No volen que fem soroll»; per Víctor Rodrigo.

» Català en guàrdia | L'emergència lingüística s'accentua al conjunt dels Països Catalans; per Pep Martí.

» Català en guàrdia: Els militants del català, la «clau de volta» en la defensa de la llengua; per Bernat Surroca.

» Cinquanta anys del «jo soc català» de Pau Casals a l'ONU; per Pep Martí.

» Fer vida en un llit d'hostal: l'alternativa temporal de les famílies desnonades; per Anna Mira.

» Opinió: «Zammour, més a la dreta de la dreta extrema»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Anxo Lugilde: «Hi ha malalties rares que són més conegudes que la depressió»; per Sara González.

» Futbolítica | El gest menys diplomàtic de Ronald Koeman; per Ramon Usall.

» Entrevista a Pedro Pardo: «La gent posa barreres a la música clàssica perquè creu que és avorrida»; per Àlvar Llobet.
 

---

 El passadís

Josep Martí Gómez és història viva del periodisme català. Les seves cròniques a El Correo Catalán, El País o La Vanguardia i els comentaris a la Cadena Ser el van fer popular. Ahir es va despenjar amb un tuit que, de ben segur, provoca moviments als despatxos d'algunes editorials. El periodista havia llegit una crònica a El País sobre la vida a la carretera dels camioners (fa uns dies també en va publicar un El Periódico de España sobre les dures condicions de treballs dels repartidors en furgoneta) i va recordar que feia cinquanta anys, en els darrers anys del franquisme, va recórrer Espanya amb camioners. Explicava que el llibre "se'l va carregar íntegrament la censura" i el va desar en un calaix. El posava a disposició de les editorials que hi poguessin tenir interès. Segur que valdrà la pena llegir-lo i recuperar el retrat humà d'aquella Espanya.  

Vist i llegit

La tardor del 2017 Caixabank i el Banc Sabadell van traslladar les seves seus fora de Catalunya pel temor a les conseqüències del procés català. Això va enfurismar molts dels seus clients i la Caixa d'Enginyers, una petita entitat que va mantenir la seu al país, va ser-ne la gran beneficiada. No els va caldre gesticular per guanyar desenes de milers de "socis" sobiranistes. Actualment en tenen 140.000. El perfil dels seus clients i les raons del seu creixement va fer que, dins el Govern, més d'un i de dos pensessin que l'entitat no posaria pegues per avalar les fiances al Tribunal de Comptes per l'acció exterior.

S'hi van negar i les va acabar avalant l'ICF, cosa que l'ens censor de comptes espanyol va rebutjar i finalment se'n van fer càrrec ERC, la caixa de solidaritat i el patrimoni d'alguns dels afectats més una col·lecta de càrrecs de Junts encara per quantificar. Ahir, Albert Martín Vidal entrevistava a l'Ara el president de l'entitat, Félix Masjuan, que ho és des de 2020. L'enginyer oferia un autèntic recital de no mullar-se en les preguntes més incòmodes, que sempre són les més necessàries, especialment en aquest tema.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1979 Catalunya votava l'Estatut de Sau. Tal com havia passat amb el text elaborat a Núria el 1932 i com va passar amb el del 2005, el Congrés dels Diputats va retallar considerablement la proposta elevada per l'anomenada "Comissió dels vint". Aquell text, que va decaure el 2006 sense haver estat desplegat totalment, es va votar en referèndum i consagrava la recuperació d'amplis espais d'autogovern sempre d'acord amb l'Estat. Era un dia plujós, amb poc ambient al carrer i es va abstenir el 40% del cens. Entre tots aquells que hi van anar, el 88% va votar "sí". Així ho van recordar a TV3 l'historiador Jaume Sobrequés i el periodista Tian Riba. 

 L'aniversari

Un 25 d'octubre de 1881 naixia a Màlaga Pablo Ruiz Picasso, conegut com a Pablo Picasso, un dels pintors espanyols més genials. Creador del cubisme i militant comunista, va morir a França el 1973. Entre altres llocs, va viure a Barcelona, on té un museu molt visitat, i a Horta de Sant Joan. El Gernika, exposat al Museu Reina Sofia de Madrid, és una de les seves obres més cèlebres i retrata el drama de la Guerra Civil. En aquest vídeo de la BBC podreu saber més del mural, exiliat a Nova York fins al 1981. La seva figura va ser reivindicada en una minisèrie de National Geographic, on l'actor Antionio Banderas interpretava el pintor. Va rebre nominacions a l'Emmy per la seva feina.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l