L'acte de memòria a les víctimes de la C-55 ha viscut molts moments emotius. Foto: Pere Fontanals

Hagués estat injust que l'homenatge a les víctimes de la C-55 no s'hagués celebrat per culpa de la prohibició de la Junta Electoral Provincial. Tant per elles com pels nombrosos familiars i amics que s'han acostat amb el cor en un puny al pont de Sant Pau per oferir una flor en la seva memòria en un silenci eixordador que hauria de colpir més que totes les queixes i protestes juntes.

De fet, la jornada d'aquest dissabte no ha estat, ni tan sols, reivindicativa. No calia. Excepte en la lectura del manifest, en cap moment no ha planat en l'ambient la necessitat de retreure res a ningú, ni de parar atenció en res més que no fos el record a les víctimes que han deixat la vida en aquesta carretera del Bages.

Fins i tot en això, els Mossos d'Esquadra han demostrat tenir la sensibilitat que li va faltar a la Junta Electoral quan dijous passat va prohibir l'acte al·legant que era jornada de reflexió. El cos s'ha posat en tot moment a la disposició de les entitats organitzadores de l'acte, Federació d'Associacions de Veïns de Manresa i Plataforma No més morts a la C-55, per a que els dos centenars de persones que s'havien concentrat al pont de Sant Pau poguessin fer l'homenatge.

L'ofrena floral ha començat amb una mica de retard quan els Mossos han desviat el trànsit en tots dos sentits per vies alternatives i el pont de la C-55 ha quedat desert de cotxes, a disposició de la convocatòria. Ha estat llavors quan els familiars de les víctimes (76 en deu anys) han cobrat una rellevància involuntària amb un dolor impossible d'amagar mentre tots, en una filera de respecte, anaven clavant una flor darrera una altra en una pancarta que reivindicava la memòria pels difunts. Fins i tot la presència de polítics de diferents municipis i de tots els colors polítics, excepte d'un, s'ha diluït en una tarda en què sabien que no eren els protagonistes.

Ha estat un clam silenciós de record, una crida de dol a actuar d'urgència en una C-55 que ha manllevat la vida a 76 persones en els darrers 10 anys, però també una indignació sostinguda cap a la prohibició irracional de la Junta Electoral que organització i forces de l'ordre han sabut interpretar equivocada.