El primer ministre britànic, David Cameron, tornarà satisfet a Londres de la cimera europea. Aquesta matinada ha estat intensa en negociacions per acabar de perfilar l’acord entre el govern del Regne Unit i la Unió Europea que permeti a Cameron afrontar amb opcions d’èxit el referèndum sobre la sortida o no del país de la Unió Europea, el que es coneix com a Brexit. Tothom a Brussel·les dóna per fet l’acord malgrat que la primera jornada de negociacions ha acabat de matinada sense un document definitiu. Caldrà veure si finalment s'anuncia aquest mateix divendres.

Els observadors parlen d’un veritable "sudoku" que s’ha de resoldre, però ja fa setmanes que s'espera l'entesa. Cameron es va comprometre a aconseguir de la Unió un paquet de reformes que permetessin defensar el "sí" a continuar a la UE en el referèndum promès. Aquesta consulta –a celebrar, si no hi ha canvis, el juny- és el preu que el líder conservador ha hagut de pagar davant l’amenaça del corrent euroescèptic en el Regne Unit, que ha fracturat el seu partit. El primer ministre té una part del propi govern decantat pel "no".

Però, sobretot, Cameron, un pragmàtic, si no un cínic, que té clar que no hi ha altra sortida pel seu país que romandre a la Unió, vol fer guanyar el "sí" en el referèndum Però per això ha de tornar a casa amb algun trumfo a la ma. La cancellera alemanya, Angela Merkel, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i el polonès Donald Tusk, europeistes convençuts tots ells però per damunt de tot, polítics que saben que han de fer concessions, són aliats de Cameron en aquest moment.

Cameron volarà a Londres amb algunes concessions, moltes simbòliques, que seran un reconeixement a la singularitat britànica (obrir la porta a una nova distribució de competències i admetre l’excepcionalitat del Regne Unit pel que fa a la moneda). Però hi ha d’haver alguna cosa més sòlida, i aquí és on rebran, com sempre, els més febles. El líder conservador ha aconseguit que el govern britànic pugui discriminar els treballadors estrangers que portin menys de quatre anys cotitzant en el país.

L’ala més dretana del Partit Conservador obtindrà una victòria. Aquesta pot ser pírrica perquè els sindicats podrien recórrer la discriminació al Tribunal Europeu de Justícia. D’altra banda, el mal fet als valors europeus serà enorme. De moment, però, s’imposa la realpolitik i París, Roma i la resta de socis premen les dents i s’empassen l’acord. Per la cimera del març vinent s’espera un altre pols intern, aquest cop sobre l’altra gran tema que posa a prova el projecte europeu: els refugiats.