[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va comparèixer ahir al Parlament per informar dels efectes del primer any de vigència del decret de renovables, que substituïa el de 2019, que havia donat peu a una certa barra lliure que va provocar una desordenada allau de projectes. El nou decret pretenia posar ordre a la implantació d'energia solar i eòlica al conjunt del país sense frenar-ne la implantació. Veníem d'anys de no aprovar projectes i això ha fet que Catalunya sigui encara lluny dels objectius, però ara les coses es comencen a moure -es tramiten 1.800 MW d'eòlica i solar- i Jordà en va fer una lectura positiva malgrat que el calendari colla. L'any 2030 s'ha de cobrir el 50% de la demanda elèctrica a partir d’energies renovables i el 2050 hauria de ser el 100%, segons els compromisos que es va autoimposar el mateix Parlament d'acord amb els propòsits comunitaris. El 2019, segons dades de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), les renovables cobrien el 5,4% de la demanda total d'energia. El 2021, cobrien el 15,5% de la demanda elèctrica. La situació és urgent si tenim en compte que les nuclears d'Ascó i Vandellós aporten el 52% d'aquesta última i haurien d'abaixar la persiana el 2030. Allargar-ne la vida no és a l'horitzó.

És lògic que hi hagi pressa i inquietud després del que la consellera, i també l'oposició, van considerar una "dècada perduda". Però que anem tard no ha de voler dir que ho fem malament, perquè segons com el dany pot ser irreversible en un assumpte que és estratègic. Un dels arguments que fa circular el lobby de les renovables -que també existeix- és que cal no posar-hi traves, apel·lant a la protecció del paisatge o de la fauna i que Catalunya necessita ser "sobirana" energèticament. Sembla, doncs, que podem portar gas del Magreb o alguns aliments, fins i tot raïm o pomes, de l'altra punta del món, però no l'electricitat de l'Aragó, on la implantació de macroparcs eòlics o solars no genera la contestació i els inconvenients que provoca en algunes comarques catalanes.

Així, es promouen grans infraestructures que, quan no troben la resposta o celeritat volguda a la Generalitat, van al ministeri a buscar l'autorització. Per contra, no es fomenten prou les vies alternatives i avança poc l'autoconsum -fins ahir el govern espanyol no va concedir que el radi de distribució s'ampliés a 2.000 metres després d'estar fixat en només 500 metres-, les comunitats locals, o els "parc socials" eòlics o solars d'entre 5 i 10 megawatts. Aquests necessiten menys infraestructura d'evacuació i podrien ajudar l'economia local i la participació ciutadana i de petites i mitjanes empreses. Els que es presenten com a promotors d'aquesta "sobirania energètica" obvien que la gran majoria dels projectes en tramitació no són d'empreses catalanes. Els copen les grans energètiques de l'Íbex, com ara Repsol, Naturgy o Endesa, fent la seva particular transició verda, i altres aspirants a entrar al club, des de Green Capital o Forestalia fins a grups d'inversors. Cal no oblidar-ho per aterrar el debat.

L'altre punt a tenir en compte és la distribució territorial. El mapa abans que la Generalitat fes el seu darrer decret feia feredat i ara, si es mira on estan radicats els parcs eòlics i solars i els projectes en tramitació, segueix la tònica de la concentració a la Catalunya nova. El sud de les comarques de Ponent, el nord de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el sud-oest de la Catalunya central són les més afectades. No és pas per casualitat -plou sobre mullat en aquestes comarques- i les raons i les conseqüències preocupen menys del que ho haurien de fer als que proclamen el manà de la barra lliure i la sobirania energètica. El discurs del lobby de les renovables és que cobriran d'or els ajuntaments. És cert que pagaran permisos i cànons, però també que impactaran el paisatge -i, per tant, a l'incipient turisme interior que permet revitalitzar algunes explotacions rurals- i que s'inutilitzaran terres de cultiu, que han rebut molta inversió pública per convertir-se en regadiu. El que segur que no portaran les renovables a la Conca de Barberà, les Garrigues, la Segarra, la Terra Alta, l'Alta Anoia o la Ribera d'Ebre són llocs de treball. No serviran, per tant, per fixar la població al territori i atacar el principal problema d'aquestes comarques, el despoblament. 

Anem tard, és evident, però encara som a temps de fer una distribució equilibrada i més social de l'energia eòlica i solar. Fer-ho així és possible que faci el negoci menys atractiu i rendible per les grans empreses i els inversors, que obligui a ser més imaginatius i a apostar per l'autoconsum i les instal·lacions més petites, com passa a molts països d'Europa. Però ens estalviarà, per exemple, les línies de molt alta tensió que ja hi ha projectades per portar l'energia a l'àrea metropolitana de Barcelona, vingui de l'Aragó o d'unes quantes comarques de la Catalunya nova on es concentraran els macroprojectes. La transició energètica és inajornable i un compromís del Govern. Però les presses amb la bandera de la transició energètica i d'una discutible sobirania no poden hipotecar, encara més, una part del país que fa massa anys que espera la seva oportunitat.    
 

---

Avui no et perdis

» Jordà es felicita per la «revolució de l'autoconsum energètic» del darrer any; per Irene Montagut.

» El Govern manté el PSC fora de l'equació dels pressupostos; per Joan Serra Carné i Carme Rocamora.

» El cas Dalmases torna al Parlament: possibilitat de sanció de fins a 12.000 euros; per Carme Rocamora.

» La Fiscalia demana penes de 20 anys de presó pel 3% de CDC.

» La justícia reactiva la investigació d'Andorra contra Rajoy per l'operació Catalunya; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Dignitat andorrana»; per Pep Martí.

» De les «llengües d'Espanya» a buscar el nou «senyor X»: què li passa a Feijóo?; per Pep Martí.

» Opinió: «Prats de Molló»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El pla de Barcelona per promoure el català: «influencers» a escoles i formacions a professionals; per David Cobo.

» Les dades que expliquen la urgència per salvar l'ús del català a Barcelona; per David Cobo.

» Opinió: «Doguccinos»; per Montserrat Nebrera.

» La història inunda les Drassanes en la primera nit «Sàpiens»; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

El departament de Drets Socials és en un gratacel al carrer Taulat, a la zona del Fòrum de Barcelona. I el despatx del nou conseller, Carles Campuzano, és a la planta 21. El càrrec obliga a moltes reunions i hores de despatx. Entre setmana, deixa poques hores per als entreteniments i per practicar algun esport. Per això el conseller s'ha autoimposat pujar escales cada dia. Quan entra al matí puja els 21 pisos que hi ha fins al seu despatx. Normalment, l'acompanyen els escortes, que també ho aprofiten per mantenir-se en forma. El conseller explica que ho fa en set minuts. L'únic problema és que com que aquests dies encara fa calor, s'escapa encara alguna gota de suor. 

Vist i llegit

Ahir es va presentar un avançament del podcast a través del qual l'examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, ens delectarà a partir de la setmana vinent sobre les seves relacions íntimes amb el rei emèrit. I ahir també la seva esposa formal, la reina Sofia, celebrava el seu 84 aniversari. La Vanguardia li dedicava una informació tan amable com hàbil, signada per Mariángel Alcázar, la seva periodista encarregada de seguir la informació de la casa del rei, destacant-ne el paper al costat de Felip VI i de la resta de la família i la tasca filantròpica. "La prudència sempre ha estat la divisa de la reina Sofia i els seus afectes i lleialtats són tan fermes que en ells no hi fan forat les moltes decepcions que alguns dels seus éssers més estimats li han procurat. Durant els funerals d'Elisabet II va compartir unes hores a Londres amb el rei Joan Carles, contenta per haver-lo vist, però sense que la seva relació vagi més enllà del respecte pels anys compartits", escrivia. S'entén tot. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1974 es funda, a una casa de colònies de Pontons, a l'Alt Penedès, la Unió de Pagesos, reclamant-se hereva de la Unió de Rabassaires que havia liderat, entre d'altres, Lluís Companys. Al llarg dels anys s'ha convertit en la força sindical hegemònica al camp català -va guanyar les darreres eleccions- mantenint una línia progressista i de defensa de les petites explotacions familiars recorrent sovint a les tractorades reivindicatives. També es van implicar en el procés català. Pep Jai, Pep Riera i Joan Caball n'han estat líders. El seu canal a YouTube és una bona forma de seguir les seves activitats i reivindicacions i prendre el pols al camp català.

 L'aniversari

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto fa avui 38 anys. Amb la medalla de plata guanyada a les Olimpíades de Tòquio de 2021, n'ha sumat cinc en quatre participacions olímpiques. Només el gallec David Cal, també piragüista, en té tantes com ell competint per Espanya. De professió és policia i l'hem pogut veure també al concurs televisiu Masterchef. A les darreres Olimpíades va ser l'abanderat espanyol juntament amb la nedadora Mireia Belmonte. Ho podeu recuperar aquí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l