Roben la caixa forta del president Macià, el «tresor» de Casa Vallmanya

La plataforma Salvem cal Macià havia alertat a les institucions que aquest patrimoni estava a la intempèrie

Publicat el 25 d’abril de 2022 a les 10:08
El “tresor” del Cal Macià, la caixa forta del mític president de la Generalitat, Francesc Macià, ha estat robada aquest cap de setmana, segons ha informat la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El col·lectiu havia alertat fa dues setmanes que la caixa es conservava a la intempèrie, motiu pel qual va instar a les institucions a mobilitzar recursos per tal d’evitar pillatges i robatoris i salvar aquest patrimoni, que podria contenir documents del líder republicà, mort el dia de Nadal de l’any 1933. Aquesta petició no s’ha atès.

El col·lectiu considera que la responsabilitat d’aquest robatori recau en les administracions, a qui acusen de no moure’s per evitar el progressiu deteriorament de l’immoble. La plataforma fa mesos que reclama l’actuació de l’administració per evitar un major deteriorament de la casa, actualment molt malmesa per les inclemències del temps. De fet, l’entitat ja ha avisat del gran forat que hi ha a la teulada i que amenaça en la ruïna de tot l’immoble.
 
[noticiadiari]66/41594[/noticiadiari]
[h3]Un “retir espiritual” de Francesc Macià[/h3]
La casa de Vallmanya va pertànyer a la família d'Eugènia Lamarca, muller de Francesc Macià, que era de les Borges Blanques. Després de la mort l'any 1897 del pare d'Eugènia, l'arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, el matrimoni comença a passar molts estius a la casa pairal, estades que s'allarguen fins a la mort de Macià el dia de Nadal de l'any 1933, encara que queden interrompudes pels anys d'exili del polític.

La casa es converteix en un espai on Macià hi va a desconnectar de la vida com a militar i, posteriorment, com a polític. Era un "retir espiritual". Amb l'esclat de la Guerra Civil però, la família de l'expresident marxa a l'exili i no és fins als anys cinquanta que la seva filla Maria torna a Vallmanya amb la voluntat de recuperar la propietat familiar.

Es troba, però, que l'Institut Nacional de Colonització fragmenta la finca, que passa d'ocupar unes 3500 hectàrees a aquedar-se amb unes 400. Finalment, els nets venen la propietat, que va canviant de mans fins a l'actual propietari, un empresari ramader.