"Sánchez naufraga al primer assalt televisiu", titula un exultant ABC a la portada. "Rivera desafia a Casado i ambdós baten un Sánchez desarborat" s’hi suma El Mundo. "Tot al ‘segon round’" opta molt més moderadament La Razón. Clar que el diari té la missió de fer pujar l’audiència d’Atresmedia, les televisions del mateix grup empresarial, i per a això no hi ha res millor que mantenir el suspens.

"Pedro Sánchez, amb un perfil molt baix, va veure’s acorralat per la sòlida defensa constitucional que van verbalitzar Pablo Casado i Albert Rivera" explica l’editorial de El Mundo. "Rivera ho va saber aprofitar [el nerviosisme de Sánchez] amb una dialèctica brillant", mentre "Casado va emprar un to més presidencial del que ha exhibit als mítings", continua el text com si es tractés tal qual d’una crònica de Pressing Catch. Llavors, doncs: Victòria rotunda. Tocat i enfonsat. Arrasarem. I el diumenge farem fora els colpistes de la Moncloa –sí, Sánchez també és un colpista, es veu- i recuperarem Espanya. Segur?

Doncs no sembla que ho tinguin tan clar. Almenys es pot despendre d’una queixa un tan curiosa a l’editorial de La Razón: La prohibició d’enquestes la segona setmana de la campanya electoral és ETA i trenca Espanya. Per què aquesta reflexió tan genèrica en aquest moment concret? Es veu que "les enquestes electorals són un instrument fonamental per a la millor informació dels ciutadans" –molt més que els debats, veient les prioritats informatives del diari- i sobretot "orienten a l’elector que, per exemple, dubta sobre la utilitat real del vot en un districte electoral determinat i, a més, ajuden a mobilitzar la participació del darrer moment". Així, en genèric. Perquè Marhuenda és un demòcrata pur i no està pensant en cap situació tàctica en concret.

A Voz Pópuli, Félix Madero, ho explicita formalment: "Sánchez seguirà a La Moncloa perquè la dreta ho propicia amb la seva divisió. Els tres partits tenen altíssima responsabilitat del que passarà. Diuen que la Història serveix per no repetir els errors del passat. Una altra basta mentida més. El vot de la dreta dividit el farà president de nou. Sánchez serà un irresponsable, de nou, i la dreta responsable del que se’ns ve a sobre".

I així està el pati. La dreta pot guanyar en vots però perdre en diputats –que al final és el que compta- i el nerviosisme comença a aflorar per sota els titulars eufòrics. Comprenc el seu desconcert. Les sensacions noves sempre en generen.