Després que es relacionéssin alguns casos de trombosi amb la vacuna d'AstraZeneca, tot just fa deu dies, els dubtes entre els catalans que rebutgen vacunar-se ha augmentat lleugerament, i pràcticament una de cada deu de les persones que ho podia no ho ha fet des de l'endemà que s'anunciés la suspensió preventiva de la vacunació amb AstraZeneca.

[noticia]217656[/noticia]
Alguns dels dubtes que poden aparèixer després de rebre la vacuna -respecte a la qual l'Agència Europea del Medicament avala continuar amb el subministrament i molts de països també l'han reprès- és quins són els símptomes habituals i en quin cas si es té mal de cap, aquest és realment motiu de preocupació.

La primera dada important és si han passat menys de 48 hores, ja que el mal de cap és un dels efectes secundaris habituals; de fet, és un dels símptomes que demostra que la vacuna està funcionant perquè s'està activant el sistema immune. Un "altre" mal de cap és el que pot aparèixer a partir del tercer dia i fins al catorzè, i que podria significar que està relacionat amb una trombosi que dificultin la circulació sanguínia al cervell. 

[noticiadiari]2/217558[/noticiadiari]
El doctor David Ezpeleta, neuròleg i membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), explica a NIUS que la cefalea en cas d'una trombosi d'aquesta mena és progressiva, ja que durant els primers dies el cervell tendeix a adaptar-se però quan no ho aconsegueix, "es descompensa i augmenta la pressió intracranial", i és quan es produeixen aquests símptomes.

Els mals de cap, a més, són molt diferents. El que s'associa a casos de trombosi venosa cerebral és intens, persistent i incapacitant, no passa amb analgèsics, empitjora quan la persona es tomba i produeix alteracions visuals o altres símptomes neurològics persistents. Aquest últim aspecte és important, segons detalla a NIUS el president de la SEN, José Miguel Láinez, que explica que són precisament els símptomes "similars als d'un ictus (dèficits focals, pèrdua de força o sensibilitat mantinguda, alteració de la marxa o del llenguatge i la parla, episodis confusionals, pèrdua de visió...)" els que ajuden a diferenciar-los. 

De tota manera, els ictus són "sobtats", ja que es produeixen quan es trenca una artèria i el dolor és molt intens en qüestió de segons; en canvi, els símptomes de la trombosi venosa cerebral són graduals.

Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat explica que tots els casos que s'estan estudiant són de trombosi venosa cerebral associats a una disminució del nombre de plaquetes a la sang, on sembla que es troba la clau de la qüestió. En concret, el que s'està investigant és si hi ha algun mecanisme biològic pel qual la vacuna produeixi una disminució de les plaquetes, com explica el doctor Ezpeleta, que també considera que els casos que s'han donat "són pocs, però suficients perquè un sistema de fàrmacovigilància actuï i suspengui la vacunació mentre s'estan estudiant". 

[noticia]217510[/noticia]

César Carballo, metge i adjunt del servei d'urgències de l'Hospital Ramón y Cajal, afegeix en declaracions al mateix mitjà que el problema d'aquestes trombosis és que són "una patologia del sistema nerviós central molt poc freqüent en la població general", i encara menys quan s'associen a una disminució de plaquetes.

No està clar si tenen relació amb la vacuna, però existeix un tractament

Els casos detectats fins ara - 11 casos entre 17 milions de persones vacunades - són molt pocs, i encara no està clar si tenen relació o no amb la vacuna. De fet, la incidència habitual d'aquesta mena de trombosis se situa entre 1 i 1,3 casos cada 100.000 habitants cada any, que és pràcticament la mateixa que la que s'ha donat fins ara entre els vacunats.

En tot cas, i mentre s'investiga la possible relació entre els casos de trombosi i la vacuna d'AstraZeneca - "el més important no és la incidència, sinó la baixada de plaquetes", insisteix Ezpeleta - existeix un tractament per a les persones que la pateixin, "sempre que s'actuï a temps", expliquen des de la SEN. Són fàrmacs antitrombòtics, la trombectomia endovascular i la trombòlisi, en funció de la gravetat del cas.

El doctor Láinez explica que, en general, els pacients que pateixen aquesta mena de trombosi tenen un pronòstic favorable, i només en alguns casos greus i que es tractin tard poden generar alguna mena de discapacitat o tenir un "desenllaç fatal". A Espanya, la recuperació se situa en un 80% dels casos i només un 5% desenvolupen un tipus de seqüela severa.

Els neuròlegs també expliquen que pot afectar a qualsevol grup d'edat, però és més freqüent entre les dones i joves, ja que "un dels factors de risc específics per sexe són els anticonceptius orals, l'embaràs i l'ús de teràpies hormonals". La Covid-19 també fa augmentar les trombosis i les embòlies, però segons el vacunòleg Carlos Rodrigo, seria imaginable que la vacuna tingués un cert efecte trombogènic, però no fins al punt de desenvolupar-lo com ho faria la mateixa malaltia. I "encara s'ha d'estudiar" si aquest efecte només el produeix AstraZeneca, o totes les vacunes.

Amb tot, els experts recomanen "calma i prudència" mentre es duen a terme les investigacions, i recorden que les probabilitats d'ingressar a l'UCI o morir per la Covid-19 són molt més altes que les de patir aquest tipus de trombosi. En cas de patir els efectes, aconsellen trucar al metge de seguida i, sobretot, no automedicar-se per intentar prevenir la possible trombosi.