Arriba l'estiu i, com cada any, Catalunya col·lapsa de turistes. Malgrat que es parli de desestacionalització, els visitants internacionals es tripliquen els mesos de més calor respecte a l'hivern i si bé la Covid va frenar les arribades durant uns anys, les xifres actuals ja freguen les que hi havia el 2019. A Barcelona, ja s'han superat els nivells prepandèmics: el juliol de 2023 van visitar la ciutat 727.000 persones, un 3% més que fa cinc anys. I més enllà de la saturació de la capital catalana, són molts els municipis més petits, tant de costa com de muntanya, que queden completament superats pel turisme. En alguns pobles de l'Empordà i el Pirineu, hi ha sis llits d'hotel o de lloguers vacacionals per cada resident.
Entre gener i juny d'aquest any, 9,6 milions de turistes estrangers han visitat Catalunya, segons l'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a partir del senyal dels telèfons mòbils. És un 24% més que el mateix període de l'any passat. Encara no hi ha dades del juliol i caldrà veure com avança l'agost —els dos mesos amb més afluència—, però si es manté l'augment respecte a l'any passat, aquest estiu Catalunya pot batre el rècord històric de turisme estranger. Concretament, sumant aquest 24% als visitants rebuts el 2023, s'arribaria als 2,9 milions de turistes internacionals el juliol i als 2,8 milions a l'agost, superant així les dades del 2019.
Un augment similar és el que ha patit l'Aeroport del Prat en nombre de viatgers. El 2023 es va fregar els 50 milions de passatges, un 20% més que l'any anterior i lleugerament per sota del 2019. Aquesta xifra engloba turistes estatals i internacionals, però també inclou escales i viatges de catalans. El 12% de tots aquests passatges—gairebé sis milions— van ser vols intercontinentals; la proporció més alta de la història i que augmentarà encara més si s'acaba duent a terme l'ampliació de l'aeroport. El gruix més important dels viatgers que passen pel Prat, gairebé la meitat, provenen d'altres països de la Unió Europea i el 27% volen a Barcelona des de l'Estat espanyol.
Mentrestant, l'oferta turística s'ha disparat a Catalunya. L'any 2022, el Departament d'Empresa i Treball tenia registrats 1,14 milions de places (llits) turístics, comptant apartaments, hotels, càmpings i establiment de turisme rural. Si bé aquestes tres categories, que sumen uns 600.000 llits, s'han mantingut molt estables des del 2015, el boom del lloguer vacacional ha fet que l'oferta global de places hagi augmentat considerablement. El 2015 hi havia en tot el país uns 260.000 llits en Habitatges d'Ús Turístic (HUTs), una xifra que s'ha duplicat des d'aleshores: el 2022, n'hi havia 527.000.
Però l'oferta turística és profundament desigual arreu del país. Lideren el rànquing municipis com Barcelona (135.000 places turístiques), Salou (75.000) o Lloret de Mar (53.000), seguits d'altres pobles de la Costa Brava i la Costa Daurada. Però és sobretot en municipis petits on més poden arribar a saturar. A Espot, al Pallars Sobirà, on viuen 380 persones, hi ha 2.556 places disponibles: gairebé 7 per habitant. Pals i Sant Pere Pescador, del Baix i l'Alt Empordà, tenen cada un una mica més de 2.000 habitants, i sis vegades més de llits turístics: 16.000 i 13.000, respectivament. Altres pobles del Pirineu i de les costes gironines i tarragonines, així com l'interior de les Terres de l'Ebre, també hi ha una presència d'hotels, càmpings i pisos turístics molt desproporcionada respecte a la seva població.
Un dels principals efectes negatius del turisme, especialment en el context d'emergència per sequera que ha viscut Catalunya els darrers anys, és la seva alta despesa hidràulica. L'Institut Metròpoli va calcular el 2019 que un turista de luxe a Barcelona consumia 5,5 vegades més d'aigua que un resident: 545 litres al dia. Altres categories de turista consumeixen entre 130 i 375 litres, d'acord amb aquest mateix estudi que parteix de dades del 2016. Uns anys més tard, el Gremi d'Hotels va rebaixar aquestes xifres en un informe sobre el seu propi sector que situava el consum d'aigua entre els 110 i els 242 litres diaris, segons el nivell de luxe.
Però, d'on venen, tots aquests turistes? D'acord amb la mateixa estadística telefònica de l'INE, França és l'origen més habitual dels visitants del país. Entre el juliol i l'agost del 2023, 1,3 milions de francesos van venir a passar l'estiu a Catalunya, una quarta part del total. El segueixen el Regne Unit, amb 481.000 turistes i Alemanya, amb 379.000. És per això que el color blau francès inunda el mapa de Catalunya, on els turistes del país veí són els més nombrosos en 538 municipis. També destaquen taques britàniques, alemanyes i belgues i un degoteig de turistes andorrans que s'hostatgen en pobles de l'Alt Urgell i, en menor mesura, de la Noguera.