[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les dades epidemiològiques són cada cop millors. Les restriccions s'han anat aixecant a poc a poc i la vacunació ha anat fent la seva feina. D'aquí a poc temps haurem de poder anar pel carrer sense mascareta, el curs escolar acabarà pràcticament amb normalitat i seguim, com deia, en velocitat de creuer cap a la immunitat de grup. En uns dies es començaran a vacunar les persones d'entre 40 i 49 anys. 

Tot plegat fa preveure un estiu pràcticament a plena activitat. El turisme promou campanyes per atreure clients i Barcelona espera per aquest estiu 2,1 milions de visitants. Ben a prop dels 2,3 que va rebre l'estiu de 2019, el darrer de normalitat. 

Però no només es tracta de l'economia ara que som en el camí de solucionar l'assumpte de la salut. Per això és especialment encertat -a banda d'afavorir un sector que ho ha passat molt magre- l'anunci del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, d'obertura de l'oci nocturn d'acord amb el que ja havia suggerit el Ministeri de Sanitat. Obrir pubs i discoteques fins a les dues del matí en zones amb risc mitjà o baix, allargar l'horari dels restaurants i els bars i donar més corda als festivals estiuencs de música canviarà el paisatge.

El substitut d'Alba Vergés va afirmar que als joves els cal ara "esbarjo" després de més d'un any reduint al màxim la seva activitat social. No és un assumpte menor. Argimon té en compte els factors socials, a més dels econòmics i els sanitaris. Com quan en el seu moment va dir, com a secretari de Salut Pública, que si fóssim un país ric ho tancaríem tot però el problema era que no en som. S'agraeixen els gestors que posin a la balança tots els elements. 

Les limitacions han estat tremendament perjudicials per a l'economia el 2020 i el 2021. El maquillatge dels ERTO durarà el que durarà. Però també hi ha una terrible petjada psicològica, sobretot entre els joves. Fa uns dies us vam explicar que la salut mental del jovent amenaça de convertir-se en la quarta onada. El que hem passat és especialment sever pel sector de la població que està en edat de socialitzar-se, de triar opcions personals i professionals i de guanyar seguretat en allò que fan. Que sigui veritat i que aquest estiu puguin ballar i divertir-se. Amb prudència, però els toca. 
 

---

Avui no et perdis

» Assessors, caps de gabinet i de premsa: qui són els càrrecs de confiança dels consellers?; per Ferran Casas i Oriol March.

» Patrícia Plaja, nova portaveu del Govern; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «La primera ximpleria d’Aragonès»; per Joan Foguet.

» El Govern convoca l'Estat i els ajuntaments per consensuar una «solució» per a l'aeroport del Prat; per Joan Serra Carné.

» Fil directe: «Més enllà de l'ampliació del Prat»; per Pep Martí.

» Núria Marín atura el nomenament del nou gerent del Parc Natural de Collserola després del polèmic procediment; per Sergi Baixas.

» Sanitat vol vacunar amb Janssen les persones de 40 a 49 anys.

» La UGT registra un ERO per a 45 treballadors.

» Opinió: «El quadern»; per Francesc Viadel.
 

---

 El passadís

L'ANC anima els catalans a pagar tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya per reivindicar la sobirania fiscal. Encara que siguin estatals. Al contribuent no li suposa cap risc perquè l'ATC, que recapta i gestiona només els tributs propis de la Generalitat, transfereix de forma automàtica a l'agència estatal els que són de titularitat estatal com ara l'IVA, l'IRPF o el de societats. La veritat és que fins ara la campanya, que ja s'havia fet en altres ocasions, ha tingut molt poc èxit, tal com es desprèn de la resposta per escrit del Departament d'Economia a Joan García, del grup de Ciutadans. Durant tot el 2020 només s'han presentat a la hisenda catalana 362 declaracions de l'IRPF i 16 empreses hi han liquidat l'impost de societats. Pel que fa a l'IVA només se n'han fet 164 liquidacions, 96 d'elles corresponents al darrer trimestre de 2020, quan l'ANC ja havia posat en marxa la seva campanya. Hi ha un salt clar però encara hi ha feina per fer. Veurem què passa ara amb la declaració de la renda, que molts catalans liquiden aquests dies. 

Vist i llegit

Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Carles III i una de les veus més escoltades de l'esquerra espanyola, s'endinsa en els debats interns en el camp progressista en l'article "Les guerres culturals de l'esquerra (i el món que ens ha tocat viure)" a Ctxt.es. Sánchez-Cuenca explica com els canvis generacionals i les transformacions culturals i educatives han capgirat les bases socials de les forces d'esquerra a escala global. Per l'analista, la composició sociològica d'aquestes organitzacions és ara molt diversa i significa coses diferents per la classe treballadora tradicional o per les noves classes urbanes, cosmopolites i sensibles a valors postmaterials com el feminisme, les identitats o els drets civils.

Sánchez-Cuenca assenyala que ja queda lluny l'escenari en què el gruix de la classe obrera votava socialdemòcrata -o comunista- i subratlla l'alt perfil social i acadèmic del votant de Podem, per exemple. Critica la virulència i futilitat de moltes d'aquestes guerres culturals. I assenyala un fenomen molt preocupant: que Vox pot estar atraient un segment obrer, seduït pel discurs antiimmigració i la pulsió patriòtica.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014, fa set anys, Joan Carles I abdicava com a rei d'Espanya i cedia el tron al seu fill, Felip VI. La renúncia tenia a veure amb motius de salut, però sobretot amb el desgast del monarca i la institució arran dels escàndols de corrupció, que no han fet més que anar-se confirmant des d'aleshores i el van portar a deixar la vida pública primer i Espanya després. El seu fill va retirar-li l'assignació i va anunciar que renunciaria a la seva herència després que es conegués que tenia comptes a l'estranger gràcies al cobrament de comissions i que se n'havien beneficiat algunes de les seves amants. El PSOE i el tripartit de dretes eviten, però, que s'investiguin les seves activitats. Sobre la seva caiguda us aconsello l'entrevista que vam fer a Albert Calatrava, coautor de L'armadura del rei.  

 L'aniversari

El 2 de juny de l'any 1938 va néixer a Pamplona el polític basc Carlos Garaikoetxea. Va ser president de la Cambra de Comerç de Navarra i a la transició es va implicar en política després d'haver-se fet militant del PNB el 1975. Va fer carrera al partit fins a convertir-se en lehendakari, càrrec que va ocupar des de 1979 i fins al 1985. Quan encara era president del govern basc es va enfrontar amb la direcció del seu partit, fet que el va dur a abandonar-lo i a crear un partit frontissa, Eusko Alkartasuna, que es va situar en una línia independentista i progressista i que va liderar fins al 1999, quan es va retirar de la política activa. EA, que sempre va rebutjar la violència d'ETA, forma ara part de la coalició Bildu. En aquesta entrevista de TVE repassava la seva trajectòria política. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l