MADRID | El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, neda a contracorrent a la cimera de l’OTAN a l'hora de defensar en solitari un "regim singular", un pacte al marge de la declaració oficial per no comprometre's amb el 5% del PIB en defensa imposat per Donald Trump. Es tracta d'un 3,5% en defensa estricta i 1,5% en altres partides relacionades amb la seguretat. Sánchez s'erigeix com l’antagonista del president nord-americà i ha buscat un discurs al marge de la corrent majoritària. Una estratègia que li aporta notorietat internacional -terreny en el qual es mou còmode- però que aquesta vegada no ha aconseguit arrossegar més països. Però centrar-se en aquests temes li permet aixecar el cap i salvar (ni que sigui per unes hores) la seva imatge domèstica, tacada i tocada pels presumptes casos de corrupció. El govern de coalició, a més, guanya cohesió i confiança interna. Des de Sumar, reconeixen en privat que fa temps que van exigir a Sánchez no anar més enllà del 2%. "Seria comprometre 85.000 milions d’euros i sabia que això Sumar no ho acceptaria", reconeixen fonts del partit de Yolanda Díaz, que fan seva l’estratègia de Sánchez i intenten apuntar-se el gol.
El líder del PSOE s'ha quedat sol defensant que no s'ha d’invertir el 5% com exigeix Trump; una dada que ha fet seva el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Mark Rutte, que ha elogiat la pressió del president nord-americà perquè l’OTAN gasti més. Només Bèlgica i Eslovènia -països de poc pes dins de l'OTAN- han fet costat tímidament a Sánchez. No fa ni un parell d’anys es va rumorejar que una de les possibles sortides per al dirigent espanyol -un cop deixés la presidència- seria liderar l’Aliança Atlàntica. Ell ho va negar. Ara, amb un posicionament a la contra en el rearmament i amb una fotografia on Sánchez estava escorat a un extrem, aquest plantejament sembla un miratge.
El govern espanyol prova d'exhibir influència en les màximes institucions internacionals en un moment en què la seva credibilitat a nivell intern està sota mínims. Sánchez intenta buscar aire en un refugi que li és confortable: la política internacional. Però no ha volgut anar a l’enfrontament directe amb Trump (de fet, ni s’han saludat), sinó a una mena de xoc controlat amb el president americà, que li permet tenir una veu pròpia. Una veu, però, que en aquesta ocasió no ha aconseguit -de moment- arrossegar més socis. Trump, això sí, s'ha encarregat d'advertir que Espanya es veurà obligada a pagar més, i fins i tot ha advertit en clau aranzelària.
No és el primer xoc amb Trump
De fet, no és la primera vegada que l’executiu espanyol marca distàncies amb l’administració republicana. En ple context de guerra comercial, Sánchez va viatjar a la Xina per buscar alternatives comercials i ampliar les relacions amb el gegant asiàtic. Un gest vers el gran rival nord-americà que va suposar les crítiques del secretari del Tresor, Scott Bessent, que va dir que acostar-se a la Xina seria "com tallar-se el coll".
Tampoc és el primer cop que Sánchez neda a contracorrent en l’àmbit internacional. Ho ha fet amb el posicionament d’Espanya a la guerra a Gaza, essent el primer país que va reconèixer Palestina com a estat (juntament amb Irlanda i Noruega) i que va apostar per la "solució dels dos estats". Llavors, gairebé estava sol, i posteriorment altres països s’han sumat a la línia defensada per Espanya. Ara, des de la Moncloa, confien que el temps també els donarà la raó amb la qüestió militar.
"El temps ens donarà la raó"
Fonts de l’executiu creuen que la solució no és marcar un tant per cent concret. I que Espanya pot assumir els objectius en "capacitats" que imposa l’OTAN sense haver d’invertir un 5%. Per exemple, el líder socialista ha defensat que Espanya és dels cinc països que més tropes té desplegades al front oriental. La clau, diuen, no és gastar més, sinó gastar millor, i que amb un 2,1% del PIB ja compleixen els objectius marcats. "Espanya és un soci fidel, però un 2,1% és suficient i realista", ha dit. Creuen que quan s’hagi de revisar l’acord, el 2029, es demostrarà que molts països que ara diuen que invertiran aquest 5% no podran fer-ho perquè les seves economies no ho poden sostenir.
A més, Sánchez té un altre argument al seu favor. Dins un context de decreixement econòmic a Europa, Espanya continua a l’alça. Avui mateix, l’INE ha confirmat que l’economia espanyola va créixer un 0,6% el primer trimestre d’aquest 2025. Per això, invertir més enllà del 2,1% suposaria un esforç major a d’altres països on el seu PIB no experimenta aquest creixement. Segons ha calculat, si s'arribés al 2035 amb un 5%, això suposaria 300.000 milions d’euros extres i obligaria a fer retallades en polítiques socials.
Sumar s’apunta el gol i Podem no es mou
Apujar el nivell d’inversió en defensa també qüestionaria un dels compromisos marcats en vermell pel mateix Sánchez: no tocar la despesa social. I a això s’agafa el seu soci de govern. La formació de Yolanda Díaz estan intentant apuntar-se el gol d’aquesta plantada de Sánchez. Sumar assegura que aquest gir del president no és una decisió en calent, que fa temps que ho tenien acordat internament. Ja des de la reunió de la vicepresidenta amb Sánchez per abordar el tema de la despesa en defensa. Era l’11 de març.
L’estratègia de Sánchez però, no fa moure ni un mil·límetre Podem. Per a la formació liderada per Ione Belarra i Irene Montero, el govern de Sánchez continua essent el "govern de la guerra" i exigeixen sortir de l’OTAN. "No firmin, tregui'ns de l’OTAN, que és una organització criminal", ha dit Belarra aquest dimecres al Congrés, advertint a més que la fotografia d’avui a l’Haia és "la nova foto de les Açores". Podem continua fent bandera de la seva posició antibel·licista, marcant diferències amb Sumar. De fet, Belarra ha arribat ho ha deixat clar amb quatre paraules durant el seu discurs: "Fuck OTAN, fuck Trump”, ha dit.
Per al PP, Sánchez és un "triler"
A qui tampoc convenç ni gota l’estratègia de Sánchez és al PP. La formació d'Alberto Núñez Feijóo ha qüestionat des del principi l’acord que el president de govern ha tancat amb Rutte al marge de la resolució final. "És un triler, no pot tornar de l’Haia com a president", ha sentenciat aquesta setmana Feijóo. El PSOE els torna la crítica plantejant el futurible de què faria Feijóo en el context de l’OTAN si fos president, assegurant que acataria les exigències de Trump i no li plantaria cara.
Al PSOE fan befa del fet que el dirigent gallec no parli anglès. Aquest diumenge, fins i tot, el mateix Sánchez va compartir a la xarxa social X la carta que li havia enviat Rutte (en anglès) i en la qual donava "flexibilitat" a Espanya per no arribar al 5%. "Té, Alberto, que algú te la tradueixi. A veure si això aclareix els teus dubtes", li va etzibar Sánchez a Feijóo. Un missatge al més pur estil Óscar Puente.
Sánchez vol ser candidat
L’aposta de Sánchez en el marc de la cimera de l’OTAN serveix, doncs, per perpetuar els blocs. Ni PP, ni Vox ni Podem es mouen del seu plantejament contrari a l'executiu -per qüestions diferents-, però sí que el moviment reforça la confiança mútua en el si del govern espanyol. Amb aquest moviment, Sánchez envia un missatge de doble protecció: de la despesa social però també del govern de coalició. I fins i tot del seu futur.
Aquest dimecres, Díaz s'ha defensat dels atacs del PP -que li cridaven "còmplice" pels seguir governant plegats tot i els casos de corrupció del PSOE- però no ha atacat en cap moment el seu soci. Petits detalls que permeten a Sánchez alleugerir la pressió interna en ple esclat dels casos que impliquen Santos Cerdán, José Luís Ábalos i Koldo García. De fet, des de l'Haia ja ha plantejat un pols de força: pensa presentar-se com a candidat a les properes eleccions generals, que manté que seran el 2027 i no abans.
Després de la cimera de l’OTAN, Sánchez viatja a Brussel·les per al Consell Europeu. Aquesta sensació de desviar l'atenció durarà poc, un cop torni a Espanya. Mentre el president del govern espanyol debat en els principals fòrums internacionals, al Congrés es continua parlant de comissions i de prostitutes.
