Sortir de presó mai és el final del camí, sinó que és l'inici per a nous reptes. Exinterns que han complert condemna expliquen a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) les dificultats per accedir a un habitatge després de recuperar la llibertat i han advertit que "alguns poden caure en la delinqüència" si no tenen recursos ni suport. Asseguren sentir "por" davant la manca d'alternatives i d'acompanyament i han lamentat que hi hagi "molt poca inversió" per donar suport a aquest col·lectiu.
Càritas i la Fundació Mercedària, per la seva banda, també alerten que molts dels qui surten de la presó ho fan "sense una xarxa familiar o social" i han reclamat més places residencials per evitar que quedin en situació de vulnerabilitat. El Departament de Justícia és conscient de les dificultats dels presos per trobar allotjament un cop surten de la presó. Per això té diversos programes d'ajuts que, amb la col·laboració d'entitats, com Càritas o els mercedaris, intenten pal·liar aquestes dificultats.
Rosa Maria Martínez Casado, cap de servei de Medi Obert del Departament de Justícia, admet que els exreclusos tenen "estigmes", però el Govern intenta trencar-los davant d'entitats, administracions, ciutadans i fins i tot els propis familiars dels presos. Per exemple, les entitats tenen 99 places residencials en 15 ubicacions diferents del país, que allotgen cada any un miler de presos.
La importància de tenir un lloc on viure
Fa cinc mesos que en Lluís va tornar a trepitjar el carrer després de complir una condemna de deu mesos a la presó de Brians. El primer neguit quan va recuperar la llibertat no era trobar feina, sinó tenir un sostre. "Jo no volia dormir al carrer", ha assegurat. Amb una addicció a l’alcohol i sense ingressos ni suport familiar, sabia que tornar a una situació d’exclusió podia fer-lo recaure.
“Tinc família, però se’n desentén completament”, ha assenyalat l'home, que ha dit que va poder accedir a la Llar La Mercè que la Fundació Mercedària té a Sant Feliu de Llobregat gràcies a la intervenció de la treballadora social del mòdul on complia condemna. “Jo he tingut sort”, ha reconegut l'exintern, que ha advertit que recuperar la llibertat després de molts anys de condemna sense disposar d’un lloc on viure ni d’una xarxa de suport pot dificultar la reinserció i augmentar el risc de reincidir: “Alguns poden caure fàcilment en la delinqüència”, ha alertat.
Al recurs de la fundació, en Lluís ha assegurat haver trobat el suport necessari per estabilitzar-se. “Tinc un sostre, alimentació i les necessitats bàsiques cobertes. També he pogut anar al metge i tinc un acompanyament psicològic i moral”, ha explicat l'home, que ha dit que pateix depressió crònica i que necessita que li facin seguiment. Alhora, ha lamentat no haver rebut assistència psiquiàtrica durant la seva estada a la presó i ha assegurat que tot plegat ha repercutit negativament en la seva salut.
Tot i que ha indicat que quan comenci a percebre l'ingrés mínim vital podria plantejar-se llogar una habitació pel seu compte, ha afirmat que no se se sent "amb forces". Així, ha explicat que està pendent de començar una estada en un pis terapèutic i ha dit que en el futur confia a poder tornar a exercir com a docent, que és la seva professió. En Lluís ha sortit de presó, però ara ha de fer front al repte de refer la seva vida, i per fer-ho necessita un lloc on viure.
