Treure's el preservatiu durant una relació sexual sense el consentiment de l'altra persona, o no fer-lo servir malgrat haver-ho pactat prèviament, és delicte. Ho va avalar per unanimitat el Tribunal Suprem (TS) el maig del 2024 que, amb una sentència pionera, va considerar que l'stealthing -tal com es coneix aquesta pràctica- és una forma d'agressió sexual "equivalent a una penetració sense consentiment".

Així doncs, l'stealthing s'ha consolidat com una agressió contra la llibertat sexual. Tot i que no té una tipificació específica, els tribunals espanyols poden jutjar aquesta pràctica com un abús o una agressió sexual, segons el cas, amb penes d'un a dotze anys.

"L'stealthing no només és una agressió física, sinó també una violació de la llibertat sexual i l'autonomia personal", explica Oriol Martínez Sanromà, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Però l'expert també presenta un dels reptes en l'aplicació legal de la pràctica: "Com podem assegurar que una persona s'ha tret el preservatiu sense consentiment en un context de relació íntima? La paraula de la víctima acostuma a ser la prova principal de càrrec", assegura.

Per trobar els precedents de la sentència del TS a Espanya, cal remuntar-se a l'any 2017, quan una dona va denunciar a Sevilla una parella que s'havia tret el preservatiu sense avisar durant una trobada sexual. Ella havia exigit l'ús del condó com a condició per a aquestes relacions, però l'acusat, que va fingir posar-se'l, va mantenir la relació sense protecció.

En aquest cas, jutjat per l'Audiència Provincial de Sevilla el 2020, l'home va ser condemnat a tres anys de presó per abús i sis mesos addicionals per lesions, després de transmetre una infecció de transmissió sexual (ITS) per haver-se tret el preservatiu de manera no consensuada.

Abans, el 2019 un jutjat de Salamanca va condemnar un home a una multa de 2.160 euros per un delicte d'abús sexual per treure's el preservatiu sense avisar a la víctima.

En l'àmbit europeu, Suïssa va ser el primer país a aplicar una condemna per aquest delicte l'any 2017, segons l'article 190 del Codi Penal. El 2018, Suècia va emetre la seva primera condemna i va aprovar una llei de consentiment afirmatiu en què es considera l'stealthing com una violació. Dinamarca ja prepara una llei per criminalitzar-lo.

Impacte psicològic en les víctimes

L'stealthing -terme que prové de l'anglès i deriva de stealth, que significa 'sigil, ocultació o acció furtiva'- no solament té conseqüències legals, sinó també un impacte social i psicològic profund.

Un estudi publicat a Psychology argumenta que moltes víctimes experimenten ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i sentiments de vulnerabilitat, culpabilitat i vergonya.