El consell comarcal de la Ribera d’Ebre és la primera institució ebrenca que ha aprovat la moció que els promotors del banc d’ADN per a les identificacions de desapareguts de la Guerra Civil han començat a traslladar als ajuntaments i consells comarcals ebrencs.

El que demanen és el suport explícit a aquesta eina que ha de permetre, abans que siga massa tard, creuar les dades entre familiars i restes de desapareguts per tal d’identificar-los, un acte “de dignitat i memòria històrica”, sostenen.

“Es tracta de recollir l’ADN pur dels familiars dels desapareguts per tal que, quan s’obren les fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra (1936-1977) i es facin les exhumacions dels cossos, es puguen identificar de forma ràpida i fiable”, exposa la moció. Els promotors del banc, un dels quals, Roger Heredia, prové de la Torre de l’Espanyol, recorden que els familiars aptes per donar ADN cada cop són menys degut a la seva avançada edat, per això consideren urgent que el procés de recollida de dades es faci amb la màxima rapidesa possible.

Per impulsar-ho, van aconseguir l’aprovació al Parlament d’una resolució que instava el Govern a promocionar el banc d’ADN i a informar de la seva existència i servei, entre altres qüestions. Tot i això, aquestes accions governamentals promocionals no arriben i el termini del Parlament ja s'ha exhaurit. Per això demanen ara que siguin les institucions locals les que facin pressió aprovant la moció, tal com ha començat a fer el consell comarcal de la Ribera d’Ebre.