La quarta edició de la 'Revolta Veïnal', en el marc de la campanya 'Recuperem la Ciutat', ha consistit a tallar carrers i carreteres molt transitats, on els veïns es queixen de la contaminació i el soroll, per omplir-los d'activitats sense cotxes. La protesta reclama a les diferents administracions "una aposta urgent i decidida per fer ciutats i pobles més verds, més justos i més humans".
Veïns de Barberà del Vallès preveien tallar la carretera de Barcelona, Prou Trànsit el carrer Aragó amb Independència, Un altre L'H és possible la carretera de Collblanc, l'associació de veïns de Covadonga el carrer Alguersuari i Pascual de Sabadell, 'No és un vial, és un carrer!' l'avinguda de Sant Jordi d'Olot, Recuperem Baix Maresme la N-II, Maragall Respira el passeig Maragall de Barcelona i Barberà Respira la carretera de Barcelona.

Activitat de jardineria a la plaça Letamendi de Barcelona per tallar el carrer Aragó Foto: ACN
"Ens agradaria que les ciutats tornessin a ser de les persones, portem molts anys dissenyant les ciutats pels cotxes, i ens trobem en unes ciutats amb alts nivells de contaminació, sorolls, i quan sortim al carrer ens trobem autopistes amb tres o quatre carrils de circulació amb molt de trànsit", ha explicat López. "Reclamem un altre model de ciutat més humà i més sa", ha reblat.
En el cas de la plaça Letamendi, per la proximitat de Sant Jordi, les activitats programades han girat entorn de la lectura i la natura. Hi ha hagut plantacions d’escocells i parterres, taller de testos amb lones reciclades, espais per facilitar la lectura personal i en veu alta o intercanvi de llibres i plantes. També s’han organitzat concerts, activitats infantils i esportives i un circuit de patins i bicicletes.
En un manifest conjunt, les entitats reclamen "una aposta decidida per ciutats i pobles més verds, més justos i més humans, que posin la salut i la vida de les persones al centre". Adverteixen que "mentre no s’actuï, tallarem les 'autopistes urbanes' dels nostres municipis el darrer diumenge de cada mes al matí".
Demanen la "transformació" d'aquestes vies perquè tinguin "un ús redistribuït i equitatiu" pels vianants, ciclistes i transport públic, una millor accessibilitat, menys velocitat de circulació i crear espais verds de lleure i esport. També exigeixen una mobilitat més sostenible amb una major inversió en les xarxes de transport públic.