21
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
19:34h
Era el dimecres 9 de març de 2022 quan al conegut com a bloc Plutó de Barcelona, una finca d'un fons on vivien ocupant sis famílies amb tres menors d'edat i una persona amb discapacitat, es va desplegar un operatiu conjunt d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i operaris d'Endesa. Venien a tallar la llum punxada que servia de subministrament bàsic dels habitants de l'edifici. La intervenció es justificava per motius de seguretat. Tal dit tal fet. L'escena és repetiria, amb petites variacions, unes setmanes més tard —en plena onada de fred— a un immoble de Manresa. El conegut com a Bloc 8: sis famílies, dotze nens. Per últim, el febrer d'aquest any a Barcelona es va tornar a veure una corrua de furgonetes amb antiavalots per certificar que es desconnectava la connexió elèctrica precària d'un conjunt de famílies. En aquest cas, hi havia dos menors. Ara, el Departament d'Interior reconeix que aquestes dues criatures se les van trobar el mateix dia de la desconnexió, ha pogut saber Nació a través d'una resposta parlamentària del conseller Joan Ignasi Elena dirigida a la CUP.
El posicionament d'Interior exposa el cas -explicat per aquest diari- en què un ampli dispositiu policial es va disposar al carrer Freser de la capital catalana per aturar la connexió irregular d'una comunitat. En aquest sentit, detalla que va ser a posteriori del desplegament que es van trobar la presència d'infants a l'edifici. Primer s'hi va intervenir i després es va trobar la realitat d'una família que, segons va explicar la mare, ja tenia un informe previ de vulnerabilitat social a càrrec dels serveis municipals. Un dels menors era un nadó de cinc mesos. L'altra, una nena de set anys. "Ja són dues nits iguals, gelant-nos de fred. I explica-li això tu a dos nens petits que estan a casa seva", deia en un primer moment la mare, Fàtima Mendieta.
Des de l'Ajuntament de Barcelona en el seu moment es va denunciar el cas com una situació "gravíssima". "No pot ser que els Mossos d'Esquadra, quan Endesa els requereix per garantir la seguretat dels tècnics, vagin allà sense que hi hagi cap protocol entre Interior i Drets Socials, a la Generalitat, per comprovar si hi ha famílies vulnerables", va arribar a dir la regidora d'Habitatge barcelonina, Lucía Martín.
Ara, però, en la resposta al Parlament, el conseller Elena assegura que els Mossos sí que van fer una consulta abans d'actuar. "Es va contactar i informar la regidoria del districte de Sant Martí de l'Ajuntament de Barcelona que es procediria a la desconnexió elèctrica" i "es va rebre la resposta de la regidoria del districte, que va informar que des de serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona no es tenia coneixement ni cap notificació sobre l'adreça esmentada". Fet aquest tràmit, els Mossos van decidir intervenir. Després que es fes el tall de llum, els agents van avisar al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per avisar del cas de la família amb dos menors.
A l'Ajuntament hi ha dues corrents. Unes fonts —més vinculades a l'àrea social— indiquen que sí que tenien constància de la situació de vulnerabilitat d'algunes de les persones que hi vivien. D'altra banda, hi ha la resposta oficial del districte de Sant Martí, que segons Elena no va traspassar cap detall d'aquesta realitat. Fonts oficials del districte, contactades per aquest diari, no han donat resposta a la petició d'aclariment del cas, en plena configuració dels nous equips municipals.
Sigui com sigui, des de la CUP al Parlament assenyalen que els Mossos van preferir enviar un ampli dispositiu amb antiavalots a petició de la gran empresa energètica abans de fer cap gestió prèvia. "Envien totes aquelles furgonetes un dia, però no poden enviar un sol agent de seguretat ciutadana una setmana abans a comprovar qui hi viu i en quina situació està", censura el diputat anticapitalista Xavi Pellicer, autor de les preguntes parlamentàries.
Si bé la seva formació també ha demanat aclarir els passos previs i els documents oficials que van portar els Mossos a executar aquesta protecció per al tall de llum, alhora es recorda que les persones que ocupen tenen dret per llei a tenir un comptador social de llum a casa. Hi hagi un procés de desnonament o no sobre el pis, les famílies vulnerables tenen reconegut el dret bàsic a la llum. Ara bé, el conveni entre Endesa i Generalitat fa temps que s'està incomplint a la pràctica. I això deixa famílies pobres sense un recurs bàsic. Si per tenir accés a l'electricitat acaben punxant la llum, es troben amb talls sobtats. La companyia elèctrica insisteix que és una maniobra per evitar incendis i riscos personals. Els afectats, al seu torn, responen que prefereixen tenir la llum punxada a no tenir res.
Des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) insisteixen que "el problema és el modus operandi". "Són actuacions amb total descoordinació del cos de Mossos d'Esquadra, sense valorar que tenim un conveni signat des del març del 2021 que habilita la companyia Endesa per poder instal·lar comptadors socials en habitatges en situació d'ocupació en precari", recalca Josep Babot, des de l'entitat pel drets als subministraments bàsics.
A més, també recorda que si bé en el cas del carrer Freser la policia catalana apunta haver fet una consulta a l'administració municipal, en altres casos ni tan sols es té constància d'això. En donen fe les respostes del conseller Elena a altres preguntes de la mateixa CUP en els casos anteriorment esmentats, com el Bloc Plutó i el Bloc 8. En el primer, directament es reconeix que es van desplegar antiavalots "sense tenir coneixement de la situació econòmico-social dels habitatges en què es fan les actuacions". En el segon, no es menciona cap mena de gestió ni coneixement de la situació de les famílies, tot i que tenien situacions de vulnerabilitat social.
Ara bé, per Babot, no és suficient fer una gestió de contacte amb l'ens municipal, fet en què coincideix amb la queixa del diputat de la CUP. Sobretot, perquè un ajuntament pot desconèixer la situació de cada persona que viu en un edifici del municipi. "Si les famílies no passen pel circuit de Serveis Socials, primer es produeix el tall i després, si de cas, hi ha l'assistència, cosa que és intolerable", remarca el membre de l'APE.
En aquest sentit, es desconeix el nombre de casos en què s'han donat situacions similars, si bé al Parlament han arribat aquestes tres situacions en un sol any i l'entitat contra la pobresa energètica assegura tenir constància d'un cas similar a Sabadell. Davant aquesta realitat, des dels moviments socials demanen que el Departament de Drets Socials faci un pas al davant en la coordinació amb Mossos i que hi hagi un protocol. Primer, per estendre els comptadors socials de llum abans de tallar l'electricitat. I després, perquè hi hagi comprovacions prèvies abans que es facin les intervencions policials i elèctriques definitives.
El posicionament d'Interior exposa el cas -explicat per aquest diari- en què un ampli dispositiu policial es va disposar al carrer Freser de la capital catalana per aturar la connexió irregular d'una comunitat. En aquest sentit, detalla que va ser a posteriori del desplegament que es van trobar la presència d'infants a l'edifici. Primer s'hi va intervenir i després es va trobar la realitat d'una família que, segons va explicar la mare, ja tenia un informe previ de vulnerabilitat social a càrrec dels serveis municipals. Un dels menors era un nadó de cinc mesos. L'altra, una nena de set anys. "Ja són dues nits iguals, gelant-nos de fred. I explica-li això tu a dos nens petits que estan a casa seva", deia en un primer moment la mare, Fàtima Mendieta.
Des de l'Ajuntament de Barcelona en el seu moment es va denunciar el cas com una situació "gravíssima". "No pot ser que els Mossos d'Esquadra, quan Endesa els requereix per garantir la seguretat dels tècnics, vagin allà sense que hi hagi cap protocol entre Interior i Drets Socials, a la Generalitat, per comprovar si hi ha famílies vulnerables", va arribar a dir la regidora d'Habitatge barcelonina, Lucía Martín.
Ara, però, en la resposta al Parlament, el conseller Elena assegura que els Mossos sí que van fer una consulta abans d'actuar. "Es va contactar i informar la regidoria del districte de Sant Martí de l'Ajuntament de Barcelona que es procediria a la desconnexió elèctrica" i "es va rebre la resposta de la regidoria del districte, que va informar que des de serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona no es tenia coneixement ni cap notificació sobre l'adreça esmentada". Fet aquest tràmit, els Mossos van decidir intervenir. Després que es fes el tall de llum, els agents van avisar al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per avisar del cas de la família amb dos menors.
A l'Ajuntament hi ha dues corrents. Unes fonts —més vinculades a l'àrea social— indiquen que sí que tenien constància de la situació de vulnerabilitat d'algunes de les persones que hi vivien. D'altra banda, hi ha la resposta oficial del districte de Sant Martí, que segons Elena no va traspassar cap detall d'aquesta realitat. Fonts oficials del districte, contactades per aquest diari, no han donat resposta a la petició d'aclariment del cas, en plena configuració dels nous equips municipals.
Sigui com sigui, des de la CUP al Parlament assenyalen que els Mossos van preferir enviar un ampli dispositiu amb antiavalots a petició de la gran empresa energètica abans de fer cap gestió prèvia. "Envien totes aquelles furgonetes un dia, però no poden enviar un sol agent de seguretat ciutadana una setmana abans a comprovar qui hi viu i en quina situació està", censura el diputat anticapitalista Xavi Pellicer, autor de les preguntes parlamentàries.
"Descoordinació" i el greuge dels comptadors socials
Si bé la seva formació també ha demanat aclarir els passos previs i els documents oficials que van portar els Mossos a executar aquesta protecció per al tall de llum, alhora es recorda que les persones que ocupen tenen dret per llei a tenir un comptador social de llum a casa. Hi hagi un procés de desnonament o no sobre el pis, les famílies vulnerables tenen reconegut el dret bàsic a la llum. Ara bé, el conveni entre Endesa i Generalitat fa temps que s'està incomplint a la pràctica. I això deixa famílies pobres sense un recurs bàsic. Si per tenir accés a l'electricitat acaben punxant la llum, es troben amb talls sobtats. La companyia elèctrica insisteix que és una maniobra per evitar incendis i riscos personals. Els afectats, al seu torn, responen que prefereixen tenir la llum punxada a no tenir res.
Des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) insisteixen que "el problema és el modus operandi". "Són actuacions amb total descoordinació del cos de Mossos d'Esquadra, sense valorar que tenim un conveni signat des del març del 2021 que habilita la companyia Endesa per poder instal·lar comptadors socials en habitatges en situació d'ocupació en precari", recalca Josep Babot, des de l'entitat pel drets als subministraments bàsics.
A més, també recorda que si bé en el cas del carrer Freser la policia catalana apunta haver fet una consulta a l'administració municipal, en altres casos ni tan sols es té constància d'això. En donen fe les respostes del conseller Elena a altres preguntes de la mateixa CUP en els casos anteriorment esmentats, com el Bloc Plutó i el Bloc 8. En el primer, directament es reconeix que es van desplegar antiavalots "sense tenir coneixement de la situació econòmico-social dels habitatges en què es fan les actuacions". En el segon, no es menciona cap mena de gestió ni coneixement de la situació de les famílies, tot i que tenien situacions de vulnerabilitat social.
Primer tallar la llum, després comprovar l'edifici
Ara bé, per Babot, no és suficient fer una gestió de contacte amb l'ens municipal, fet en què coincideix amb la queixa del diputat de la CUP. Sobretot, perquè un ajuntament pot desconèixer la situació de cada persona que viu en un edifici del municipi. "Si les famílies no passen pel circuit de Serveis Socials, primer es produeix el tall i després, si de cas, hi ha l'assistència, cosa que és intolerable", remarca el membre de l'APE.
En aquest sentit, es desconeix el nombre de casos en què s'han donat situacions similars, si bé al Parlament han arribat aquestes tres situacions en un sol any i l'entitat contra la pobresa energètica assegura tenir constància d'un cas similar a Sabadell. Davant aquesta realitat, des dels moviments socials demanen que el Departament de Drets Socials faci un pas al davant en la coordinació amb Mossos i que hi hagi un protocol. Primer, per estendre els comptadors socials de llum abans de tallar l'electricitat. I després, perquè hi hagi comprovacions prèvies abans que es facin les intervencions policials i elèctriques definitives.