Quan fa algunes setmanes que no plou i passeges per una zona seca, amb terra, després d'un bon xàfec, hi ha una olor que impregna l'ambient. No és olor d'humitat, ni tampoc d'herba o de natura. És olor de terra mullada. I sí, com gairebé tot, té nom. Se'n diu petricor, i es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera. El mot prové del grec antic pétra -pedra- fusionat amb icor -icor- (fent referència al líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega) i seria l’equivalent a les expressions populars "terra banyada" o "olor de pluja".
L'aroma no és casual, sinó que darrere d'aquesta olor hi ha una explicació científica. Tot i que el petricor és conegut des de l'antiguitat, les primeres referències sobre la natura química de l'olor de terra mullada daten de finals del segle XIX. Van ser els investigadors australians I. J. Bear i R. G. Thomas els primers a emprar el terme Pretrichor l’any 1964 en un article per la a la prestigiosa revista Nature.
Per què es produeix? Quan les gotes de pluja impacten contra una superfície porosa com la terra atrapa minúscules bombollesd’aire en el punt de contacte. En aquest precís moment, les gotes alliberen una petita quantitat d’aerosols, partícules en suspensió procedents de terra, que són els responsables de la dispersió d'aquest aroma tan particular. De fet, són les partícules les que, en pujar des de la terra, arrosseguen olis produïts per les plantes vegetals i altres elements aromàtics emmagatzemats a terra o als bacteris que hi ha a la superfície.
El principal compost químic darrere de l'olor de petricor és la geosmina, un producte metabòlic d'una espècie de bacteris que habiten al sòl anomenats actinomicets. Es produeixen a terra i la pluja ho altera, espargint l'aroma per l'aire i permetent-ne la detecció. De fet, s'estima que els humans poden detectar geosmina en concentracions tan baixes com cinc parts per bilió, és a dir, una cullerada de geosmina en 200 piscines olímpiques.