Segons les cròniques antigues, els terratremols que més afectaren la Plana de Vic van ser els dels anys 1427 i 1428, aquest darrer realment inusual a tot el nostre país.

Aquest sisme va tenir una forta activitat en poques hores, es va repetir en curts períodes i va afectar especialment les poblacions del Cabrerès, probablement per la seva proximitat amb la Garrotxa, on es creu que hi havia l'epicentre. En aquesta comarca va destruir quasi totalment la població d'Amer, i és en aquest poble on es localitza un document de l'epoca que diu textualment que  «s'obrí una gran fresura que te en gir dues legues de lonch... Eventhi algunes legues de foc de color blau, no sobrepujant molt sobre la terra, sino lo fum qui puga fort alt».

Això fa pensar que aquest terratrémol podia anar lligat amb l'aleshores encara forta activitat sísmica de la zona, ja que el foc blau del qual parla bé pot tractar-se de lava.

En tot el que era la diocèsi de Vic va deixar signes d'extrema violència, desapareixent notables masies i petits nuclis rurals. El santuari de Cabrera i moltes masies de la zona del Collsacabra van quedar destruïdes, tot reconstruint-se anys després. Alguns altres mai masos mai més no aixecaren el cap.

Davant la magnitud dels fets, s'envià un document al rei Alfons IV, en què se li detallava la gran quantitat de morts i desapareguts, citant les poblacions sinistrades i fent especial ressó de la muntanya de Cabrera i rodalies. S'hi deia textualment «en els cuales son destrohits los llocs y es morta molta gent».

Passaren moltíssims anys, en els quals els habitants de la zona de Vic, la Garrotxa i Girona, van viure sota l'amenaça constant dels moviments sísmics, propiciats en gran part per les erupcions volcàniques de la zona olotina.