The New York Times s'ha interessat, enguany, d'una manera molt especial per la Patum. Coincidint amb la primera vegada que la CUP l'organitzava i els canvis polítics i socials que podia comportar, el corresponsal a l'estat espanyol, Raphael Minder, va intentar copsar de la millor manera possible totes les realitats, sobretot polítiques i religioses, que s'hi van poder viure. 

Una Patum, destaca l'article, que transmet modernitat i es fixa en el moment polític que està vivint Catalunya. Berga, doncs, torna a ser un reflex de la voluntat secessionista de Catalunya, convertint-se en l'epicentre d'alguns dels darrers esdeveniments polítics i judicials, com ara la decisió de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de no declarar davant del jutjat per negar-se a treure l'estelada del balcó durant les passades eleccions. 

Així doncs, The New York Times constata com la Patum d'enguany, potser més que mai, ha tingut caràcter trencador. Diumenge de Corpus, per exemple, Venturós es va poder veure asseguda al balcó de l'Ajuntament, mentre que, per primera vegada, no s'hi van trobar representants de l'Església o militars.

Per altra banda, l'article també destaca la decisió de l'equip de govern de no assistir als oficis religiosos de Corpus. En declaracions a aquest rotatiu, l'alcaldessa ho justifica afirmant que el rol de l'Església ha canviat en ple segle XXI però, per contra, regidors de l'oposició com el convergent Ramon Minoves ho lamenten. Per a aquest últim, l'alcaldessa hauria d'haver assistit a l'ofici religiós en representació de la ciutat i com un acte de "respecte". Sobre això mateix, el periodista també entrevista el rector de Berga, Marc Majà, que lluny de voler implicar-se en la polèmica, assegura: "Jo no sóc aquí per promoure un nou conflicte entre l'Església i l'estat quan hi ha tants altres problemes importants per resoldre". 

L'article, en què també hi consta el punt de vista del conseller de Cultura, Santi Vila, el del regidor Francesc Ribera, el del tècnic Joaquim Mas i el del periodista de NacióDigital Pere Gendrau, deixa la incògnita oberta sobre el futur. La Patum acaba després de cinc dies intensos, però el procés polític de Catalunya continua.