El Bloc Llavors del carrer Lleida del Poble-sec de Barcelona -cas paradigmàtic de la lluita ciutadana contra el desallotjament de famílies vulnerables- s'enfrontarà dimarts que ve al segon intent de desnonament. El jutjat de primera instància número 54 de Barcelona ha fixat la nova data i ha requerit la intervenció de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra per desnonar els inquilins de l'edifici, propietat del fons voltor finlandès Vauras Investment. Els afectats han presentat un informe de vulnerabilitat acreditat pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona per aturar el llançament, però el jutge ha desestimat les al·legacions.

El magistrat entén que les víctimes del desnonament tenen alternatives i planteja no aturar el desnonament. En el seu escrit cita, literalment, la possibilitat de "viure a casa de les seves famílies o amb el veí", segons el comunicat del Sindicat de Barri de Poble-sec, contrastat per fonts coneixedores del procediment judicial. Els afectats, en canvi, acusen el magistrat d'incomplir el decret 37/2020 sobre la moratòria de desnonaments del govern espanyol, que estableix, fins al 9 d'agost, l'aturada dels llançaments contra persones vulnerables que ocupen un habitatge propietat d'un gran tenidor. El jutge ja va ordenar el desallotjament de l'habitatge el 9 d'abril, malgrat que els inquilins havien presentat els informes de vulnerabilitat. Finalment, el Sindicat de Barri de Poble-sec va aturar el desnonament a les portes del bloc. 

El jutjat ha tardat un mes per fixar la nova data de desnonament contra l'Àxel, el Manel i l'Arkaitz, els inquilins afectats. En declaracions a NacióDigital, expliquen que han presentat repetidament al·legacions i els informes de vulnerabilitat a través dels seus advocats, però que el magistrat continua desestimant i aferrant-se a la idea que poden anar a viure amb la família o els veïns. "Jo no tinc contacte amb la família i viuen a 200 quilòmetres de Barcelona", expressa un dels afectats en conversa amb aquest diari.

[noticia]197484[/noticia]
Al Bloc Llavors del Poble-sec hi viuen dues altres famílies amb procediments judicials oberts per ser desnonades. Els afectats denuncien que la propietat, el fons voltor finlandès, va portar a viure a l'habitatge membres de l'empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa, amb la intenció de "fer la vida impossible i intimidar les famílies que viuen als pisos".

El Sindicat de Barri de Poble-sec exposa que la pilota és ara a la teulada de la conselleria d'Interior pel que fa a la decisió de la intervenció dels Mossos d'Esquadra als llançaments. En un comunicat, lamenta que el Govern "s'ompli la boca sobre la defensa del dret a l'habitatge, alhora que activa una ofensiva sense precedents contra milers de famílies que es veuen abocades a l'abisme de quedar-se sense casa enmig d'una pandèmia". A més, alerten que la situació "aboca a situacions desesperades", com intents de suïcidi. Recorden el cas d'una dona, al Raval, que es va autolesionar mentre l'expulsaven de casa.

L'aturada del llançament és qüestió de voluntat política. Almenys així ho considera l'Àxel: "No pot ser que s'omplin la boca de desobediència, sobirania i confrontació mentre actuen com a braç executor de la repressió espanyola, que deixa sense casa la classe treballadora del nostre país". En aquest sentit, l'afectat convida la Generalitat a evitar el llançament: "L'olla a pressió és a punt d'explotar". 

L'anomenat Bloc Llavors mostra la feblesa de les lleis d'accés a l'habitatge. Antigament, era un edifici amb pisos de protecció oficial que va ser adquirit l'actual propietari, el fons voltor Vauras Investment per reformar els pisos i vendre'ls. Mentrestant, s'han executat llançaments contra les famílies que ocupaven els habitatges, en resolució de les denúncies interposades per la propietat. El precedent més proper és el del 3 de març de 2020, quan el jutjat de primera instància 48 de Barcelona va ordenar el desallotjament de sis famílies vulnerables que vivien a l'edifici. En aquella ocasió, la propietat va incomplir la normativa en vigor, que l'obligava a oferir un lloguer social als inquilins. Tot i això, el desnonament es va executar amb la intervenció de 16 dotacions dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra i càrregues policials contra els concentrats que volien impedir-lo.