La regeneració d'aigua consisteix en aplicar un tractament addicional a l'aigua depurada. D'aquesta manera, és un recurs que es pot reutilitzar per a diversos usos: ambientals, industrials, reg de jardins, neteja de carrers... A l'àrea metropolitana de Barcelona ha esdevingut un recurs hídric molt important en un context de sequera i que està permetent reduir el desembassament a la Baells aigües avall del Llobregat. L'any passat van suposar 56 hm3, una xifra que multiplica per 15 la del 2018.
 

Un 25% del cabal abans de la potabilitzadora

Els darrers anys l'aigua regenerada que es tracta a la planta del Prat de Llobregat ha tingut diversos usos, sobretot ambientals. Ha servit per injectar a l'aqüífer del delta, frenar la intrusió salina i garantir la qualitat d'aquest recurs. També ha permès garantir el cabal ecològic del tram final, just després de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Actualment, s'alliberen en aquest punt entre 1 i 2 m3/s.

Tanmateix, i en el context d'alerta per sequera, s'ha fet un pas més. Es fa remuntar l'aigua fins a l'assut de Molins de Rei i s'aboca al riu. D'aquesta manera, l'aigua regenerada es dilueix amb la que baixa aigües amunt i arriba barrejada al punt de captació per ser potabilitzada. Un fet que permet reduir l'aigua alliberada a l'embassament de la Baells que, hores d'ara, està per sota del 28%.

[noticia]237176[/noticia]
Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea d’Ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, han explicat aquest dijous el projecte en una vista en el punt on s'allibera l'aigua. Després d'una primera prova pilot amb uns exhaustius controls sanitaris, el desembre es va començar a aportar 0,2 m3/s. Ara ja són 0,6 m3 –el 25% del cabal abans de la potabilitzadora- i acabaran sent 0,8 les properes setmanes.

També es duplicarà l'aportació als regants del Parc Agrari del Llobregat, passant de 0,2 a 0,4 m3/S d'aigua regenerada. Unes quantitats que garanteixen la campanya de reg en plena sequera i que permeten alliberar aigua de l'embassament de la Baells, per prioritzar-ne l'ús de boca.

Dessalinització i reutilització, claus per endarrerir restriccions

La regeneració d'aigua va suposar 56 hm3 a l'àrea metropolitana de Barcelona i quasi 60 al conjunt de Catalunya. També les dessalinitzadores van aportar 63 hm3 i els denominats pous de sequera, recuperats en la crisi anterior, uns 54 més.

Tots aquests recursos han permès endarrerir sis mesos la declaració d'estat d'alerta per sequera i, per tant, les restriccions que actualment hi ha vigents. Un escenari de partida millor que el patit durant la crisi de 2006-2008 on els embassaments van baixar fins al 19%, deu punts menys que ara.

[impacte]