L’atzagaiada de l’ex-senador Santiago Vidal ha donat munició a l’unionisme per qualificar el procés independentista amb els pitjors adjectius. Forçant sempre la interpretació, és clar. L’estratègia és agafar el rave per les fulles i desqualificar l’independentisme amb exageracions i interpretacions ditiràmbiques. Mirem el tema dels jutges. He sentit més d’una vegada el discurs d’en Vidal i en cap moment pronuncia la paraula “expulsió”. Ningú parla d’expulsar jutges desafectes o de construir llistes de futurs proscrits en cap camp professional.

Si algú està pensant a construir un poder judicial català per l’endemà de la independència, és lògic que faci el càlcul de quants jutges voldran adscriure’s al nou sistema i quants s’acolliran al seu dret de mantenir-se dins del sistema espanyol i, doncs, en algun moment, marxar voluntàriament del país. Voluntàriament. I això s’ha de calcular –no sé si ara mateix- perquè aquests jutges que demanaran tornar a Espanya s’hauran de reemplaçar perquè el sistema no es col·lapsi (avui en marxen moltíssims, de jutges, la rotació és altíssima).

Però ningú forçarà ningú en la seva decisió. Serà lliure i voluntària. És que tenen el dret de mantenir-se dins la carrera professional en l’escalafó espanyol. I això val per qualsevol altre funcionari de cos espanyol. Els qui vulguin adscriure’s al sistema català seran benvinguts; tindran els drets adquirits i només se’ls requerirà, en un temps prudencial, que demostrin saber català. Pensin el que pensin, siguin de dretes, d’esquerres o de res, cosa sobre la qual no seran ni preguntats ni investigats. (Espero que ara el meu amic Cristian Segura no em faci quedar com a ideòloga de les purgues). Ah, i si Santi Vidal va dir “quintacolumnistes”, que no ho sé, el seu ha estat un error garrafal.

Dit això, una constatació. En cap dels països que es fan independents en el segle XX hi hagut purga de funcionaris. En cap. No serem els catalans els qui inaugurin la cursa. Seria incongruent amb el tarannà de la societat catalana i amb el discurs del procés, que assegura, un cop i un altre, que el país millor i més just que volem fer serà per tothom, inclosos aquells que posen bastons a les rodes amb interpretacions “torticeras”, que dirien ells mateixos. I sucant-hi pa en els nostres errors.