Aquesta setmana s'han vist dos casos que exemplifiquen la gravetat de les xifres per agressions sexuals: la violació grupal a la Barceloneta i les cinc agressions sexuals durant els Santfermins. Ambdós tenen un denominador comú: la possibilitat que els agressors hagin usat substàncies químiques per agredir-les.

Aquesta estratègia, tot i que va començar a utilitzar-se fa uns anys, ha experimentat un repunt de casos recent sobretot en les discoteques europees, especialment les del Regne Unit, França, Bèlgica, Suïssa i Alemanya. Ara, Catalunya se suma a la llista: d'acord amb l'Hospital Clínic de Barcelona, l'any 2021 van acudir a urgències 368 supervivents d'agressions sexuals, de les quals el 30% tenia indicadors sospitosos de submissió química.

La pràctica consisteix a subministrar a una persona, sense el seu consentiment, una droga o substància que modifica l'estat de consciència amb la finalitat de manipular la seva voluntat i comportament. Per tant, és un modus operandi que els agressors utilitzen per facilitar l'agressió sexual a la víctima.

Fins ara, el més habitual era col·locar les dosis a la beguda. Com que aquesta mena de drogues són incolores i inodores, normalment la persona s'adonava quan ja en sentia els efectes, que inclouen el desmai i, fins i tot, l'entrada en coma. Tanmateix, fa un any va aparèixer una altra forma de realitzar la submissió química: mitjançant una injecció al cos.

[h3] Quins símptomes té la submissió química? [/h3]
El primer que s'ha d'identificar és la punxada al cos. Si notes una mena d'injecció, cal avisar a un o una acompanyant de confinaça i acudir ràpidament a seguretat. 

En cas que la droga s'administri a través de la beguda, també cal estar atent als següents símptomes:

- Dificultat de mobilitat
- Visió borrosa
- Vòmits
- Mal de cap
- Dificultat de recordar i parlar
- Inconsciència

Si es nota alguna simptomatologia similar l'endemà, especialment si no es recorda què ha passat durant la festa, cal fer una visita a l'hospital com abans millor. És convenient fer-ho en dejuni, ja que facilita l'extracció d'anàlisi de sang i d'orina, fonamentals per confirmar si hi ha hagut submissió química. Després d'acudir al centre sanitari, és recomanable posar una denúncia i sol·licitar ajuda psicològica.