06
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
07
d'agost
a les
11:36h
Cada vegada més les xarxes socials ocupen un pes més important en els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). El negoci de les dietes online i el creixement dels estereotips i cànons de bellesa a les xarxes han fet que els metges posin encara més atenció a aquest cibermón sense barreres. Laura Girona, dietista i nutricionista al Consorci Sanitari de Terrassa, i Jordi Mitjà, infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de Conducta Alimentària a l'hospital Sant Joan de Déu, parlen sobre la problemàtica i l'auge dels TCA a la població a partir de les dietes miraculoses que es venen a les xarxes socials.
- Quin impacte creieu que tenen les xarxes socials en els TCA?
- Laura Girona (L.G.): A internet sempre hi havia hagut espais on aquells que patien trastorns de la conducta alimentària contactaven i es donaven consells entre si. Amb l’arribada de les xarxes socials, la majoria d'influencers mostren la part bona de la seva vida. La gent rep molta informació i molts no han rebut l’aprenentatge de com gestionar-la. Estem molt immersos en aquest món i això acaba impactant en la percepció del nostre físic i sobre la nostra alimentació. Pots llegir coses que són verídiques i que no. Hem d’anar aprenent a gestionar-les. A les xarxes socials es tendeixen a premiar uns cànons de bellesa i estar exposat a tot això fa que la gent idealitzi i busqui objectius no realistes. Moltes vegades s’està fomentant també un baix pes que pot fer que es generi una percepció errònia sobre la composició corporal i que s’estigui buscant una imatge corporal que no té per què ser més saludable.
- Jordi Mitjà (J.M.): Avui en dia els adolescents consumeixen les informacions de salut a les xarxes socials, majoritàriament Instagram i TikTok. Les xarxes, si no s’utilitzen d’una manera adequada, poden causar una insatisfacció corporal que acabi derivant en un Trastorn de la Conducta Alimentària.
- Fins a quin punt poden ser les xarxes propulsores d’aquests trastorns?
- J.M.: Hi ha estudis que demostren que Instagram és la xarxa social que afecta més negativament a la nostra imatge corporal. Hem de deixar un missatge molt clar i és que no totes les xarxes socials provoquen un trastorn mental. És com les fem servir, els factors de risc que tenim, el model de bellesa d’extrema primesa com tenim en l’actualitat i una pressió social respecte la imatge personal, ansietat o depressió. Tot això fa que estiguem potencialment exposats a desenvolupar o mantenir algun d’aquests tipus de trastorns. Les característiques dels continguts que podem trobar a la xarxa són sobretot reptes relacionats amb l’alimentació, pèrdua de pes, conductes de risc com les d’estar moltes hores sense menjar i també es comparteixen imatges que estan moltes vegades retocades sobre l’abans i el després d’una pèrdua de pes. Normalment, qui consumeix aquest tipus d’informació se sent malament i es veu obligat a canviar per ser com aquella fotografia que ha vist. El missatge que volem transmetre a les famílies és que si tenen un fill o filla en aquesta situació no se la jutgi i s’intenti crear un clima de confiança que ens permetrà demanar ajuda al personal especialitzat perquè es faci càrrec del cas.
- Quin tipus d’informació i comptes creuen que poden ser perjudicials per a aquest entorn?
- J.M.: Tots aquells comptes que facin apologia dels trastorns de la conducta alimentària com un estil de vida i no com un trastorn mental, que és realment el que és. Hem d’estar molt alerta i saber qui hi ha darrere d’aquella informació que ens estan donant, si hi ha evidència científica i que els únics que poden prescriure medicaments i dietes són els professionals de la salut.
- I en l’àmbit del tractament, en els casos de bulímia i anorèxia. Amb les xarxes és encara més difícil el fet de poder fer front a aquesta malaltia?
- J.M.: Pels professionals és un repte afrontar que els nostres pacients i famílies consulten aquesta informació a les xarxes. Nosaltres el que hem fet és incorporar-ho en el tractament que reben els pacients, amb tallers de salut o psicoeducatius que fem amb els pares, on treballem i donem pautes. El que hem de fer no és prohibir sinó acompanyar-los i donar-los eines en aquest entorn digital. Valorem l’ús que fan de les xarxes i com els fan sentir, si els hi fa canviar les seves conductes o estat emocional i avaluem quines són les mesures més correctes que es poden prendre de manera individualitzada segons cada cas.
- Quina opinió tenen sobre els comentaris de creadors de contingut que afirmen canvis en la piràmide alimentària on amunt de tot situen la suplementació de vitamines i minerals a causa de la seva falta en alguns productes que abans en contenien?
- L.G.: Aquí a Catalunya treballem amb la piràmide de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i no apareix la suplementació generalitzada. Sí que hi ha estudis que han observat que els aliments no tenen la mateixa composició nutricional que uns anys enrere. Però això no significa que aquests aliments avui dia no siguin suficients i no ens puguin nodrir. No podem aconsellar a la població que tothom se suplementi. En el cas, per exemple, dels vegetarians sí que recomanem alguns tipus de suplements, però no a escala general de la població.
- Els comptes on no hi ha professionals sinó comercials parlant sobre productes alimentaris quina opinió els mereixen?
- J.M.: Hi ha molts influencers que veuen una via de negoci en publicitar aquest tipus de productes que moltes vegades no tenen el certificat de professionals de la salut. Caldria una legislació sobre aquests tipus de productes que s’anuncien i obligar a aquests creadors de contingut a anunciar que són col·laboracions i que estan tenint un benefici econòmic. També caldria que en les imatges que alguns comptes utilitzen s’anunciés que han estat modificades.
- L.G.: Jo crec que és important que qualsevol que doni un consell d’alimentació ho faci en base d’alguna evidència científica. A l’hora de parlar de salut i alimentació és rellevant que aquesta formació hi sigui i puguin donar consells d’acord amb evidències científiques.
- Sempre es pot millorar el cos d’una persona?
- L.G.: No, perquè entendríem que sempre hi ha alguna cosa que està malament o que sempre es pot modificar quelcom. El que és molt important és tenir en compte el que fa que una persona estigui saludable en termes d’alimentació, exercici físic i descans individualitzant la seva situació.
- Senyor Mitjà, a la vostra unitat teniu un compte d’Instagram on parleu dels TCA, com va sorgir la idea?
- J.M.: El que hem fet els pacients i professionals de la unitat és utilitzar Instagram com un motivador social i un canal de comunicació saludable. El que pretenem amb aquest projecte és incorporar aquesta xarxa com una eina terapèutica dins del tractament que reben els nostres pacients. Amb dos objectius molt clars: augmentar la consciència de malaltia i augmentar la motivació per realitzar canvis. Dos passos fonamentals durant el procés terapèutic.
- Què s'han trobat amb els pacients de comentaris que els hi hagi anat bé?
- J.M.: Al cap de sis mesos de posar en marxa aquesta iniciativa vam fer un estudi i vam poder veure que la consciència de malaltia i per fer canvis augmentava. I externament hem rebut més de 350 missatges privats de persones que pateixen el problema actualment i de famílies que ho estan vivint, i el que intentem sempre és donar un missatge d’esperança i recomanar que han de demanar ajuda a un professional sanitari que són els que els podran ajudar.
- Quin impacte creieu que tenen les xarxes socials en els TCA?
- Laura Girona (L.G.): A internet sempre hi havia hagut espais on aquells que patien trastorns de la conducta alimentària contactaven i es donaven consells entre si. Amb l’arribada de les xarxes socials, la majoria d'influencers mostren la part bona de la seva vida. La gent rep molta informació i molts no han rebut l’aprenentatge de com gestionar-la. Estem molt immersos en aquest món i això acaba impactant en la percepció del nostre físic i sobre la nostra alimentació. Pots llegir coses que són verídiques i que no. Hem d’anar aprenent a gestionar-les. A les xarxes socials es tendeixen a premiar uns cànons de bellesa i estar exposat a tot això fa que la gent idealitzi i busqui objectius no realistes. Moltes vegades s’està fomentant també un baix pes que pot fer que es generi una percepció errònia sobre la composició corporal i que s’estigui buscant una imatge corporal que no té per què ser més saludable.
- Jordi Mitjà (J.M.): Avui en dia els adolescents consumeixen les informacions de salut a les xarxes socials, majoritàriament Instagram i TikTok. Les xarxes, si no s’utilitzen d’una manera adequada, poden causar una insatisfacció corporal que acabi derivant en un Trastorn de la Conducta Alimentària.
- Fins a quin punt poden ser les xarxes propulsores d’aquests trastorns?
- J.M.: Hi ha estudis que demostren que Instagram és la xarxa social que afecta més negativament a la nostra imatge corporal. Hem de deixar un missatge molt clar i és que no totes les xarxes socials provoquen un trastorn mental. És com les fem servir, els factors de risc que tenim, el model de bellesa d’extrema primesa com tenim en l’actualitat i una pressió social respecte la imatge personal, ansietat o depressió. Tot això fa que estiguem potencialment exposats a desenvolupar o mantenir algun d’aquests tipus de trastorns. Les característiques dels continguts que podem trobar a la xarxa són sobretot reptes relacionats amb l’alimentació, pèrdua de pes, conductes de risc com les d’estar moltes hores sense menjar i també es comparteixen imatges que estan moltes vegades retocades sobre l’abans i el després d’una pèrdua de pes. Normalment, qui consumeix aquest tipus d’informació se sent malament i es veu obligat a canviar per ser com aquella fotografia que ha vist. El missatge que volem transmetre a les famílies és que si tenen un fill o filla en aquesta situació no se la jutgi i s’intenti crear un clima de confiança que ens permetrà demanar ajuda al personal especialitzat perquè es faci càrrec del cas.
"Avui en dia els adolescents consumeixen les informacions de salut a les xarxes socials, majoritàriament Instagram i TikTok"
- Quin tipus d’informació i comptes creuen que poden ser perjudicials per a aquest entorn?
- J.M.: Tots aquells comptes que facin apologia dels trastorns de la conducta alimentària com un estil de vida i no com un trastorn mental, que és realment el que és. Hem d’estar molt alerta i saber qui hi ha darrere d’aquella informació que ens estan donant, si hi ha evidència científica i que els únics que poden prescriure medicaments i dietes són els professionals de la salut.
- I en l’àmbit del tractament, en els casos de bulímia i anorèxia. Amb les xarxes és encara més difícil el fet de poder fer front a aquesta malaltia?
- J.M.: Pels professionals és un repte afrontar que els nostres pacients i famílies consulten aquesta informació a les xarxes. Nosaltres el que hem fet és incorporar-ho en el tractament que reben els pacients, amb tallers de salut o psicoeducatius que fem amb els pares, on treballem i donem pautes. El que hem de fer no és prohibir sinó acompanyar-los i donar-los eines en aquest entorn digital. Valorem l’ús que fan de les xarxes i com els fan sentir, si els hi fa canviar les seves conductes o estat emocional i avaluem quines són les mesures més correctes que es poden prendre de manera individualitzada segons cada cas.
"Hi ha estudis que demostren que Instagram és la xarxa social que afecta més negativament a la nostra imatge corporal"
- Quina opinió tenen sobre els comentaris de creadors de contingut que afirmen canvis en la piràmide alimentària on amunt de tot situen la suplementació de vitamines i minerals a causa de la seva falta en alguns productes que abans en contenien?
- L.G.: Aquí a Catalunya treballem amb la piràmide de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i no apareix la suplementació generalitzada. Sí que hi ha estudis que han observat que els aliments no tenen la mateixa composició nutricional que uns anys enrere. Però això no significa que aquests aliments avui dia no siguin suficients i no ens puguin nodrir. No podem aconsellar a la població que tothom se suplementi. En el cas, per exemple, dels vegetarians sí que recomanem alguns tipus de suplements, però no a escala general de la població.
- Els comptes on no hi ha professionals sinó comercials parlant sobre productes alimentaris quina opinió els mereixen?
- J.M.: Hi ha molts influencers que veuen una via de negoci en publicitar aquest tipus de productes que moltes vegades no tenen el certificat de professionals de la salut. Caldria una legislació sobre aquests tipus de productes que s’anuncien i obligar a aquests creadors de contingut a anunciar que són col·laboracions i que estan tenint un benefici econòmic. També caldria que en les imatges que alguns comptes utilitzen s’anunciés que han estat modificades.
- L.G.: Jo crec que és important que qualsevol que doni un consell d’alimentació ho faci en base d’alguna evidència científica. A l’hora de parlar de salut i alimentació és rellevant que aquesta formació hi sigui i puguin donar consells d’acord amb evidències científiques.
- Sempre es pot millorar el cos d’una persona?
- L.G.: No, perquè entendríem que sempre hi ha alguna cosa que està malament o que sempre es pot modificar quelcom. El que és molt important és tenir en compte el que fa que una persona estigui saludable en termes d’alimentació, exercici físic i descans individualitzant la seva situació.
"No podem aconsellar a la població que tothom se suplementi"
- Senyor Mitjà, a la vostra unitat teniu un compte d’Instagram on parleu dels TCA, com va sorgir la idea?
- J.M.: El que hem fet els pacients i professionals de la unitat és utilitzar Instagram com un motivador social i un canal de comunicació saludable. El que pretenem amb aquest projecte és incorporar aquesta xarxa com una eina terapèutica dins del tractament que reben els nostres pacients. Amb dos objectius molt clars: augmentar la consciència de malaltia i augmentar la motivació per realitzar canvis. Dos passos fonamentals durant el procés terapèutic.
- Què s'han trobat amb els pacients de comentaris que els hi hagi anat bé?
- J.M.: Al cap de sis mesos de posar en marxa aquesta iniciativa vam fer un estudi i vam poder veure que la consciència de malaltia i per fer canvis augmentava. I externament hem rebut més de 350 missatges privats de persones que pateixen el problema actualment i de famílies que ho estan vivint, i el que intentem sempre és donar un missatge d’esperança i recomanar que han de demanar ajuda a un professional sanitari que són els que els podran ajudar.