21
d'abril
de
2020, 18:15
Actualitzat:
22
d'abril,
14:29h
El grup liderat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà, assessor del president Quim Torra en matèria de desconfinament, ha entregat aquest dimarts l'informe per planificar la fase de desescalada a Catalunya. Es tracta d'un document de 47 pàgines farcit de recomanacions per encarar els propers mesos. La Generalitat no disposa de competències per aplicar-les, perquè l'estat d'alarma erigeix el govern espanyol com a autoritat competent, i per això els responsables de l'executiu català insisteixen que cal un retorn de responsabilitats per tal d'afrontar la nova fase.
Els grans eixos del document són dos: distanciament social i identificació de casos per tal de procedir a l'aillament. La planificació establerta per Mitjà assenyala, a banda, que hi ha cinc fases graduals per desconfinar, i que no es pot passar al següent estadi si no han passat -com a mínim- dotze dies entre una i l'altra per evitar rebrots. Mentre no hi hagi vigent un pla de desconfinament, sosté el text, s'ha de procedir a un conjunt de mesures parcials per a menors i gent gran, com ja planifiquen els executius.
Aquestes són les claus d'un informe que ha de servir de base al Govern per aprovar una estratègia concreta en un consell executiu extraordinari els propers dies.
- Amb quin horitzó temporal es treballa?
El document no hi posa dates. Estableix les línies mestres i insisteix que són les institucions les que han d'implementar el desconfinament. En tot cas, a la pàgina 10 s'hi consigna que les mesures d'intervenció es poden haver d'estendre "de forma perllongada o intermitent" entre 12 i 18 mesos. Per quin motiu? Per evitar el col·lapse de la capacitat dels hospitals i fer front als brots epidèmics.
- Quines són les fases posteriors al primer brot?
Catalunya encara es troba a la fase 0, que és la de rescat i reparació. La reactivació, que seria la fase 1, només es pot abordar quan el percentatge de pacients amb coronavirus a les Unitats de Cures Intensives (UCI) sigui inferior al 20%. Ara encara s'està als voltants del 70%, i s'havia arribat a vorejar el 90% en plena crisi. Aquesta fase ha d'operar durant la posada en marxa de l'activitat al país i fins que sigui possible traçar la cadena de contagis dels casos nous. La fase 2 -reinvenció- seria la vigent fins a descobrir la vacuna, i la 3 -repensar el futur- ha de prevenir noves pandèmies a través d de l'impuls de mesures d'intel·ligència epidemiològica.
- Quins criteris s'han d'aplicar per desconfinar?
Cal establir, segons l'informe, un llindar de reducció de la mobilitat mínima del 65%. Pel que fa al desconfinament seqüencial de la població, el millor de tots els escenaris s'obté si s'incorporen gradualment les persones en una proporció diària corresponent com a molt a un 30% superior a la taxa prèvia del desconfinament. Això equival a una reincporació d'un nombre de 150.000 persones. Si es fa així, sosté el document, s'evita pràcticament l'aparició d'una segona onada epidèmica.
En tot cas, s'han de complir cinc criteris epidemiològics per encetar la nova etapa: increment del temps de duplicació de casos per sobre de cinc dies, disminució sostinguda del nombre de casos confirmats en almenys 12 dies, disminució de casos amb diagnòstic simptomàtic -també en almenys 12 dies-, disminució de casos confirmats sense vincle epidemiològic -per sota del 10%- i disminució de casos confirmats en l'àmbit sanitari també per sota del 10%. Les UCI, a banda, han de baixar d'ocupació.
- Com ha de ser la tornada a la normalitat?
L'informe estableix una estratègia en cinc fases. La primera és el retorn de les persones sanes a llocs de treball no essencials. La segona, la sortida al carrer de persones sanes per tal d'evitar "esgotament social", amb especial atenció als menors i la gent gran. Es tractaria de permetre sortir a passejar o bé per fer activitat física individual i no competitiva en espais a l'aire lliure, sempre mantenint la distància social.
El tercer pas és la reobertura de bars, restaurants i actes o esdeveniments amb un aforament de menys de 30 persones, també mantenint la distància social. La quarta fase permetria l'obertura d'escoles i equipaments culturals, a banda dels esportius per a ús individual, mentre que la cinquena ja obre els negocis i esdeveniments amb un aforament superior a les 30 persones. Això inclou esdeveniments socials, culturals i esportius com ara concerts, partits de futbol o casaments, per exemple.
- Quines recomanacions fa en matèria laboral?
Bàsicament, impulsar el teletreball i flexibilitzar les jornades amb torns diaris. Es tracta de no reincorporar persones que presenten factors de risc -persones de més de 65 anys- i tampoc aquelles que tenen sospites d'infecció aguda.
- Quants tests s'han de fer?
L'informe insisteix que cal fer un estudi epidemiològic repetit de la immunitat a la població, amb mostreig aleatori i estratificat per edat i àmbit geogràfic. Caldria fer la prova, en aquest sentit, a 44.660 persones. A banda, Catalunya hauria d'augmentar la capacitat diària per fer tests, que ara és d'entre 4.000 i 5.000 al dia pel que fa a les proves PCR, que són les més fiables que ofereix el mercat sanitari.
Els experts, en aquest sentit, recomana fer 100.000 proves setmanals, és a dir, unes 13.000-15.000 al dia. La detecció és fonamental a l'hora de decidir quan i com es podrà tornar a l'acivitat normal. L'informe sosté que si has passat la infecció i t'has curat, ja pots procedir a l'activitat habitual. Si dones positiu, cal un confinament -amb tot el nucli familiar- de 14 dies fins que s'obtingui una prova negativa. Les proves PCR s'haurien de fer a hospitals i centres de recerca per procedir al cribratge.
- Es farà un rastreig de contactes a través de l'aplicació?
El passaport immunitari ha desaparegut de les recomanacions -apareixien en la versió publicitada per Presidència diumenge a la tarda-, però a canvi s'insisteix en l'ús de l'aplicació Stop Covid-19 Cat. Cal, sostenen els experts, un "esforç màxim" per tenir accés a dades de mobilitat, dades geogràfiques i creuar variables. Per tal que el rastreig sigui "socialment accceptable", Mitjà situa sis preceptes: sentit i finalitat epidemiològica, caràcter voluntari, privacitat, transparència, economia de dades i anonimat.
Els experts, en essència, defensen el rastreig de contactes per reduir el nombre d'infeccions. Se cita el model de Singapur, basat en l'intercanvi de fitxes xifrades a través de Bluetooth amb qualsevol altre telèfon que passi un període mínim de temps a prop. L'aplicació va guardant les fitxes xifrades de tots els contactes. Quan una persona rep un resultat positiu d'infecció, introdueix aquesta informació a l'aplicació i automàticament s'envien alertes a les persones amb les quals ha estat en contacte.
- Si hi hagués passaport immunitari, com hauria de ser?
El document detalla que hi ha països del món -Alemanya, Regne Unit, EUA- i institucions europees que estan avaluant la "necessitat" d'una acreditació de l'estat immunitari. No hi ha conclusions "definitives" al respecte, i els experts admeten que és una aposta qüestionada per roans tècniques i socials. En tot cas, també insisteixen que podria tenir un "potencial ús" per a la reobertura progressiva d'espais públics amb alt risc de transmissió en els quals no es pugui garantir la distància social.
La vigència de l'acreditació hauria de ser temporal, i també personal, privada, verificable i transportable. Hauria de garantir, a banda, criteris bioètics, de privacitat, de protecció de dades i d'igualtat d'accés. Actualment hi ha "limitacions tècniques i socials" -escassetat de tests ràpids, per exemple- per posar-lo en marxa. La mesura s'hauria de valorar en funció de "l'experiència internacional".
- Quina protecció individual s'ha de fer servir?
És una de les parts més breus de l'informe: mascaretes facials per a qualsevol desplaçament fora de casa, recomanació de fer servir guants només per al desenvolupament de l'activitat professioonal que els requereixin i per accedir als comerços, i campanya informativa per mantenir mesures d'higiene.
- Què s'ha de fer a les escoles?
Els experts recomanen un pla específic per al sector educatiu. L'informe del Departament d'Educació parteix de tres consideracions essencials que caldria concretar prèviament amb els centres: com garantir la distància social entre els alumnes i amb el professorat; com dotar els centres de mesures de protecció i higiene; i definir accions de neteja i seguretat per evitar rebrots de la malaltia.
- Com s'ha d'actuar al transport públic?
És un dels elements més detallats. Segons els experts, cal garantir el distanciament -1,5 metres- i, per tant, disminuir la concentració de persones mitjançant l'ajustament de l'oferta i la disminució -o regulació- de la demanda. S'haurà de regular l'accés de passatge a les estacions, evitar aglomeracions, noves tarifes que afavoreixin buidar l'hora punta, recomanació de bicicletes i patinets i transport discrecional per part de les empreses. Les persones amb símtpomes no podrien agafar mitjans públics.
El text també inclou la recomanació d'aplicar mesures de control de temperatura als principals punts de comunicació, i utilitzar gels hidroelèctrics a l'inici i al final dels trajectes. Es defensa aprofitar el transport públic per tal de fer campanyes per mantenir la distància de seguretat, ordenar les cues i distribuir-se a les andanes.
Els grans eixos del document són dos: distanciament social i identificació de casos per tal de procedir a l'aillament. La planificació establerta per Mitjà assenyala, a banda, que hi ha cinc fases graduals per desconfinar, i que no es pot passar al següent estadi si no han passat -com a mínim- dotze dies entre una i l'altra per evitar rebrots. Mentre no hi hagi vigent un pla de desconfinament, sosté el text, s'ha de procedir a un conjunt de mesures parcials per a menors i gent gran, com ja planifiquen els executius.
Aquestes són les claus d'un informe que ha de servir de base al Govern per aprovar una estratègia concreta en un consell executiu extraordinari els propers dies.
- Amb quin horitzó temporal es treballa?
El document no hi posa dates. Estableix les línies mestres i insisteix que són les institucions les que han d'implementar el desconfinament. En tot cas, a la pàgina 10 s'hi consigna que les mesures d'intervenció es poden haver d'estendre "de forma perllongada o intermitent" entre 12 i 18 mesos. Per quin motiu? Per evitar el col·lapse de la capacitat dels hospitals i fer front als brots epidèmics.
- Quines són les fases posteriors al primer brot?
Catalunya encara es troba a la fase 0, que és la de rescat i reparació. La reactivació, que seria la fase 1, només es pot abordar quan el percentatge de pacients amb coronavirus a les Unitats de Cures Intensives (UCI) sigui inferior al 20%. Ara encara s'està als voltants del 70%, i s'havia arribat a vorejar el 90% en plena crisi. Aquesta fase ha d'operar durant la posada en marxa de l'activitat al país i fins que sigui possible traçar la cadena de contagis dels casos nous. La fase 2 -reinvenció- seria la vigent fins a descobrir la vacuna, i la 3 -repensar el futur- ha de prevenir noves pandèmies a través d de l'impuls de mesures d'intel·ligència epidemiològica.
- Quins criteris s'han d'aplicar per desconfinar?
Cal establir, segons l'informe, un llindar de reducció de la mobilitat mínima del 65%. Pel que fa al desconfinament seqüencial de la població, el millor de tots els escenaris s'obté si s'incorporen gradualment les persones en una proporció diària corresponent com a molt a un 30% superior a la taxa prèvia del desconfinament. Això equival a una reincporació d'un nombre de 150.000 persones. Si es fa així, sosté el document, s'evita pràcticament l'aparició d'una segona onada epidèmica.
En tot cas, s'han de complir cinc criteris epidemiològics per encetar la nova etapa: increment del temps de duplicació de casos per sobre de cinc dies, disminució sostinguda del nombre de casos confirmats en almenys 12 dies, disminució de casos amb diagnòstic simptomàtic -també en almenys 12 dies-, disminució de casos confirmats sense vincle epidemiològic -per sota del 10%- i disminució de casos confirmats en l'àmbit sanitari també per sota del 10%. Les UCI, a banda, han de baixar d'ocupació.
- Com ha de ser la tornada a la normalitat?
L'informe estableix una estratègia en cinc fases. La primera és el retorn de les persones sanes a llocs de treball no essencials. La segona, la sortida al carrer de persones sanes per tal d'evitar "esgotament social", amb especial atenció als menors i la gent gran. Es tractaria de permetre sortir a passejar o bé per fer activitat física individual i no competitiva en espais a l'aire lliure, sempre mantenint la distància social.
El tercer pas és la reobertura de bars, restaurants i actes o esdeveniments amb un aforament de menys de 30 persones, també mantenint la distància social. La quarta fase permetria l'obertura d'escoles i equipaments culturals, a banda dels esportius per a ús individual, mentre que la cinquena ja obre els negocis i esdeveniments amb un aforament superior a les 30 persones. Això inclou esdeveniments socials, culturals i esportius com ara concerts, partits de futbol o casaments, per exemple.
- Quines recomanacions fa en matèria laboral?
Bàsicament, impulsar el teletreball i flexibilitzar les jornades amb torns diaris. Es tracta de no reincorporar persones que presenten factors de risc -persones de més de 65 anys- i tampoc aquelles que tenen sospites d'infecció aguda.
- Quants tests s'han de fer?
L'informe insisteix que cal fer un estudi epidemiològic repetit de la immunitat a la població, amb mostreig aleatori i estratificat per edat i àmbit geogràfic. Caldria fer la prova, en aquest sentit, a 44.660 persones. A banda, Catalunya hauria d'augmentar la capacitat diària per fer tests, que ara és d'entre 4.000 i 5.000 al dia pel que fa a les proves PCR, que són les més fiables que ofereix el mercat sanitari.
Els experts, en aquest sentit, recomana fer 100.000 proves setmanals, és a dir, unes 13.000-15.000 al dia. La detecció és fonamental a l'hora de decidir quan i com es podrà tornar a l'acivitat normal. L'informe sosté que si has passat la infecció i t'has curat, ja pots procedir a l'activitat habitual. Si dones positiu, cal un confinament -amb tot el nucli familiar- de 14 dies fins que s'obtingui una prova negativa. Les proves PCR s'haurien de fer a hospitals i centres de recerca per procedir al cribratge.
- Es farà un rastreig de contactes a través de l'aplicació?
El passaport immunitari ha desaparegut de les recomanacions -apareixien en la versió publicitada per Presidència diumenge a la tarda-, però a canvi s'insisteix en l'ús de l'aplicació Stop Covid-19 Cat. Cal, sostenen els experts, un "esforç màxim" per tenir accés a dades de mobilitat, dades geogràfiques i creuar variables. Per tal que el rastreig sigui "socialment accceptable", Mitjà situa sis preceptes: sentit i finalitat epidemiològica, caràcter voluntari, privacitat, transparència, economia de dades i anonimat.
Els experts, en essència, defensen el rastreig de contactes per reduir el nombre d'infeccions. Se cita el model de Singapur, basat en l'intercanvi de fitxes xifrades a través de Bluetooth amb qualsevol altre telèfon que passi un període mínim de temps a prop. L'aplicació va guardant les fitxes xifrades de tots els contactes. Quan una persona rep un resultat positiu d'infecció, introdueix aquesta informació a l'aplicació i automàticament s'envien alertes a les persones amb les quals ha estat en contacte.
- Si hi hagués passaport immunitari, com hauria de ser?
El document detalla que hi ha països del món -Alemanya, Regne Unit, EUA- i institucions europees que estan avaluant la "necessitat" d'una acreditació de l'estat immunitari. No hi ha conclusions "definitives" al respecte, i els experts admeten que és una aposta qüestionada per roans tècniques i socials. En tot cas, també insisteixen que podria tenir un "potencial ús" per a la reobertura progressiva d'espais públics amb alt risc de transmissió en els quals no es pugui garantir la distància social.
La vigència de l'acreditació hauria de ser temporal, i també personal, privada, verificable i transportable. Hauria de garantir, a banda, criteris bioètics, de privacitat, de protecció de dades i d'igualtat d'accés. Actualment hi ha "limitacions tècniques i socials" -escassetat de tests ràpids, per exemple- per posar-lo en marxa. La mesura s'hauria de valorar en funció de "l'experiència internacional".
- Quina protecció individual s'ha de fer servir?
És una de les parts més breus de l'informe: mascaretes facials per a qualsevol desplaçament fora de casa, recomanació de fer servir guants només per al desenvolupament de l'activitat professioonal que els requereixin i per accedir als comerços, i campanya informativa per mantenir mesures d'higiene.
- Què s'ha de fer a les escoles?
Els experts recomanen un pla específic per al sector educatiu. L'informe del Departament d'Educació parteix de tres consideracions essencials que caldria concretar prèviament amb els centres: com garantir la distància social entre els alumnes i amb el professorat; com dotar els centres de mesures de protecció i higiene; i definir accions de neteja i seguretat per evitar rebrots de la malaltia.
- Com s'ha d'actuar al transport públic?
És un dels elements més detallats. Segons els experts, cal garantir el distanciament -1,5 metres- i, per tant, disminuir la concentració de persones mitjançant l'ajustament de l'oferta i la disminució -o regulació- de la demanda. S'haurà de regular l'accés de passatge a les estacions, evitar aglomeracions, noves tarifes que afavoreixin buidar l'hora punta, recomanació de bicicletes i patinets i transport discrecional per part de les empreses. Les persones amb símtpomes no podrien agafar mitjans públics.
El text també inclou la recomanació d'aplicar mesures de control de temperatura als principals punts de comunicació, i utilitzar gels hidroelèctrics a l'inici i al final dels trajectes. Es defensa aprofitar el transport públic per tal de fer campanyes per mantenir la distància de seguretat, ordenar les cues i distribuir-se a les andanes.
Eines i estratègies pel des... by naciodigital on Scribd