Un estudi de la UMC d'Amsterdam i la Universitat de Glasgow publicat a la revista científica The Lancet Healthy Longevity ha aprofundit en els perjudicis per a la salut de la soledat en persones grans i ha detallat tots els efectes demostrats fins al moment. 

A partir de l'anàlisi dels resultats de més de 130 estudis, els líders de l'estudi han descobert que la solitud provoca un augment de la fragilitat física, així com de patir depressió, caigudes i un deteriorament cognitiu més acusat. En la investigació de la relació entre el funcionament social i la fragilitat física en adults grans també han trobat altres formes de deteriorament, com ara la pèrdua de pes, la reducció de la velocitat a l'hora de caminar i la disminució de la força muscular. A més, la manca de contacte social pot tenir un efecte directe sobre el sistema immunitari, però també pot tenir un efecte indirecte sobre la salut, amb l'adopció d'un estil de vida poc saludable.

Investigacions anteriors ja havien indicat que la fragilitat pot provocar una disminució del contacte social. I és que, en alguns casos, aquesta també pot fer que les persones perdin contactes o se sentin més soles, per exemple perquè perden mobilitat. Ara, aquesta investigació mostra que la relació també pot ser a la inversa i es pot revertir.

En aquest sentit, el deteriorament del funcionament social i físic sovint succeeixen alhora. "Les persones grans que són físicament vulnerables sovint també han de bregar amb una disminució en el funcionament social i mental", apunten els investigadors. Això no obstant, defensen que cada vegada hi ha més coneixement disponible sobre possibles intervencions eficaces, incloses activitats que ajudin les persones grans a augmentar les connexions socials.

[plantillavirals]