Si el rei Euristeu de Micenes hagués de fer ara la llista dels 12 treballs aparentment impossibles d'assolir a un Heràcles pendent de redempció, una de les tasques podria ser aclarir el futur de la comissaria de la Policia Nacional espanyola a la Via Laietana, a Barcelona. Tot debat que té a veure amb aquest edifici -espai de tortures durant el franquisme- requereix d'anys de pressió. Cada petit avenç, cada breu posicionament públic, cada comunicació institucional, s'allarga en el temps i es perd sine die, entremig del garbuix de sensibilitats que implica la idea de buidar la Via Laietana de policies del cos estatal. Ara, segons ha pogut saber Nació, el govern de Jaume Collboni haurà de respondre sobre una nova proposta concreta, que emergeix del grup municipal d'ERC i que intenta resoldre un dels maldecaps que acompanya el debat de la comissaria: on anirien a parar els agents si l'espai perd el seu ús actual com a prefectura superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya.
Fins ara, mentre que Junts, ERC, Comuns i CUP han estat clars a l'hora de reclamar la fi de la presència policial al número 43 de la Via Laietana, el PSC s'ha caracteritzat per caminar la via de l'ambigüitat i la intermitència. Darrerament, tant els socialistes catalans com els espanyols, des de la Generalitat i l'Estat, s'han mostrat predisposats a fer que l'edifici sigui un "lloc de memòria" i aposten per "resignificar-lo". Això, però, no aclareix en cap cas què ha de passar amb l'activitat policial que encara habita l'edifici. Mentrestant, aquest és l'any en què està previst organitzar diversos actes de memòria històrica per la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Ara, ERC demanarà al govern municipal de Barcelona -també del PSC- que es posicioni sobre la idea de traslladar els agents que operen a la Via Laietana a una altra comissaria: en concret, s'esmenta com a proposta reubicar-los al complex de la Verneda, principal espai logístic de la policia espanyola a Barcelona. Tanmateix, el text -que es discutirà a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament la setmana vinent- també planteja que hi pugui haver altres opcions, si la comissaria del carrer Guipúscoa no convenç els responsables polítics.
En concret, la proposta dels republicans planteja que l'Ajuntament reclami al Ministeri de l'Interior un trasllat de la seu de la prefectura superior de la Policia Nacional a Catalunya per "evitar" que l'edifici de la Via Laietana "hagi de compatibilitzar la funció com a lloc de memòria democràtica amb els usos policials" i que es faciliti "la seva resignificació única en centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques". És part dle que reclamen entitats com la plataforma Via Laietana 43 o la Comissió de la Dignitat. La proposta, a més, també demanaria al consistori socialista que s'adherís a la iniciativa ciutadana que ha redactat un manifest amb suports internacionals per demanar el canvi d'usos de l'edifici.
Estira-i-arronsa sobre la convivència d'usos
Els darrers tantejos al govern Collboni en aquesta carpeta han deixat uns resultats tevis. "El futur dels usos de l’edifici s’ha de decidir entre totes les administracions", va dir la regidora Raquel Gil el febrer passat. Ara, la cap de files d'ERC, Elisenda Alamany, remarca que "no hi ha memòria democràtica si aquest lloc continua acollint funcions policials". També recorda que el plenari municipal ja fa anys que es va posar d'acord sobre la necessitat de reconvertir l'espai per retre homenatge a la història antifranquista. "Aquest cop, com a novetat, posem sobre la taula una solució clara i viable: el trasllat de la prefectura al complex policial de la Verneda, una instal·lació moderna, operativa i que ja acull bona part de la Policia Nacional a Catalunya", afegeix la regidora republicana.
El Ministeri de l'Interior ha estat contactat per aquest diari perquè marqui posició sobre aquesta possibilitat, tant pel que fa a la voluntat política d'aplicar-hi el canvi com pel que fa a la possibilitat logística d'implementar-lo. De moment, però, no se n'ha obtingut resposta. Els darrers posicionaments públics apuntaven cap a la negativa a treure els agents de la comissaria de la Via Laietana.
També ha estat contactat el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, en mans de Ramon Espadaler. El conseller va assegurar l'estiu passat en seu parlamentària que calia "resignificar" l'espai, que s'havia posat en contacte amb el govern espanyol per discutir la possible resolució del cas i que les converses també implicarien l'ajuntament barceloní. A hores d'ara, però, encara tampoc s'ha rebut resposta sobre l'avenç de les converses amb l'Estat. Fa escassos quinze dies, el mateix Espadaler va assegurar que “no és necessàriament incompatible” la continuïtat de la comissaria i ser reconegut com a espai de memòria.
L'any 2017 el PSOE, quan era a l'oposició, va votar a favor de canviar els usos de l'edifici i buscar-hi una nova ubicació, amb una proposició d'ERC al Congrés. Amb el temps, però, aquella idea s'ha anat refredant. Ara encara s'espera que s'aclareixi quina és la proposta de futur per a aquesta finca de posicionaments sempre sensibles.
